Nou atac a la cultura catalana a la Catalunya Nord. L'ajuntament de Perpinyà ha decidit prohibir celebrar la revetlla de Sant Joan a diverses entitats catalanistes, en concret, a les escoles Arrels-Vernet, l'escola Bressola-Vernet, el Fogar Laic i Òmnium Cultural Catalunya del Nord, que havien decidit celebrar la festivitat catalana al barri nord de Vernet. Només quatre dies abans de la cita, el consistori ha denegat l'autorització per poder utilitzar el terreny municipal, que habitualment se cedeix per fer la festa. Mentrestant, l'ajuntament ha decidit avançar l'organització d'una festa municipal al centre de la ciutat. L'alcalde de Perpinyà, Louis Aliot, de Reagrupament Nacional— el partit d'ultradreta de Marine Le Pen— és un enemic declarat del caràcter català de la ciutat. I segons denuncia el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI) el batlle va assegurar que "prohibirem les bestieses catalanes" en referència a la festa de Sant Joan perquè assegura que "és perillosa per a l'ordre republicà". 

"Perpinyà la Catalana"

Aquest dilluns 5 de juny s'ha presentat oficialment l'associació "Perpinyà la Catalana", plataforma creada per fer campanya i revifar la identitat històrica d'arrels catalanes de la ciutat, capital del Rosselló. La proposta neix com a resposta a l'eslògan que el municipi va adoptar oficialment el 2021 pel seu escut i identitat visual: "Perpinyà la Rayonnante" ("Perpinyà la Radiant"), substituint l'anterior "Perpinyà la Catalana". El canvi el va portar a terme l'actual alcalde de Perpinyà, Louis Aliot, de Reagrupament Nacional, el partit d'ultradreta de Marine Le Pen. La plataforma vol recuperar l'anterior lema per a la ciutat. 

L'associació "Perpinyà la Catalana" considera que el canvi que va impulsar l'alcalde Aliot és un atac a una ciutat que és "plural", i asseguren que són una plataforma "militant, de progrés, de renovació i que es basa en la seva identitat per parlar de futur, sense idees preconcebudes". Els impulsors són els perpinyanesos Brice Lafontaine, Verónica Massana i Vincent Panabières. Segons els instigadors del projecte, amb aquest pretenen "potenciar el posicionament geoestratègic i el patrimoni cultural de la ciutat". 

Atacs a la llengua catalana

El passat mes de maig el Tribunal Administratiu de Montpeller va decidir prohibir parlar català als plens dels municipis de la Catalunya Nord. D'aquesta manera, els consistoris d'Elna, Tarerac, Portvendres i els Banys estan obligats a modificar els seus reglaments en els pròxims tres mesos. Aquests municipis havien inclòs la possibilitat d'utilitzar el català als seus plens, un fet que l'estat francès ha considerat inadmissible. "La primacia de la llengua francesa és posada en qüestió pel reglament intern quan preveu que l'expressió dels consellers municipals té lloc primer en català amb una traducció posterior al francès", va justificar el tribunal francès per prohibir el català en aquests espais. Així doncs, es titllen d'inconstitucionals els reglaments que ho permeten.