Ha estat el primer a pujar a la tribuna d’oradors en un fòrum que li és hostil. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha reivindicat aquest dijous al Senat l’amnistia com a “punt de partida” per a la resolució del conflicte polític entre Catalunya i l’Estat espanyol. “L'amnistia no és un punt i final, sinó el punt de partida que té un destí: que la ciutadania catalana voti en un referèndum sobre el seu futur polític”, ha afirmat el president català, en defensa el referèndum que, segons el seu punt de vista, s’ha de realitzar “de forma acordada i reconeguda” en la línia del que es va fer a Escòcia el 2014. Ho ha dit en la Comissió General de Comunitats Autònomes, convocada pel Partit Popular.

🔴 Pere Aragonès defensa l'amnistia al Senat, DIRECTE | Última hora de la Comissió de Comunitats Autònomes

En la seva intervenció a la cambra alta —que ha durat uns deu minuts—, Aragonès s’ha fet fort en la defensa del desplegament de la llei de l’oblit judicial que el seu partit, Esquerra Republicana, i Junts per Catalunya estan negociant amb el PSOE de cara a la investidura de Pedro Sánchez. Segons ha dit, l’amnistia és “un pas imprescindible” que ha de servir per “trobar solucions allà on altres hi han posat repressió, bloqueig i manca de diàleg”. En aquest sentit, el discurs d’Aragonès ha posat en valor els mèrits que, a pareu seu, ha portat la via de diàleg amb l’Estat espanyol que han engegat els republicans en l’última legislatura espanyola, en al·lusió a l’alliberament dels presos polítics a través dels indults, la derogació de la sedició i la modificació de la malversació i el reconeixement de l’existència d’un conflicte polític.

 

Per aquesta via, Aragonès ha fet de contrapès als arguments del PP, que “s’escandalitzen” per la negociació de l’amnistia, la qual els populars defineixen com a “cop d’estat”. “S’escandalitzen, però no ho fan davant els 6.000 indults aprovats per Felipe González ni pels 6.000 que va aprovar José María Aznar”, ha afirmat Aragonès. I ha continuat: “Diuen que l’amnistia és un cop d’Estat, però s’obliden que hi ha una llei d’amnistia del 77 que impedeix investigar els crims de sang de la dictadura”. Davant tots els impediments, el president català s’ha mostrat convençut que Catalunya votarà en un referèndum “per voluntat”, “per perseverança”, “per democràcia”, “sempre amb la mà estesa i sempre amb les mans lliures”, ha dit en acabar l’al·legat a la cambra alta, que ha abandonat després de fer el seu discurs. D'aquesta manera ha deixat sols els 12 presidents autonòmics del PP, atès que els tres del PSOE (Castella-la Manxa, Navarra i Astúries) han renunciat a acudir-hi.

“Al PP no li importa el que pensi Catalunya”

El president català ha fet una visita exprés a Madrid, a la Comissió General de les Comunitats Autònomes, conscient que “l’objectiu de la sessió no és cap altre que tornar a utilitzar Catalunya per a les batalles partidistes”. En aquest punt, s’ha abraonat contra l’estratègia del PP d”atiar l’anticatalanisme per desgastar l’adversari” i ha criticat que “governi qui governi sempre s’utilitza Catalunya per esgarrapar quatre vots”. Perquè el leitmotiv de la part inicial del discurs ha estat que “al PP no li importa el que pensin els catalans”. Si fos així, ha afirmat, es farien mans i mànigues per arreglar el servei de Rodalies, resoldre el dèficit fiscal endèmic o estarien al costat del govern català a l’hora de promoure la llengua catalana.