Els alcaldes d’Esquerra Republicana han demanat a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que retiri la proposta del Marc Financer Plurianual de la Unió Europea per al període 2028-2034. Els republicans alerten que el nou plantejament suposa una “recentralització” en la gestió dels fons europeus i redueix el paper de les regions i els ajuntaments. Prop de 200 càrrecs municipals han signat una carta adreçada a Von der Leyen per expressar la seva “preocupació” davant d’uns macropressupostos que, segons denuncien, “posen el focus en les capitals dels estats, oblidant i deixant de banda les ciutats i els territoris”. Els signants adverteixen que aquesta centralització “debilitaria la visibilitat de l’acció europea, reduiria la seva legitimitat democràtica i podria eixamplar les desigualtats entre territoris”.
Els alcaldes exigeixen a Brussel·les que elabori una nova proposta que “reforci” el paper de les administracions locals i regionals en la definició i gestió dels fons comunitaris. “Els principis de subsidiarietat, partenariat i solidaritat han de continuar al cor del projecte europeu”, recorden. A la iniciativa s’hi han adherit gairebé 200 representants d’ERC, entre ells alcaldes, presidents comarcals i responsables de diputacions: els presidents de Tarragona i Lleida, així com els vicepresidents de Girona i Barcelona.
La Comissió Europea va presentar el juliol passat el nou Marc Financer Plurianual per al 2028-2034, que inclou la creació dels Plans de Cooperació Nacional i Regional (PCNR). Aquesta proposta servirà de base per a la negociació entre els estats membres i el Parlament Europeu sobre les prioritats i les inversions de la Unió durant set anys. El redisseny dels comptes impulsat per Von der Leyen ha aixecat recels entre nombroses regions i ciutats europees, que temen que els fons tornin a concentrar-se en mans dels estats.
La proposta de la Comissió Europea
La proposta de marc financer plurianual (MFF) de la European Commission per al període 2028-2034 planteja un pressupost total pròxim als 2 bilions d’euros, equivalent al voltant de l'1,26 % del RNB de la UE, amb l’objectiu de dotar la Unió d’un instrument d’inversió a llarg termini que ajudi a afrontar reptes com la transició verda i digital, la seguretat, la competitivitat i la resiliència econòmica i social. Aquesta proposta incorpora tres grans eixos: primer, un instrument que agrupa cohesió, agricultura, prosperitat rural i seguretat territorial (uns 865.000 milions d’euros) per adaptar-la més a les necessitats regionals i nacionals; segon, un fons de competitivitat d’uns 409-522 000 milions d’euros destinat a innovació, tecnologia estratègica i sectors emergents; i tercer, una partida per a l’acció exterior i les aliances globals (200.000 milions d’euros), tot plegat amb més flexibilitat pressupostària, programes més simples, plans nacionals i regionals d’inversió i reforma, i amb nous recursos propis per finançar-la sense sobrecarregar els pressupostos nacionals.