Aquesta setmana, la Mesa del Parlament ha admès a tràmit una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) amb una proposició de llei per declarar la independència de Catalunya. La proposta, registrada per Solidaritat Catalana per la Independència, insta a fer el pas quan "s'aprovi la llei, sigui negociat amb la comunitat internacional la forma i el moment de la declaració d'independència i es declari per una majoria de diputats en sessió solemne del Parlament convocada a tal efecte". El dimarts, en una reunió de la Mesa, la ILP es va admetre a tràmit amb els vots favorables de Junts i la CUP, l'abstenció d'Esquerra Republicana i el vot en contra del PSC. Tot i que els socialistes, Vox, Ciutadans i el PP van presentar peticions de reconsideració a aquesta decisió, es va descartar fer un pas enrere en una nova reunió de l'òrgan rector de la cambra el dijous amb l'aval dels juntaires, republicans i cupaires. Al seu torn, el partit d'extrema dreta i els taronges ja han anunciat que emprendran accions legals contra la Mesa, però l'admissió a tràmit d'aquesta iniciativa suposa iniciar un llarg recorregut que, entre altres, inclou la recollida d'un mínim de 50.000 signatures en un termini de 120 dies hàbils.
Aquesta via, la Iniciativa Legislativa Popular, permet als ciutadans de 16 anys o més (domiciliats en algun municipi de Catalunya i que no tinguin privats els drets polítics) que puguin promoure una proposta legislativa sobre matèries en les quals la Generalitat té reconeguda la competència i el Parlament pugui legislar, d'acord amb la Constitució espanyola i l'Estatut. La ILP de proposició de llei de declaració d'independència de Catalunya no és l'única que ha arribat al Parlament al llarg de les diverses legislatures. De fet, hi ha hagut un mínim de quatre que han perseguit un objectiu similar. Ara bé, cap d'elles va arribar a superar l'admissió a tràmit que ha de determinar la Mesa de la cambra. D'aquesta manera, la que més ha 'avançat' de totes elles és l'actual, que va entrar al registre general de la cambra el passat 2 de febrer. Què va passar en els anteriors casos?
Les tres iniciatives legislatives populars sobre la independència rebutjades el 2008, 2019 i 2022
Un dels antecedents a una ILP que faci referència a la independència es remunta a 16 anys enrere. El 13 de març de 2008, la Mesa del Parlament no admetia a tràmit una proposició de llei, entrada per aquesta via que pot articular la ciutadania, reguladora de la sobirania nacional. El text, que havien presentat el 4 del mateix mes Roger Granados, Miquel Àngel Gràcia, David Vinyals, Joan Vives i Víctor Terradellas, assenyalava que "Catalunya és una nació" i que els "titulars de la sobirania nacional" són els "seus ciutadans", de manera que els correspon el "dret a exercir-la com millor els sembli en cada moment". Els proponents també mencionaven que el projecte d'Estatut que havia aprovat el Parlament el setembre de 2005 definia Catalunya com a "nació" i feia nombroses al·lusions als "drets nacionals".
Dos dies abans de la votació de la Mesa, l'aleshores president de la cambra catalana, Ernest Benach (ERC), i el lletrat Xavier Muro es van reunir amb la comissió promotora. La seva tramitació no va tirar endavant pels vots en contra d'Esquerra (Benach), el PSC (Higini Clotas i Lidia Santos) i el PP (Rafa Luna). Només va haver-hi dos vots favorables corresponents a dos diputats de CiU, Ramón Camp i Toni Castellà. La decisió es va justificar pel fet que els lletrats desaconsellaven la seva admissió a tràmit per incloure qüestions sobre les quals la Generalitat no tenia "competència". La llei de la iniciativa legislativa popular explica en l'article 1 que no és objecte d'aquest mecanisme les "matèries que l'Estatut reserva a la iniciativa legislativa exclusiva dels diputats, els grups parlamentaris o el Govern, dels pressupostos de la Generalitat i de les matèries tributàries". Al llarg dels anys següents, també es van presentar altres ILP pel dret a l'autodeterminació de Catalunya i la celebració d'un referèndum, però sense apuntalar la independència.
El que va ser un canvi de paradigma va ser la votació de la declaració d'independència al Parlament del 27 d'octubre de 2017. Des d'aleshores, s'han registrat tres iniciatives legislatives populars que defensen i propugnen la via unilateral. La primera d'elles va aterrar a la cambra catalana el 13 de juny de 2019 i va ser promoguda per Unitat per la Independència, que es defineix com a "think tank" amb voluntat d'"incidir" en la política catalana. Concretament, aquesta ILP sol·licitava aixecar la suspensió de la declaració d'independència del 10 d'octubre de 2017 i instava els partits a "fer efectiva la constitució de la República Catalana com a estat independent". Per a Unitat per la Independència, l'1-O fou "vinculant" i el Parlament i el Govern tenien "l'obligació d'aplicar-ne els resultats". De nou, la Mesa del Parlament no la va admetre a tràmit. Junts per Catalunya hi va votar a favor (amb Josep Costa i Eusebi Campdepadrós com a representants), Esquerra Republicana es va abstenir (Roger Torrent i Adriana Delgado) i Ciutadans i el PSC van votar-hi en contra (Joan Garcia, Laura Vílchez i David Pérez). Els republicans van argumentar aleshores que aquesta ILP incomplia la llei perquè les propostes s'havien d'emmarcar en l'àmbit competencial de l'Estatut, i recordaven els precedents del 2008.
