La llei d’amnistia continua el seu camí parlamentari. Aquest dimarts la Mesa del Congrés resol algunes de les incògnites que encara planaven a la Carrera de San Jerónimo des que la setmana passada el ple de la Cambra Baixa va prendre en consideració la proposició de llei. L’òrgan de govern del Congrés aprova la tramitació d’urgència, habilita el mes de gener per poder celebrar plens, decideix que la comissió competent serà la de justícia i fixa del dissabte 23 de desembre al dimecres 3 de gener el termini per presentar esmenes. Anem a pams.
Tal com havia demanat el PSOE, la Mesa dona llum verda a la tramitació d’urgència, que reduirà els terminis a la meitat. El proper pas serà presentar les esmenes: el pròxim dissabte, 23 de desembre, s’obrirà el termini per registrar-les, tant les de totalitat com les que afectin l’articulat, segons informen fonts de l’entorn de la presidenta del Congrés, Francina Armengol. Els grups parlamentaris tindran temps fins al dimecres 3 de gener, set dies hàbils més tard, per presentar les esmenes.
El debat de totalitat: al gener i a l’hemicicle del Senat
Els càlculs, per tant, són que el ple de totalitat se celebri a principis de gener. A aquest efecte, la Mesa habilita el mes de gener perquè s’hi puguin celebrar plens, ja que la Constitució fixa que els períodes de sessions ordinaris són del febrer al juny i del setembre al desembre.
El ple que debati, voti i rebutgi les esmenes a la totalitat de text alternatiu que previsiblement presentaran el PP i Vox se celebrarà, si res no canvia, a l’hemicicle del Senat, donat que el del Congrés estarà en obres per un procés de canvi de les pantalles i del sistema informàtic dels escons dels diputats. La Cambra Alta ja ha donat el vistiplau.
Tramitació a la Comissió de Justícia
L’última decisió que pren la Mesa és que la proposició de llei d’amnistia es tramiti a la Comissió de Justícia, i no a la Comissió Constitucional. Les mateixes fonts pròximes a Armengol apunten que “tradicionalment” les iniciatives legislatives que tenen a veure amb el Codi Penal s’han enviat a la Comissió de Justícia.
En termes pràctics, la diferència entre tramitar-la a la Comissió de Justícia o la Constitucional és petita, ja que l’única variació són els diputats que intervindran en el seu examen minuciós, en polir el seu redactat i en el debat en comissió. El nombre de parlamentaris que en formen part, les majories i els vots que tindrà la iniciativa són els mateixos, donat que el repartiment és homogeni per a totes les comissions.
La Comissió de Justícia està presidida per Francisco Lucas, diputat del PSOE per Múrcia, mentre que el president de la Comissió Constitucional és José Zaragoza, diputat del PSC per Barcelona. Els lletrats de la Comissió de Justícia són Piedad García-Escudero, lletrada de les Corts Generals des del 1981 i secretària general del Congrés del 2000 al 2004, i Isabel Revuelta.
De Rufián a Vallugera i de Madrenas a Cervera
La variació palmària, doncs, són les cares i les veus que participaran en els treballs parlamentaris: són els diputats que podran formar part de la ponència i que debatran i votaran les esmenes a la comissió.
En aquest cas, els portaveus dels partits independentistes a la Comissió de Justícia són Pilar Vallugera (d’ERC) i Josep Maria Cervera (de Junts). Per la resta de grups que donaran suport a l’amnistia, hi haurà Francisco Aranda (del PSC), Enrique Santiago (de Sumar), Jon Iñarritu (de Bildu) i Mikel Legarda (del PNB). El PP i Vox faran oposició a la norma amb María Jesús Moro i Javier Ortega Smith, respectivament.
En canvi, si l’amnistia s’hagués enviat a la Comissió Constitucional, haurien pres part de la seva tramitació Gabriel Rufián (d’ERC), Marta Madrenas (de Junts), Cayetana Álvarez de Toledo (del PP), Íñigo Errejón (de Sumar) o Mertxe Aizpurua (de Bildu).