Alexis Marí ha estat un peix gros de Ciutadans al País Valencià. És ex-guàrdia civil i havia flirtejat amb UPyD. Cs el va triar per dirigir la campanya de les autonòmiques de 2015 i fins fa cosa d'un any i mig, n'ha estat el portaveu a les Corts Valencianes. Feia mesos que s'havia anat afartant. Marí va començar a escalfar-se amb la redefinició ideològica que va comandar Rivera per reconduir el partit cap a la dreta, despullant-lo dels valors socialdemòcrates per vestir-lo de liberal. I va rebentar quan després de tota una campanya prometent que de cap manera Cs investiria Rajoy, Rivera va empassar-se les paraules. No només va fer-lo president, Cs també va aprovar els pressupostos del PP. En aquesta entrevista a El Nacional, Marí confessa que no ha passat tanta vergonya mai de la vida. Era l'estiu de 2017 quan va deixar Cs, acompanyat de tres companys més amb qui ara comparteix escó com a no adscrit. Es fan dir Agermanats. No creu en la independència, però considera que la causa contra els líders del procés i la repressió de l'1-O són una barbaritat. Critica la covardia de polítics de tots els colors a l'hora d'afrontar el conflicte amb Catalunya. Tip que li venguessin un relat intoxicat, ha decidit coneixe'l en primera persona. A Lledoners i a Waterloo.
Foto: Sergi Alcàzar
Vostè va visitar els presos a Lledoners, poc abans que els traslladessin a Madrid...
Sí. La primera vegada va ser per veure a Junqueras i Romeva, vam intercanviar idees. Però vaja, tampoc vaig anar a dir-los què em semblava malament, sinó a donar-los ànims. Després vaig fer una segona visita per trobar-me amb Forn, Rull i Turull. Intenten treure la part positiva d’estar reclosos, allunyats dels seus éssers estimats. A Junqueras el vaig veure molt sencer. Forn em queia malament quan el veia per la TV, li ho vaig dir, però quan hi parles descobreixes que és una persona amb sentit comú, valenta. A alguns d’ells els vaig veure molt dolguts per la part personal, amb determinats companys del Parlament, de Cs, per exemple. Creuen que han perdut l’ànima. Poc abans del judici vaig enviar un missatge a Junqueras que deia “Sort i justícia”. És una bona persona.
Vaig enviar un missatge a Junqueras, abans del judici, que deia “Sort i justícia”, perquè és una bona persona
No els coneixia de res, per què hi va anar?
És que Cs no era això, era tot al contrari del que defensen ara. Era un partit no nacionalista, ara ho és, és ultra nacionalista. La pròpia Arrimadas o l’Albert (Rivera) són els qui haurien d’haver anat a veure’ls. Haver dit, escolta mira, estem en situacions polítiques antagòniques, a distàncies quilomètriques, però que avalin una presó preventiva de més d’un any amb persones que a més han comparegut quan se’ls ha cridat. Jo que viatjo molt, per Brussel·les, Estrasburg, França, la veritat és que t’avergonyeixes quan es parla del conflicte català. Jo no sóc independentista ni sobiranista, segueixo creient en l’encaix de Catalunya dins l’Estat espanyol, però és clar, quan veus segons quines accions o omissions i escoltes segons quins mitjans, veus que és un odi visceral a l’independentista. No hi ha confrontació d’idees. Puigdemont m’ho va resumir en una meravellosa frase que deia que “fa 500 anys a un que canviava de religió o a un homosexual els cremaven a la foguera, ara ja estan protegits, es pot parlar de tot; ara bé, alerta amb això de ser espanyol, si no t’agrada ser-ho, et fots”. Té moltíssima raó. És un odi visceral contra qui no pensa com tu. És una dinàmica de polarització molt perillosa, d’endimoniar el qui no pensa com tu.
Són presos polítics?
Els han convertit en presos polítics. Jo he fet detencions de persones que han atracat un banc i no se n’han anat a preventius.
Abans de Lledoners, va anar a Waterloo amb Carolina Punset...
Tot va sorgir d’una conversa amb Tremosa al Parlament Europeu. Ell m’ho va proposar. Gustosament vaig dir que sí, per saber de primera mà quina és la realitat, i que no m’ho hagués d’explicar El Mundo, o Antena 3, o qui fos. Perquè cadascú explica un relat en funció del mitjà. Després de veure’l, vaig saber entendre altres coses que un no és capaç d’entendre amb el que alimenten els mitjans de comunicació. I si tot això no es va traslladant a la gent, després què passa, doncs que odien el president Puigdemont només perquè és independentista. O odien a un tipus com Junqueras, que no ha robat, ni ha matat, només a defensat una idea política. Ho tornaria a fer, això d’anar a visitar a Puigdemont, em va semblar un tipus molt moblat.