Tres anys després —en específic, el 26 de maig de 2022—, sis dones (Gemma Masferrer, Mònica Gómez, Maria Isabel Muntané, Raquel Santiago, Núria Torras i Mercè Zamora) van entrar al registre del Parlament una nova Iniciativa Legislativa Popular amb una proposició de llei d'aixecament de la suspensió de la declaració d'independència de la República Catalana del 27 d'octubre. El text plantejava que "les decisions que afecten el nostre territori han de ser preses única i exclusivament pel Parlament de Catalunya". "Per aquest motiu, i considerant que la declaració d'independència aprovada per aquest Parlament és vigent fins avui dia, ja que cap òrgan constitucional competent n'ha derogat la validesa, exigim l'aixecament de la suspensió de la declaració d'independència de la República Catalana, per tal que aquest Parlament pugui exercir les seves funcions en el seu ple dret". Una reunió de la Mesa de la cambra del 13 de setembre de 2022 invalidava, de nou, una ILP relativa a la independència. L'empat a dos entre els vots en contra i els favorables feia decaure la proposta. El 'sí' el van donar Aurora Madaula (Junts) i Carles Riera (CUP), Alba Vergés i Ruben Wagensberg es van abstenir (ERC) i Assumpta Escarp i Ferran Pedret (PSC) van votar-hi en contra. En aquest cas, faltava el vot de Laura Borràs, que aleshores ja estava suspesa com a presidenta del Parlament.
Un recorregut de mesos per a la ILP sobre la independència admesa
Amb l'admissió a tràmit de la Iniciativa Legislativa Popular presentada per Solidaritat Catalana per la Independència, aquesta és la que —de totes les anteriors— haurà fet més passos. El secretari de la comissió de control de la ILP, Xavier Muro, va fer un informe (de caràcter consultiu) en què considera que no s'hauria d'admetre a tràmit aquesta proposició per "no cenyir-se a l'àmbit estricte de les competències de la Generalitat" i per tenir com a objecte uns plantejaments que "suposen una modificació substancial de la forma d'estat i de govern establerta i definida a la Constitució, a banda de repercutir en la definició del subjecte de la sobirania". Muro recordava les inadmissions d'iniciatives que tenien un "objecte i propòsit manifest que coincideix" amb aquesta. Després de ser admesa a tràmit, la llei obliga la Mesa a notificar-ho a la comissió promotora —formada per Francesc Fíguls, David Folch i Lluís Tenas, de Solidaritat— i a la Junta Electoral.
A partir d'aquí, la comissió promotora ha de presentar a la Junta Electoral els plecs necessaris per poder recollir un mínim de 50.000 signatures. Aquesta documentació ha d'incloure el text íntegre de la proposició de llei, unit amb fulls destinats a recollir signatures. L'òrgan electoral s'ha d'ocupar de segellar i numerar els fulls i retornar els plecs a la comissió promotora en un termini de dos dies hàbils. És aleshores quan els promotors poden començar a recollir les signatures. Per fer-ho, disposen d'un termini de 120 dies hàbils, que comencen a comptar a partir del dia en què la Junta Electoral els retorna els plecs. Fins i tot poden comptar amb una pròrroga de 60 dies hàbils si hi concorren "causes degudament justificades" que autoritzi la Mesa. L'entrega de les signatures s'ha de produir en els set dies hàbils posteriors a la finalització del termini de recollida d'aquestes. A més, han d'estar degudament autenticades, tasca que ha de fer un notari, un secretari judicial o un secretari d'un Ajuntament. La comissió pot designar, a més, fedataris especials perquè les verifiquin. Aquestes firmes només les poden fer les persones inscrites al cens electoral o al padró municipal.
Una vegada lliurats els plecs omplerts, la Junta Electoral ha de comprovar les signatures i fer-ne el recompte en un acte públic. Si les que són vàlides són iguals o superiors a 50.000, aquest òrgan ha de comunicar a la Mesa en un termini de 15 dies hàbils que la ILP ha superat les signatures requerides. Tot plegat també ho analitza la comissió de control de la ILP al Parlament, formada per tres magistrats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, tres catedràtics de dret constitucional o de ciència política i tres juristes de prestigi reconegut. Validades les firmes, el debat de totalitat al Parlament s'ha de celebrar en un termini màxim de quatre mesos des de l'endemà de la comunicació de la Junta Electoral a la Mesa. D'aquesta manera, aquest és un procés que pot allargar-se més de mig any i, si superés el debat de totalitat, encara quedarien més mesos de tramitació parlamentària.