El candidat d'ERC al Senat per Barcelona, Francesc-Marc Álvaro, ha plantejat sis propostes per recuperar la credibilitat de la política i fer front als reptes democràtics i nacionals: dir la veritat a la ciutadania, defensar les institucions, bastir grans acords de país en llengua, infraestructures i autogovern, regular les plataformes digitals, impulsar un nou contracte social que situï al centre els joves, la gent gran i les persones amb discapacitat, i reivindicar la moderació com la capacitat de distingir l'adversari de l'enemic. Álvaro ha exposat aquestes idees en una conferència política celebrada aquest dimarts a la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País, presentada per Miquel Roca i amb la presència del president d'ERC, Oriol Junqueras, i diputats com Carles Campuzano, en què també ha advertit de les conseqüències que tindria per a Catalunya un govern del PP amb el suport de Vox després de les eleccions del 29 de novembre.
Sobre els grans consensos de país, Álvaro ha defensat que els catalans han de trencar "la lògica divisiva" i actuar conjuntament davant de Madrid en qüestions com la llengua, les infraestructures i la defensa de la Generalitat com a institució. El candidat republicà s'ha compromès que, si és escollit senador, farà "tot el possible" per conformar una entesa entre representants catalans a la cambra alta que permeti fer operativa aquesta mirada compartida en els assumptes bàsics de país.
Regular plataformes davant l'algoritme
La seva proposta també inclou regular les plataformes digitals on opera l'algoritme, amb transparència i control, i impulsar un nou contracte social amb un protagonisme més gran per als joves, les persones grans i les persones amb discapacitat. En aquest punt, ha situat l'habitatge com una qüestió central, especialment per a les dificultats dels joves per accedir-hi, i ha advertit que la manca d'horitzó en aquest àmbit alimenta el malestar i la desesperança. Finalment, ha reivindicat la moderació no com una renúncia, sinó com la capacitat de distingir "l'adversari de l'enemic".
En el rerefons de les propostes hi ha l'advertiment sobre el resultat de les eleccions espanyoles. Álvaro ha alertat que, si després del 29N hi ha un govern del PP que depèn de Vox, "la primera víctima serà l'autogovern de Catalunya". Segons ha explicat, l'amenaça no necessàriament es materialitzaria amb una aplicació immediata del 155, sinó a través d'una "asfíxia continuada" que podria afectar el finançament, les lleis bàsiques, la immersió lingüística, els mitjans públics i l'activitat del Tribunal Constitucional.
Crítiques a Vox i Aliança Catalana
El candidat republicà ha definit Vox com "la versió espanyola del trumpisme passant per la nostàlgia del nacionalcatolicisme" i ha sostingut que el seu objectiu és substituir el PP com a principal partit de la dreta espanyola. "El que vol Vox és ser el partit principal en la prelació de les dretes espanyoles. És la destrucció del PP", ha afirmat, abans de retreure als populars la seva "col·laboració entusiasta" en aquest procés. També ha assenyalat els governs del País Valencià i les Illes Balears com a exemples de l'avenç d'aquesta agenda.
Álvaro també ha carregat contra l'extrema dreta que es reivindica catalanista, Aliança Catalana, a la qual ha definit com un "cavall de Troia del minotaure". En aquest sentit, ha reivindicat el caràcter inclusiu del catalanisme: "El catalanisme sempre ha estat inclusió. I si no és inclusió, no és catalanisme. I si no és catalanisme, és minotaure".
El minotaure i l'algoritme
La conferència ha girat al voltant de dues metàfores que Álvaro ha utilitzat per descriure els obstacles de la política contemporània: el minotaure i l'algoritme. La primera remet a la imatge de l'Estat que Jaume Vicens Vives va desenvolupar a Notícia de Catalunya i que el candidat ha vinculat al poder de les elits estatals, la burocràcia i l'anomenat estat profund. La segona representa la lògica de les xarxes socials, que premia la indignació, la simplificació i la divisió.
Segons Álvaro, aquesta combinació dificulta la deliberació democràtica i afavoreix els discursos populistes. Ha defensat que "la democràcia necessita lentitud", perquè la política requereix temps per negociar, construir acords i trobar solucions. En canvi, l'algoritme impulsa la immediatesa i els missatges que generen reaccions emocionals. El candidat també ha fet una reflexió crítica sobre el procés independentista i la relació entre mobilització ciutadana i poder de l'Estat. Ha apuntat que l'emoció i la capacitat de mobilització no van ser suficients davant la resposta de l'Estat i ha resumit aquesta experiència amb una frase: "El garrot mata l'algoritme".
En aquest context, ha reivindicat la política com l'única eina de què disposa el catalanisme per defensar els interessos de Catalunya. "No tenim ni volem armes, no tenim ni volem minotaures, no tenim ni volem estat profund, tenim política", ha afirmat. Per això, ha advertit que la pèrdua de credibilitat de la política perjudica especialment els sobiranistes, perquè els deixa sense l'instrument per transformar la realitat.
"Els socialistes se'ls ha d'obligar a fer"
Durant la conferència, Álvaro també ha reflexionat sobre la relació amb el PSOE i la necessitat de pressionar els socialistes perquè adoptin decisions favorables als interessos de Catalunya. En aquest sentit, ha citat una frase d'Oriol Junqueras: "Els socialistes se'ls ha d'obligar a fer. Ells no fan". El candidat ha admès que ha votat iniciatives socialistes quan ha considerat que contribuïen a moure el "minotaure" en una direcció favorable a Catalunya, però ha retret al PSOE que no expliqui prou les mesures que poden beneficiar el país.
Álvaro ha situat les eleccions del 29 de novembre en un escenari que va més enllà d'una contesa electoral ordinària. "El 29 de novembre no és una batalla democràtica normal. És una batalla existencial", ha afirmat, i ha rebutjat qualsevol equidistància entre la democràcia i l'autoritarisme, o entre una Catalunya que es governa i una Catalunya tutelada. El candidat, que s'ha definit com a sobiranista, socialdemòcrata, europeista i moderat, ha defensat que el pragmatisme sense memòria es converteix en resignació i que la reivindicació sense estratègia acaba sent un gest buit. Ha tancat la intervenció reivindicant la determinació, la memòria i la capacitat de trobar un camí compartit per defensar els interessos del país.