Van anar a dinar? Perquè segons Mònica Oltra, Puigdemont “es passa el dia fotent-se menjarots”...
(Riu) Doncs no. Mira que aprecio a la Mònica, però aquelles paraules van ser una gran equivocació. A mi hi ha una cosa de Compromís que no m’està agradant, sempre havia estat un partit valent, de negre sobre blanc. Ara, en els últims temps, veig que no volen parlar del conflicte català només per càlcul electoral. I les declaracions d’Oltra no em van agradar gens i de fet crec que a ella tampoc.
Foto: Sergi Alcàzar
Què li sembla que el Parlament Europeu veti una conferència de Torra i Puigdemont?
Ras i curt, que Antonio Tajani justifiqui el seu veto per motius de seguretat és perquè deixi la presidència avui mateix. Que un president no pugui garantir la seguretat a l’Eurocambra sembla un acudit. Que posi una altra excusa.
Per superar el bloqueig actual és imprescindible que l’independentisme comenci a teixir complicitats a i amb Espanya. Precisament, és un dels objectius de la manifestació del 16 de març a Madrid. Hi anirà?
Home, doncs si m’hi conviden...
Creu que falta coratge als polítics espanyols en relació a la qüestió catalana?
Absolutament. De fet, en privat molts et confessen que el que està passant no té nom, però després això mateix no ho diuen en públic per por de ser expulsats o sancionats pels aparells dels seus partits, que els han cridat a l’ordre. I t’ho diu gent de tots els colors polítics, no només de Compromís, també de Cs i del PP. Et diré més, jo crec que si avui arriba una nau espacial i aterra, ja no a Catalunya, sinó a la Plaça de l’Ajuntament de València, veient el panorama amb presos polítics i la ultra dreta, el marcià es fa independentista.
Hi ha sortida?
Tota sortida ha de passar per una votació, encara que sigui una consulta no vinculant. Mira que jo sóc optimista en tota les facetes de la meva vida, però amb aquest tema, em costa. Crec que la sentència del Suprem pot portar a un enfrontament civil. A més, un cop aquesta sentència acabi a Estrasburg, si com pot passar acaba desautoritzant la justícia espanyola, això pot significar la descomposició de moltes coses a l’Estat espanyol. Per tant, si tant estimen l’Espanya unida, haurien de vigilar amb això també. Ja hi ha molts mitjans i opinadors europeus que posen en dubte el judici.
I els mitjans espanyols... Com arriba la informació sobre Catalunya?
A Dènia, on visc jo, és impossible saber, per exemple, que hi ha manifestacions multitudinàries a Catalunya. Hem de consultar els digitals catalans. No ens deixen veure TV3 i a la resta de mitjans no en parlen, ho volen amagar. És una prova més que hi ha una deficiència democràtica a Espanya.
Foto: Sergi Alcàzar
S’hauria de jutjar a tots els qui van donar les ordres l’1-O. El ministre de l’Interior, el primer, que és el cap de tots
Vostè va ser Guàrdia Civil, com va sentir-se en veure la brutalitat policial de l’1-O?
Per què van dur els guàrdia civils allà, si deien que el referèndum no tenia cap validesa? Aquelles imatges van ser la vergonya d’Europa. Era innecessari, immerescut. Però es va atacar injustament els agents, ells obeïen els seus caps. Igual que els Mossos, que quan fan la feina es deixen la ideologia al costat de la tauleta de nit. Doncs la Guàrdia Civil igual.
Home, vol dir.. i els càntics d’”A por ellos”?
Allò va ser molt desgraciat i desafortunat i ho critico. Si jo hagués estat el capità de companyia crido a tothom a formació i que surtin els de l’”A por ellos”. Allò va fer un mal increïble. En qualsevol cas, s’hauria de jutjar a tots els qui van donar les ordres l’1-O. El ministre de l’Interior, el primer, que és el cap de tots. Després, el Director General de la Guàrdia Civil. Hi ha imatges que no són justificables, ningú ho pot defensar. Donen instruccions polítiques sense saber què tenen entre mans. Era impossible fer-ho pitjor.
PP i Cs s’han professionalitzat en un discurs de llançar verí constantment
No l’hauran proposat a vostè de relator?
No desvetllaré converses que puguin servir per avançar, aposto per la discreció. Un alt dirigent de Cs, no li diré el nom, em va dir que per solucionar les coses calen trobades reservades, sense llum i taquígrafs. Així es fa política. El que és evident és que s’acosten més a intentar trobar solucions, encara que es vengui el contrari, la gent d’ERC i del PDeCAT que no pas el PP i Cs, que estan als antípodes de trobar punts de diàleg. S’han professionalitzat en un discurs de llançar verí constantment. Qui ha escoltat Arrimadas ara fa tres anys i qui la veu ara!
