La Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme ha encarregat l’elaboració, per primera vegada, d’un baròmetre sobre l’ús del valencià en diferents àmbits de la societat. Aquest baròmetre, que serà anual, té com a objectiu monitorar l’ús de la llengua en intervals temporals més breus, amb la finalitat d’obtindre informació que permeta dissenyar i implementar iniciatives a curt termini. El director general, Rubén Trenzano, ha explicitat que “després de l’última enquesta sobre coneixement i ús del valencià que vam publicar recentment, hem considerat impulsar el primer baròmetre exclusivament sobre ús en diferents àmbits, perquè l’enquesta es va realitzar telefònicament en 2021, en plena pandèmia, i volíem tindre una radiografia actual més detallada amb grups d’anàlisi presencials dins d’un context de normalitat, la qual cosa ens ha permés inicialment comparar els resultats del baròmetre amb les enquestes anteriors, les de 2015 i 2021, preferentment”.
“L’enquesta de 2021, publicada i analitzada a finals de l’any passat, donava uns resultats positius respecte a la competència i el coneixement de la llengua per part de la gent, però ens preocupaven els resultats de l’ús, i, per això, no hem volgut esperar cinc anys més per a poder tindre sobre la taula un testatge específic de l’ús, que serà anual i que ens permetrà actuar de manera més ràpida i en àmbits molt específics, amb mesures que incentiven i promoguen l’ús del valencià”, ha afegit Trenzano.
El valencià a l'àmbit personal, professional i públic
El baròmetre presenta tres indicadors d’usos: un per a l’àmbit personal, un altre per al professional i l’últim per a l’àmbit públic. Un indicador és una xifra senzilla que ofereix una visió immediata. Amb aquest primer baròmetre, s’obté la primera xifra en cadascun dels àmbits, per tal de comparar-la amb les onades anuals que s’efectuaran a partir de 2024. Respecte a l’indicador de l’ús en l’àmbit personal, es preveu la utilització del valencià a casa, amb les amigues i els amics, en missatges privats, amb el veïnat i al carrer amb persones desconegudes. Pel que fa a l’indicador de l’ús en l’àmbit professional, s’ha analitzat la comunicació en valencià amb els companys de treball i amb usuaris, clients i proveïdors. En el cas de l’indicador de l’àmbit públic, s’ha explorat l’ús en les associacions festives o culturals, en els grups i clubs esportius, en les botigues tradicionals, en les grans superfícies comercials, en els bancs i les caixes d’estalvi, en l’Administració local, autonòmica i estatal, i en la consulta mèdica.
Es parla valencià a casa?
Pel que fa a l’àmbit personal, l’ús del valencià se situa en l’indicador de 56,5 sobre 100. Respecte de cada ítem analitzat dins d’aquest grup, en tots els casos s’observa un lleuger increment respecte a l’enquesta de 2021. Per exemple, l’ús a casa s’incrementa en 9 punts; amb els amics i les amigues, s’incrementa en més de 6 punts; amb el veïnat, en 5 punts, i al carrer amb desconeguts, en 3,5 punts.
Quant a l’ús del valencià a la feina, l’indicador se situa en el 56,3 sobre 100. Entre companyes i companys, s’incrementa en més de 5 punts respecte a l’apartat de l’ús de l’enquesta de 2021; pel que fa a parlar en valencià entre usuaris, clients i proveïdors, baixa del 19,4 al 19,1.
En l’ús en l’àmbit públic, el baròmetre se situa en el 56,2 sobre 100. En casos com la comunicació en les botigues tradicionals, l’ús del valencià del baròmetre de 2023 puja més de 8 punts respecte a 2021. En les grans superfícies comercials, creix més de 3 punts, i, en la comunicació de les persones valencianoparlants en els bancs i les caixes d’estalvis, l’augment és de quasi 4 punts.
Les ciutadanes i els ciutadans valencians troben que parlar en valencià davant de les diverses administracions és tan natural com fer-ho a casa. El baròmetre de 2023 indica que l’augment de l’ús del valencià és generalitzat. En l’Administració local, els valencianoparlants que s’hi adrecen en valencià han augmentat més de 8 punts; en l’estatal, quasi 11 punts, i en l’autonòmica, 9,5 punts.
Cal incentivar l'ús del valencià
Rubén Trenzano ha comentat que “vistos els resultats i malgrat que s’aprecien lleugeres recuperacions en l’ús de la llengua en diferents situacions de vida, considerem que cal incentivar-lo amb polítiques valentes perquè les persones valencianoparlants es troben còmodes i puguen viure en valencià amb total normalitat sense haver de canviar de llengua”.