El Servei Català de la Salut ha alertat sobre l'increment continuat de les queixes per discriminació lingüística dins del sistema sanitari. Fins al mes de juliol del 2025, s’han comptabilitzat 179 denúncies, una xifra que confirma la tendència ascendent dels darrers anys: 233 casos l’any 2022, 342 el 2023 i 358 el 2024. Durant la seva intervenció a la Comissió de Salut del Parlament, representants del CatSalut han exposat que prop de la meitat de les reclamacions del 2024 es referien a la manca d’atenció oral en català; el 20% eren per absència de resposta administrativa o informativa en aquesta llengua, i un 8% afectaven informes clínics.
En aquesta compareixença parlamentària, el CatSalut ha posat l’accent en la gravetat de les dades pel que fa als drets lingüístics dels pacients. Els responsables han assenyalat que les reclamacions no han deixat de créixer any rere any i, atès el ritme actual, tot indica que el 2025 podria acabar superant la xifra rècord de l’any anterior. D’acord amb l’anàlisi detallada de les reclamacions del 2024, el 49% es van registrar per no oferir-se atenció oral en català, el 20% per manca d’informació o atenció administrativa en aquesta llengua, i el 8% per discriminació en l’àmbit clínic.
Salut admet que no és l'escenari desitjat
Alberto Garcia, director general del Servei Català de la Salut, ha reconegut que la situació actual del català dins del sistema sanitari és "millorable" i no s’ajusta a l’escenari desitjat. En aquest sentit, ha atribuït part del problema a la incorporació creixent de personal sanitari procedent de fora del territori català. Ha assenyalat que el 2022, només el 29% dels nous metges col·legiats a Barcelona havien nascut a Catalunya, el 17% provenien d'altres zones de l’Estat i un 54% eren originaris de països estrangers.
Garcia també ha apuntat que el segon factor que influeix en aquest context és el sistema estatal de provisió de places de formació especialitzada, en el qual no es requereix cap coneixement lingüístic previ. Ha informat que el 2023 hi havia 5.904 residents de Medicina, Infermeria i Psicologia dins del sistema públic català, dels quals un 40% procedien de regions no catalanoparlants o de l’estranger.
Per afrontar aquest escenari, el Departament de Salut ja fa anys que desplega diverses iniciatives, com el Pla per garantir el coneixement i l’ús del català al sistema públic sanitari, que contempla 33 accions distribuïdes en diferents àmbits i que s’estén fins al 2026. Dins del paquet de mesures organitzatives, s’inclou la designació de referents lingüístics a cada centre sanitari i la presentació d’un pla de gestió lingüística. Actualment, segons Garcia, el 98% de les entitats proveïdores que treballen amb el Servei Català de la Salut ja han nomenat una figura referent, i el 70% d’aquestes (114 entitats) han entregat el seu pla al Departament.