La Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil s'ha tornat a situar al centre de la polèmica aquesta setmana arran de la publicació d'uns àudios en els quals la fontanera del PSOE, Leire Díez, maniobrava per aconseguir informació comprometedora del tinent coronel de l'UCO, Antonio Balas. Enmig d'aquesta polèmica aquest dimarts, Rafael Pérez, secretari d'Estat de Seguretat i número dos de Fernando Grande-Marlaska, va comunicar al ministre de l'Interior la seva decisió de deixar el càrrec per “motius personals”. Pérez formava part de l'equip de Marlaska des de la seva arribada al ministeri el 2018, primer com a cap de gabinet del ministre i des del 2020 com a secretari d'estat de Seguretat. Aquesta sortida arriba en un moment de màxima tensió entre Marlaska i l'UCO, i per situar-ne l'origen ens hem de traslladar al 2018. Després d'assumir la cartera d'Interior, el ministre va destituir “per falta de confiança” qui era el responsable de la lluita contra la corrupció en la Guàrdia Civil, el coronel Manuel Sánchez Corbí. Malgrat la seva sortida, molts dels seus companys que l'havien acompanyat en grans investigacions com el cas Lezo, Taula o Púnica, segueixen amb càrrecs importants dins del cos.
Crisi a la Guàrdia Civil
A la Guàrdia Civil, Marlaska és on ha trobat els grans conflictes. Des de la seva arribada al Ministeri fa 7 anys ha sumat cinc directors al cos. Va començar amb Félix Azón, que va ser destituït un any i mig després, per col·locar María Gámez. 3 anys després d'ocupar el càrrec, va dimitir per un cas judicial que esquitxava el seu marit, quan ja li demanaven responsabilitats a Marlaska. La va succeir Mercedes González, amb un clar perfil polític socialista, però que també va acabar dimitint només 1 any després, abans de les eleccions generals del 2023 per col·locar-la a les llistes electorals del PSOE. Qui fins al moment era director de Protecció Civil, Leonardo Marcos, va ocupar el càrrec de forma interina, que es va allargar només 1 any perquè també va dimitir per “motius personals”. El càrrec el va tornar a ocupar Mercedes González, que està actualment al capdavant de l'Institut Armat, fins que finalment el va ocupar Rafael Yuste.
El malestar entre el nucli dur de Marlaska i l'UCO és cada cop més gran, tot i que en els darrers dies Marlaska ha defensat públicament la tasca de l'actual cap de l'UCO, Rafael Yuste. Gran part de la mala maror ve derivada de les contínues filtracions als mitjans de comunicació sobre investigacions que la unitat té en marxa. Des de fa mesos, l'ombra del dubte està sobre l'UCO per la no troballa d'informació d'interès al mòbil que va ser confiscat al fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz. En canvi, segons assenyala La Vanguardia, entre els agents de la Guàrdia Civil existeix la idea que el PSOE pretén desprestigiar l'UCO en el seu intent de demostrar que el govern espanyol està perseguit judicialment per qüestions ideològiques. Des de les associacions del cos eleven el to. El sindicat majoritari, Jucil, ha acusat Marlaska de realitzar una “purga sistemàtica” des de la seva arribada al Ministeri i ha mencionat totes les persones que han caigut: Manuel Sánchez Corbí, Manuel Pérez dels Cobos i Laurentino Ceña. En un comunicat, han denunciat que “en els últims anys hem assistit a una sèrie de cessaments i pressions dirigides a desmantellar la capacitat operativa de l'UCO”. Tot apunta que no vindran setmanes fàcils per a Marlaska i lluny de rebaixar-se la tensió, la relació entre ministre i Guàrdia Civil encara es podria tensar més.