Espanya hauria vulnerat reiteradament drets humans bàsics durant l'últim any a Catalunya en el marc del procés independentista. Així ho detalla l'informe anual d'Amnistia Internacional publicat aquest dijous a nivell mundial, que recull les principals preocupacions de l'organització. El capítol del document que parla de la situació a Espanya està dedicat en gran part a les infraccions de drets dins i fora de Catalunya relacionades amb el procés.

Tot i això, el tema que ha aixecat més polèmiques per a l'ONG en els últims mesos continua com estava: res de parlar de “presos polítics”. El document relata l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart amb una única critica a l'acusació de sedició per ser un "delicte definit de manera molt general". A això, la secció catalana de l’organització hi afegeix que la presó provisional és “desproporcionada”.

 

En aquest context, també troben desproporcionada la restricció del dret a la llibertat d'expressió i el dret de reunió pacífica que s'han dut a terme, especialment, després de la suspensió del referèndum per part del TC. L'organització, però, evita assenyalar en tot moment els responsables d'aquesta vulneració dels drets i ho atribueixen a "algunes autoritats".

El que sí que concreten són les ciutats on va tenir lloc. Citen els casos de Madrid i Vitòria, en què es van prohibir dues reunions públiques de suport al referèndum. En les dues ocasions, els actes van ser suspesos per decisió judicial a petició del PP. L'altre cas és el de l'ajuntament de Castelldefels que va prohibir tots els actes -tant a favor com en contra- relacionats amb el referèndum en espais públics.

1-O: Ús excessiu de la força

L'informe també relata des de la seva perspectiva les càrregues policials de l'1 d'octubre als col·legis electorals. Parla d'un ús de la força "excessiu contra manifestants que van oposar resistència pacífica" davant d’uns “funcionaris encarregats de fer complir la llei”. Sorprèn que l’informe parli de “manifestants” i de “les protestes de l'1 d'octubre” per referir-se a les persones que participaven en el referèndum d’independència.

L’ús de bales de fogueig i de pilotes de goma també hi apareix i es recorda el cas de Roger Español, que va resultar ferit de gravetat i va perdre la visió d'un ull durant les càrregues policials a Barcelona.

Pel que fa als tribunals, posen el focus en les vint persones condemnades per enaltiment del terrorisme o humiliació a les víctimes per missatges publicats en xarxes socials. En aquest cas, sí que deixen clar que els càrrecs presentats per les autoritats eren contra “persones que havien expressat opinions que no constituïen incitació a cometre un delicte de terrorisme”, sinó que s’emmarcaven dins la llibertat d’expressió.

Impunitat històrica

L’informe acusa l’Estat de tancar investigacions sobre crims de dret internacional comesos durant la Guerra Civil i el franquisme, al·legant a la Llei d'Amnistia i a la prescripció dels delictes. Critiquen la impunitat de què gaudeixen els seus autors, sense adoptar mesures per localitzar les restes de víctimes “de desaparició forçada i execució extrajudicial”, a més de deixar les seves famílies sense el suport de l’Estat.

L'organització aprofita per retreure a Espanya la seva poca acció pel que fa a l'acollida de refugiats i sol·licitants d'asil, ja que no ha complert amb el nombre que s'havia compromès a reubicar en el marc del programa europeu. Per últim, critiquen la continuïtat dels desallotjaments forçosos "que van afectar milers de persones".

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat