Poques hores després que el Butlletí del Parlament certifiqués que Pau Juvillà (CUP) ja no és diputat a la cambra catalana, la consellera d'Acció Exterior, Victòria Alsina, ha apostat per fer una "desobediència intel·ligent" en casos com el del cupaire. Alsina, preguntada en una entrevista a Catalunya Ràdio sobre si la presidenta del Parlament, Laura Borràs, hauria d'haver desobeït la JEC, ha considerat que "a vegades, els equilibris són complicats". La consellera ha assegurat que es mira el cas Juvillà amb "preocupació", i que l'ha incorporat a l'agenda de temes que tractarà durant la seva visita d'aquest divendres a Brussel·les. Per ella, el nivell d'ingerència dels òrgans electorals en les institucions catalanes és "inconcebible" a nivell internacional: "Tenim una problemàtica de fons que no permet una normalitat democràtica. És el que denuncio quan parlo amb els meus interlocutors internacionals. No es tracta d'un cas aïllat, és l'acumulació d'ingerències que és important que es posi en perspectiva". En aquest sentit, Alsina també s'ha referit al nivell de "judicialització" de la política a Espanya, que ha dit que "no es troba a cap altre estat de la UE". "La problemàtica de fons és aquesta ingerència, que porta la política a l'extrem i no permet la normalitat democràtica", ha detallat Alsina, que ha parlat "d'anomalia política" i ha anunciat la seva intenció d'incorporar en l'agenda de Brussel·les aquest cas. La setmana passada, Alsina es va reunir amb Elisa Ferrerira, la comissaria europea de Cohesió i Reformes, i ha assegurat que continuarà treballant per trobar-se amb altres membres de la UE. És crucial, ha dit la consellera, que aquestes institucions escoltin els catalans

Aquest 4 de febrer, el Butlletí del Parlament ha publicat la baixa del diputat de la CUP, Pau Juvillà, després que ahir la secretaria general de la cambra ordenés la retirada de l'escó. "Atesa la literalitat dels acords de la Junta Electoral Central del 20 i 27 de gener de 2022, per imperatiu legal i per a evitar el risc d’incórrer en qualsevol mena de responsabilitat disciplinària, comptable o penal, i sens perjudici de la posició processal defensada pel Parlament de Catalunya davant la Sala Tercera del Tribunal Suprem, la secretària general ha donat instruccions perquè no es desatenguin el que exigeixen els acords de la Junta Electoral Central esmentats", recull el text. En el ple del Parlament d'ahir a la tarda es va aprovar el dictamen que defensa que el cupaire preservés el seu escó, però sense haver convocat Juvillà al ple. Tampoc se li va acceptar el seu dret a vot: els anticapitalistes havien registrat una sol·licitud per demanar la delegació del seu vot, però la presidenta del Parlament, Laura Borràs, no la va acceptar.

Llei de participació després de la consulta 

En la mateixa entrevista, la també responsable de Govern Obert, ha anunciat que el seu Departament impulsarà una llei de participació de Catalunya “per aclarir el marc normatiu, per saber qui vota i qui no, i quines en són les conseqüències”. Alsina ha descartat que aquesta llei estigui llesta abans que se celebri la consulta de la candidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern de 2030 Barcelona-Pirineus, que preveu que es pugui fer abans de l'estiu, tot i que encara no hi ha una data tancada. Segons la consellera, per a aquesta consulta estan estudiant les possibilitats que ofereix l'actual marc participatiu català, que és "complicadíssim perquè hi ha una llei de consultes referendàries, no referendàries, i reglaments diversos". Després de recalcar que el Govern no és insensible a les demandes del territori i que estan explorant totes les opcions, ha evitat concretar si a la consulta podran votar els ciutadans del Berguedà, Ripollès i Solsonès, i si es farà amb urnes.

Pel que fa a l'Acció Exterior, Alsina també ha anunciat que durant el 2022 s'obriran més delegacions arreu del món, ampliant les 14 amb les que actualment compta el Govern. El seu objectiu és reforçar el focus europeu i tenir més presència en altres regions del món estratègiques pel nostre futur. Per altra banda, ha explicat que no manté una interlocució "fluida" amb el Ministeri d'Exteriors, més enllà de qüestions burocràtiques.