El ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, ha defensat aquest dimarts que el govern espanyol vol l'oficialitat del català, gallec i euskera a la Unió Europea "com més aviat millor", però ha recordat que Irlanda va trigar dos anys a fer oficial el gaèlic. A pesar de reconèixer que "són referències que no tenen res a veure amb aquest procediment", el ministre ha apuntat que "és difícil saber" quant temps es pot trigar a aconseguir el reconeixement de les llengües a la UE, rebaixant les expectatives que sigui un procés ràpid.
El titular d'Exteriors ha remarcat en declaracions a la cadena Ser que el govern espanyol "fa més de vint anys que planteja aquesta proposta" de l'oficialitat a la UE. "El 2005, Espanya va temptejar la possibilitat, però finalment no va fer el que ha fet avui, que és plantejar-ho al Consell d'Afers Generals", ha detallat. Així, ha recordat la situació d'Irlanda amb el gaèlic, fins ara l'únic precedent de la inclusió d'una nova llengua al reglament que regeix l'ús de les llengües oficials a la Unió Europea. A pesar de sol·licitar incloure el gaèlic el 2005, no va ser fins al gener del 2007 quan aquesta llengua va ser reconeguda, i fins al 2022 no va obtenir el seu estatus ple. Tot i això, el ministre ha reiterat que "la voluntat política" de l'executiu de Pedro Sánchez és que tant el català, com l'euskera i el gallec "siguin part del règim lingüístic".
Sobre la reunió del Consell d'Afers Generals celebrada aquest dimarts a Brussel·les, Albares ha explicat que "s'ha engegat el mecanisme de reforma del reglament" per incloure l'oficialitat de les llengües i ha destacat que cap estat membre ha vetat la petició. Una situació que, per al ministre, era "decisiva" per continuar el procediment: "Aquí importen més els vets que els vots", ha assenyalat. Si bé no hi ha hagut cap veto, la votació ha quedat ajornada per les reticències d'alguns països, que ja han evidenciat els representants de diferents estats abans de començar la reunió. De fet, només Eslovènia s'ha pronunciat obertament a favor de l'oficialitat del català, euskera i gallec.
La decisió de prioritzar el català
Pel que fa a la priorització del català per davant del gallec i l'euskera, el titular del ministeri d'Exteriors ha assegurat que això no canvia "gens" la proposta inicial. "S'ha decidit que el desplegament pràctic es faci primer amb una llengua i després, successivament, amb les altres dues, en comptes d'insistir amb tot alhora", ha matisat, tot recalcant que les passes que es puguin fer amb el català també beneficiaran l'euskera i el gallec.