El PSOE va registrar al Congrés dels Diputats el passat mes de novembre la llei d'amnistia i ho va fer en solitari, tot i haver-la negociada amb diversos grups. Aquesta llei, clau perquè Pedro Sánchez tornés a ser investit amb els vots de l'independentisme, ja ha començat el seu camí al parlament espanyol però encara està oberta a esmenes, que per exemple, des d'ERC no descarten per dotar-la de més seguretat jurídica davant l'ofensiva que ja ha rebut i rebrà. Aquest dijous, Amnistia Internacional, després d'haver estudiat el contingut de la llei, s'ha pronunciat al respecte i ho ha fet demanant un seguit de modificacions per millorar-la i assegurar que estigui "perfectament alineada amb els estàndards internacionals de drets humans", segons ha explicat l'entitat en un comunicat. Concretament, Amnistia Internacional es fixa en quatre aspectes diferents, que, consideren, s'haurien de sotmetre a canvis, que són l'ús excessiu de la força i víctimes de violacions dels drets humans, la protecció de les víctimes de delictes, l'efecte de l'amnistia en casos de condemna per l'exercici de drets humans i l'exclusió de delictes de terrorisme.
En aquest sentit, l'entitat recordar que en els últims anys han alertat en reiterades ocasions que el Codi Penal espanyol té una definició molt amplia de definició del delicte de terrorisme, fet que ha provocat investigacions i sensacions "incompatibles amb els estàndards internacionals de drets humans". En aquest sentit, el comunicat remarca que, segons les seves dades, el Tsunami Democràtic -investigat a l'Audiència Nacional- no assoleix el llindar que "és exigible per afirmar que es tracta d'actes de naturalesa terrorista". El que no qüestionen és si alguns dels fets organitzats per aquesta entitat com a resposta a la sentència del judici al procés, publicada l'octubre del 2019, "poden merèixer o no algun tipus d'investigació penal", però deixa clar que "en cap cas" s'han de catalogar com a terrorisme.
Excloure de l'amnistia l'ús excessiu de la força
Amnistia Internacional també recorda que, segons el Tribunal Europeu dels Drets Humans, "tot ús innecessària de la força per part de la policia vulnera el Conveni Europeu", un cas en què "no són permissibles les amnisties". Per això, i havent documentat casos d'ús excessiu de la força durant l'1-O i també en les protestes per la sentència, demanen excloure aquests fets de l'amnistia i "permetre la investigació i enjudiciament d'aquestes accions, incloent-hi tant els agents com els seus comandaments si hi hagués ordres il·lícites".
Fixant-se en el cas de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, condemnats per sedició, un delicte que ja ha quedat esborrat del Codi Penal, posa els expresidents d'Òmnium i l'ANC com a exemples d'una "condemna injusta per exercir pacíficament els seus drets a la llibertat de reunió i d'expressió". Per això mateix, i tot i destacar que la llei, tal com està registrada, preveu l'extinció de la seva responsabilitat penal i cancel·lació d'antecedents, no anul·la les resolucions ni preveu una indemnització. Això, segons Amnistia Internacional contradiu el dret internacional, que en aquests casos "estableix que les resolucions judicials han de ser declarades nul·les i sense efectes i que es garanteixin recursos efectius".