El diputat dels Comuns al Congrés Fèlix Alonso ha declarat aquest dilluns com a investigat davant del Tribunal Suprem per un presumpte delicte de prevaricació amb relació a l'adjudicació directa de contractes durant la seva etapa com a alcalde d'Altafulla, entre els anys 2011 i 2019. També han estat citats a declarar per aquest cas com a testimonis els exconsellers Salvador Milà (ICV), l'empresa del qual va ser contractada pel consistori d'Altafulla, i Joan Ignasi Elena, així com l'exlíder d'ICV, Joan Herrera. Alonso ha assegurat durant la seva declaració que els contractes es van fer seguint criteris tècnics i sense consideracions de "naturalesa política o partidista".
L'alt tribunal va obrir la causa l'abril passat per l'adjudicació directa de contractes a l'empresa Milà Advocats SLP i Sinergia Energia Dret i Medi Ambient SLP. El Suprem, que va assumir aquest cas arran de la condició de diputat de Fèlix Alonso, considera que l'aleshores alcalde va incórrer en una dinàmica de contractació a través de la figura del contracte menor, amb la qual cosa "eludia els requisits de publicitat, permetia l'adjudicació directa i possibilitava una elecció arbitrària de l'adjudicació".
Creixement d'Altafulla
La defensa d'Alonso ha explicat en declaracions recollides per les agències, que el diputat ha insistit en la legitimitat de les contractacions que va aprovar, i ha negat haver comès irregularitats. Aquestes fonts han detallat que durant aquest temps Altafulla havia multiplicat la seva població aproximadament per tres, per la qual cosa l'Ajuntament va haver de fer front a "noves necessitats amb una plantilla insuficient i severament limitada".
Aquest és el context que ha dibuixat Alonso i en el marc del qual es va produir la contractació de l'exconseller de medi ambient durant el tripartit Salvador Milà, al qual ha descrit com a "jurista de prestigi reconegut" i del despatx Sinergia, "integrat per professionals especialitzats en urbanisme, dret administratiu i medi ambient".
El diputat ha defensat davant del tribunal que les contractacions obeïen "exclusivament a criteris d'especialització tècnica, experiència professional i confiança" i no a qüestions polítiques o partidistes.
Contractes menors
El Suprem va obrir el cas en considerar que Alonso "presumiblement per donar aparença de legalitat i sabent que no ho era, va acudir a una dinàmica de contractació a través de la figura del contracte menor, amb la qual eludia els requisits de publicitat". "I permetia l'adjudicació directa i possibilitava una elecció arbitrària de l'adjudicatari, en comptes d'acudir al procediment corresponent, a vegades, fins i tot, sense acudir a cap procediment, amb la qual cosa, en principi, podem considerar que hi ha indicis que apunten als elements d'un presumible delicte de prevaricació administrativa", van afegir.