Vostè no era un qualsevol a Cs, era un peix gros, va ser director de campanya, diputat, portaveu...
Jo em vaig adonar molt d’hora que la cosa no aniria bé. Ja en precampanya. Jo era el responsable de fer un programa potable en només sis mesos. I m’arribaven propostes que per la Falange Española de las Jons, bé, però per Cs... Nosaltres, amb Carolina Punset i altres teníem una aposta clara quan vam presentar-nos amb Cs, que era canviar la política valenciana. El PP fora, com fos. Quan ja vam entrar a les Corts i vam veure els missatges que venien de Barcelona, vaig dir... buf. I ja quan hi va haver el “sí vull” a Rajoy i mesos després Rivera va decidir que aprovàvem els pressupostos del PP, allò va ser la gota que va vessar el got. Però és que ja no era un got, era una garrafa. Va arribar un punt que ja era indecent. Ja no ens crèiem el discurs. Quan ja vam veure que amb el congrés de febrer optaven per dretanitzar el partit vam intentar fer-hi front. Van canviar el peu a mitja legislatura, de socialdemòcrates a liberals. Hi ha infinits punts del programa que no s’han complert. I això que Rivera deia que el programa era el contracte del partit amb la gent, doncs a l’empresa privada l’haurien acomiadat per incompliment.
Foto: Sergi Alcàzar
Parlar amb Rivera és com parlar amb el vent. Si bufa de ponent anirem a dretes i si bufa de llevant anirem a esquerres
Vostè va mentir als electors, va prometre que Cs no faria president Rajoy i finalment Rivera va pactar per investir-lo...
Sí. És que parlar amb Rivera és com parlar amb el vent. Si el vent bufa de ponent anirem a dretes i si bufa de llevant anirem a esquerres. No he passat tanta vergonya mai de la vida com en aquella etapa amb Cs. Vaig recórrer tots els mitjans dient que amb Rajoy ni a prendre cafè. I em vaig assabentar a través d’un diari que s’havia firmat l’acord amb Rajoy, amb el partit que ha estat la vergonya a Europa i al món pels casos de corrupció. Especialment al meu territori, al País Valencià. M’avergonyia de dur una carpeta de Cs a l’ascensor.
Per tant, quina credibilitat creu que té que ara Rivera digui que no pactarà amb el PSOE?
Doncs jo li vaig dir a Pedro Sánchez que no es posi massa nerviós, si donen els números i Rivera veu que en pot treure partit, se’n desdirà.
Cs és ara un partit reaccionari, de dretes, que treu la bandera cada dia a veure qui la té més gran, amb perfils més rancis que un pernil de vint anys. A mi em faria vergonya
Què és ara Cs?
Cs va néixer, com defensava Jordi Cañas, com a socialdemòcrata, progressista i transversal. Una marca que ha anat molt bé, que va vendre molt bé coses socials, transversals, que podien comprar gent que votés esquerra o dreta. Jo no sé com es venien a Catalunya, però a les Corts Valencianes era així. Ara és un partit reaccionari, de dretes, que treu la bandera cada dia a veure qui la té més gran, tirant petons a Marta Sánchez perquè posa lletra a l’himne espanyol, amb perfils més rancis que un pernil de vint anys. I amb Catalunya es dediquen només a crispar, crispar i crispar. A mi em faria vergonya.
Cs corre el risc de quedar engolit per VOX o el PP?
La direcció de Cs em va dir mesos abans de marxar que l’objectiu del partit era absorbir el PP. Jo ho veia com una bogeria, però hi va haver un moment que els va anar molt bé. No sé si VOX o el PP robaran ara vots a Cs, del que sí estic clarament convençut és que el votant d’esquerres, progressista, el socialista desencantat, ara es prendria una ampolla de sosa càustica abans que votar Cs.
Foto: Sergi Alcàzar
Si Ximo Puig torna a ser president, entrarà al seu govern?
No només Puig, si m’ho proposés Oltra o algú de Podem, i fos un projecte xulo, que aportés una idea global, potser ho estudiaria, però em costa perquè he viscut el millor i el pitjor de la política.
En la part personal, estic molt més a prop de persones com Junqueras o Forn que de Cantó o Arrimadas
I si l’hi demana Toni Cantó?
Doncs m’exilio a Burundi o li demano a Junqueras que em faci lloc a Lledoners, al seu costat, i resem tots dos cada dia. Amb Cantó mai, res. En la part personal, estic molt més a prop de persones com Junqueras o Forn que de Cantó o Arrimadas.
I quina papereta agafarà a les eleccions generals?
Doncs m’agrada molt Pedro Sánchez. Hauré de llegir el programa.
I a les autonòmiques, Ximo Puig?
És que li vols posar molt fàcil, i si voto a Oltra? (Riu).