S’encenen les alarmes a la sanitat pública. La Plataforma per la Llengua ha denunciat que darrerament han registrat un augment notable de casos de discriminació del català a la sanitat pública, concretament a les consultes dels CAP i als hospitals. Almenys s’han denunciat una vintena en el que portem d’any.

La Plataforma sosté en un comunicat fet públic avui dilluns que “alguns professionals i directius del món de la salut, cecs en drets lingüístics, fins i tot reconeixen que la maltracten. I que si n’han de tenir cura, ja els ho dirà algú altre”. L’ONG del català recorda que els ciutadans estan en el seu dret de ser atesos en català i reclama als usuaris de la sanitat pública “que no es deixen trepitjar els seus drets lingüístics i se’n queixen quan són vulnerats”.

L’entitat posa com a exemple diversos casos que han tingut lloc en els darrers mesos:

  • El cas del Cap de Les Corts. El 18 de setembre passat una metgessa d'urgències del CAP de les Corts de Barcelona es va negar a atendre en català una noia amb discapacitat psíquica que només parla aquesta llengua. Així ho va denunciar a mitjans de setembre una dona i la seva filla que expliquen que la professional sanitària els va dir que només els atendria en castellà o en anglès.
  • El cas a l’Hospital de Figueres.  Una dona va presentar una queixa al centre hospitalari i a l'Institut Català de la Salut, perquè va parlar en català a un metge i aquest li va recriminar  que fa cinc anys que treballa aquí, que no l'ha après i que no té intenció de fer-ho. "Em quedaré i no penso aprendre'l, soc veneçolà hispanoparlant i vostè va aprendre castellà", li va etzibar, segons la denunciant. Tot seguit, detallen des de l'entitat, la dona va insistir que volia seguir expressant-se en català i el facultatiu li va respondre que això era "racisme".
  • L’Hospital de Mataró incompleix la normativa. Un pacient de l’hospital va adreçar una carta al centre per advertir-lo que en una atenció d’urgències només un de quatre sanitaris s’hi havia adreçat en català i va afegir que en les ofertes de feina del Consorci Sanitari del Maresme el català no apareix com un requisits necessari.  El Consorci Sanitari del Maresme va admetre que fa 17 anys que incompleix la legislació
  • El cas de les urgències al CAP de Valldoreix.  El setembre passat, un ciutadà de Valldoreix va anar al CAP per una contusió a l’espatlla. La doctora d’urgències no entenia el català, i com que l’home no volia renunciar al seu dret d’opció lingüística se li va denegar l’atenció. En no haver-se-li proposat cap alternativa, el pacient va haver de recórrer a la sanitat privada.

La Plataforma per la Llengua recalma al Departament de Salut que hi posi remei  i adopti un protocol contra les discriminacions lingüístiques que prevegi la provisió de cursos de català obligatoris per a tots els facultatius.