Un Parlament molt més fragmentat, escorat cap a la dreta i amb una governabilitat gairebé impossible. És el paisatge que dibuixa l'enquesta d'Ipsos que publica aquest diumenge La Vanguardia: el PSC perdria 12 escons i cauria dels 42 actuals a 30, mentre que Aliança Catalana protagonitzaria una ascensió espectacular, dels 2 als 30 diputats, i atraparia els socialistes al capdavant. ERC pujaria de 20 a 23, Vox passaria d'11 a 18, Junts s'enfonsaria de 35 a 16, el PP baixaria de 15 a 11, els Comuns retrocedirien de 6 a 4 i la CUP passaria de 4 a 3. Hi ha, però, una dada temporal imprescindible per llegir els resultats: el treball de camp es va fer entre el 23 de setembre i l'1 d'octubre, sobre 2.000 entrevistes, quan l'escenari polític era clarament diferent de l'actual. L'enquesta, per tant, no recull el cop de mà de Junts al Congrés, que posteriorment va tombar els dos decrets d'habitatge del govern espanyol i va fer saltar pels aires el tauler polític, fins al punt d'alimentar de nou la possibilitat d'un avançament electoral.
Els grans titulars del sondeig són la confirmació de la irrupció imparable d'Aliança Catalana i unes combinacions aritmètiques ideològiques que fotografien un país fragmentat i ingovernable, perquè els pactes semblen molt difícils de lligar. La formació de Sílvia Orriols passaria del testimonial grup de dos diputats aconseguits el maig del 2024 a 30 escons, els mateixos que el PSC. En estimació de vot, Aliança arribaria al 17,9%, des del 3,8% de les últimes eleccions catalanes. Un salt de més de 14 punts que la convertiria en la segona força en percentatge de vot i en una de les dues primeres en representació parlamentària. Però l'avenç de la ultradreta també es confirma amb el salt de Vox, que puja cinc punts (del 8% al 13,1%) i afegeix set diputats i puja fins als 18, situant-se com a quarta força i superant a Junts.
Per què bona part d'aquest creixement surt directament de les costelles del partit de Puigdemont, que és qui rep el càstig més dur de tota l'enquesta: perd 19 diputats, més de la meitat del grup parlamentari actual, i es queda en només 16 escons. En vot, passaria del 21,6% obtingut el 2024 a un 10,8%, pràcticament la meitat. Les transferències de vot expliquen la magnitud del problema per la formació independentista. Segons Ipsos, Junts només conservaria el 44% dels electors que el van votar el 2024, mentre que aproximadament un terç es decantaria ara per Aliança Catalana. L'erosió no es limita, però, a Puigdemont: fins i tot un 10% dels antics votants del PSC i un 12% dels d'ERC optarien ara per Orriols.
El PSC també paga governar
El sondeig tampoc porta bones notícies per a Salvador Illa. Tot i continuar al capdavant, el PSC passaria del 28% dels vots del 2024 a una estimació del 21,7% i perdria 12 escons. La fidelitat electoral socialista se situaria en el 62%, molt lluny dels nivells que permetrien consolidar la victòria de les últimes catalanes. La davallada arriba, a més, acompanyada d'un deteriorament en la valoració del Govern. Només un 25% dels enquestats qualifica de bona o molt bona la gestió de l'executiu català, nou punts menys que fa un any, mentre que un 43% la considera dolenta o molt dolenta. Només un 20% dels catalans creu que el país va "en la bona direcció", davant del 50% que considera que va "pel mal camí".
ERC és, entre els grans partits tradicionals, qui millor resisteix el terratrèmol. Els republicans passarien de 20 a 23 escons i arribarien al 15% dels vots, lleugerament per sobre del 13,7% de les últimes eleccions. La formació recuperaria així una part del terreny perdut després de la desfeta del 2024, encara que quedaria lluny de disputar l'hegemonia.
El creixement de l'extrema dreta espanyola castigaria especialment el PP: els populars baixarien de 15 a 11 escons i de l'11% al 8,6% dels vots. Per sota, els Comuns perdrien dos diputats i es quedarien amb 4, amb un 4,4% dels vots, mentre que la CUP passaria de quatre a tres escons, amb un 3,2%.
Una majoria independentista... difícil d'imaginar
L'aritmètica que deixa l'enquesta és especialment endimoniada. Les forces independentistes —Aliança Catalana, ERC, Junts i CUP— arribarien conjuntament als 72 diputats, quatre per sobre de la majoria absoluta. Però la suma numèrica difícilment es podria traduir en una aliança política: Aliança Catalana passaria a ser la força independentista més gran, mentre que les incompatibilitats entre els diferents partits farien pràcticament inviable qualsevol acord a quatre bandes.
La mateixa contradicció apareix al bloc de dretes. Aliança Catalana, Vox, Junts i PP sumarien 75 diputats, una majoria absoluta folgada, però les enormes diferències en l'eix nacional fan gairebé inimaginable que aquesta majoria aritmètica pugui convertir-se en un Govern.
L'esquerra tampoc arribaria. PSC, ERC, Comuns i CUP sumarien 60 escons, vuit per sota dels 68 necessaris. L'única combinació que superaria per la mínima la majoria absoluta seria una entesa entre PSC, ERC i Junts, amb 69 diputats, una fórmula que políticament també sembla molt difícil.
Rufián, el líder més ben valorat
El sondeig incorpora, a més, una fotografia significativa de la valoració dels principals dirigents catalans. Gabriel Rufián és l'únic líder que obté l'aprovació de més de la meitat dels enquestats: un 52% aprova la seva actuació, davant d'un 34% que la desaprova. Salvador Illa queda lluny, amb un 36% d'aprovació i un 51% de suspensos, mentre que Oriol Junqueras registra un 35% d'aprovació i també un 51% de desaprovació. Sílvia Orriols ja apareix quarta, amb un 30% d'aprovació, per davant de Jordi Turull, amb un 25%, i de Carles Puigdemont. És precisament Puigdemont qui presenta la pitjor dada entre els dirigents amb un nivell de coneixement elevat: només un 22% l'aprova, mentre que un 67% el desaprova. Per darrere seu trobem a la líder dels Comuns, Jéssica Albiach (21% d'aprovacions i 39% de desaprovacions); el del PP, Alejandro Fernández (11% i 44%); el de Vox, Ignacio Garriga (11% per 48% ) i tanca la llista Non Casadevall, de la CUP, amb 6% d'aprovacions i 27% de desaprovacions.
L'habitatge ja és el principal problema dels catalans
L'enquesta també permet entendre millor el terreny sobre el qual es produeix aquesta sacsejada electoral. L'habitatge és ja el problema més citat pels catalans, amb un 32%, molt per davant de la immigració, que apareix en segon lloc amb un 20%.
La política és mencionada per un 14%, mentre que l'economia i la seguretat empaten amb un 10%. La independència de Catalunya, en canvi, només és assenyalada com el principal problema per un 5% dels consultats.
La preocupació per la immigració és especialment intensa entre els votants d'Aliança Catalana i Vox, mentre que l'habitatge domina entre els electorats d'esquerres. Una divisió que ajuda a explicar una Catalunya electoral cada vegada més fragmentada i amb dos grans focus de malestar capaços d'arrossegar vot en direccions molt diferents.
Però la fotografia té una data. I aquesta vegada és especialment important recordar-la. Ipsos va deixar de fer entrevistes l'1 d'octubre. Des d'aleshores, Junts ha tombat al Congrés els dos decrets d'habitatge, ha agreujat la crisi de la majoria de Pedro Sánchez i ha modificat substancialment l'escenari polític espanyol.