albiol badalona

L'escenari de la batalla més aferrissada pel vot ha estat Barcelona i la seva àrea metropolitana. No només el que tradicionalment s'entén com a perifèria, que inclou el Barcelonès i el Baix Llobregat. Si comptem els nuclis més poblats de la demarcació de Barcelona, que s'estenen pel Maresme fins a Mataró, pels Vallès fins a Sabadell, Rubí, Terrassa, Mollet i Granollers i pel litoral fins a Vilanova i la Geltrú i Vilafranca, es tracta d'una gran bossa de prop de tres milions d'electors, més de la meitat del cens electoral, i aleshores és facil adonar-se de perquè els partits han fet d'aquesta zona l'epicentre de la seva campanya.

Es tracta de nuclis amb gran presència de gent nascuda fora de Catalunya, que tenen el castellà com a primera llengua, on fins ara no ha calat el missatge independentista.

Fins fa uns pocs anys, era el PSC qui seduïa aquest perfil de votant. Mantenia les ciutats més poblades resistint una Convergència i Unió que dominava la resta del territori, beneficiada pels efectes de la llei electoral.

Amb la davallada del PSC, diferents partits han intentat arrelar, sense un èxit clar, en aquesta zona tan cobejada, començant per Ciutadans. Altres com Podemos, a més, aspiren a mobilitzar les persones que no voten mai a les autonòmiques, que són més d'1,5 milions, dels quals més de 800.000 pertanyen a aquesta regió metropolitana.

Microaccions del sobiranisme

Junts pel Sí ha provat de seduir-los via entitats com Súmate, amb campanyes que la formació anomena "de terra", on hi treballen voluntaris locals de tots els perfils, fent èmfasi en el missatge en castellà que, a través del contacte cara a cara i l'entrega de material informatiu, volen transmetre a l'electorat els desavantatges que comporta que Catalunya romangui a Espanya.

Ramon Piqué, responsable de la campanya de JxSí a l'àrea metropolitana, es mostra satisfet amb l'acollida que han tingut aquestes microaccions, adreçades especialment als abstencionistes.

Les CUP, en canvi, han confiat que el seu èxit a les municipals i la tasca feta sobre el territori donin fruits, fent actes de petit format, contacte directe amb el votant i amb la col·laboració d'entitats afins del territori.

"Socialista de tota la vida"

Els mítings del PSC han estat un retrat fidel dels seus darrers resultats electorals. Aquesta campanya, el de Mataró, d'aforament més que modest malgrat la presència de la presidenta d'Andalusia, Susana Díaz, en territori amb forta presència dels seus, el van omplir amb persones de cinquanta anys cap amunt, a les quals assignaven una senyera i una bandera del PSC en arribar, una hora abans.

Per distreure's, les onegen de tant en tant. Entre els assistents, militants i simpatitzants de tota la vida, molts d'ells, andalusos que, com diu la Sole, cordovesa d'uns 60 anys, "votem socialista tota la vida".

És un míting clàssic del PSC aquesta campanya. Els assistents confessen professar una fe gairebé cega en el PSC, en allò que va ser. Un d'elle, és en Jesús, ja a la cinquantena. Militant de tota la vida i "guerrer d'aquells que farien fora de qualsevol executiva". per a persones com ell, el PSC és l'únic, per la seva història i la seva experiència al Govern, que pot redreçar el projecte social a Catalunya, i no partits com Podemos, dels quals no en vol "ni parlar". "S'han de rectificar molts errors, però Iceta em sembla honest". En general, els assistents confien que si els socialistes saben regenerar el seu projecte per tornar a seduir la gent, podran recuperar el terreny perdut.

iceta mataro

L'acte de Mataró va començar en arribar Susana Díaz, mitja hora més tard del previst. Va parlar baix, no calia cridar, la sala era petita. L'argument s'ha reiterat en tots els mítings dels socialistes: no fer triar els catalans entre ser "Pablo i Pau", perquè tots dos noms es posen amb amor. Iceta n'ha dit no haver de "triar entre Miró i Velázquez".

A Mataró, cap ball per alegrar la vetllada: l'ambient no era propici. De fet, en acabar, la sala va quedar buida en deu minuts.

"No em voteu més el PP"

Ciutadans, en canvi, ha semblat voler apropiar-se del glamur que embolcallava les campanyes del millor PSC, començant per dues cares visibles joves i atractives: Albert Rivera i Inés Arrimadas. Han atret públic molt més jove que la resta de partits unionistes. També han ofert una escenografia molt recolzada en l'audiovisual.

Un votant típic és en Miguel, present al míting de Sabadell. Aquest exvotant socialista, jubilat del sector del taxi, aixeca el dit i dictamina convençut: "Aquests acabaran emplenant camps de futbol com a les èpoques de Felipe González".

C's s'havia proposat convertir l'històric cinturó roig de l'àrea metropolitana en cinturó taronja, i per això han posat "tota la carn a la graella", com explica Fernando de Páramo, director de comunicació de la campanya.

Als seus mítings han estilat el to planer, l'expectativa (l'afluència de públic sempre permet fer un passadís perquè els "fans" de la bellesa dels dos candidats la puguin contemplar de prop, entre comentaris d'admiració) i la brevetat, per a fer, potser, que el públic quedi amb ganes de més. En acabar cada míting, tothom es queda una estona a xerrar amb Rivera i Arrimadas i a comentar la jugada amb altres assistents.

Alguns dels joves que hi han assistit són d'aquest perfil abstencionista unionista metropolità que, com la Raquel, una altra assistent a l'acte de Sabadell, s'han volgut mobilitzar per aturar l'independentisme. Podemos no és una opció: "acabarà pactant amb els nacionalistes ara al setembre o al desembre a Madrid". Coincideix amb ella el seu acompanyant: "Aquí tots ens sentim catalans i espanyols, i a Podemos hi ha molts independentistes". "Per fi polítics joves i ben preparats", diu Carlos, un jove de 20 anys que votarà aquest diumenge per primera vegada.

Al míting de Sabadell, com als de Santa Coloma, Cornellà i Terrassa, s'hi ha vist un nombre molt elevat de públic amb arrels andaluses. Com la Isabel, orgullosa jubilada de Nerja: "la majoria, malaguenys!".

El seu company alliçona un grup d'uns deu homes i dues dones també andalusos de la mateixa edat: "No em voteu més al PP, eh?", diu. Un d'ells, però, afirma no estar encara segur de qui votar. "Jo si voto, és amb la punteta", no me'n refio ni un pèl. "El PP ha oblidat Catalunya, ha deixat que la cosa es desgavelli", insisteix l'altre, "perquè tots els fangs que trepitgem ara vénen de quan el PP va deixar a Pujol fer la immersió lingüística a canvi del seu suport a Madrid; després s'han dedicat a governar allà i han abandonat Catalunya". Mitja hora després que acabi l'acte, encara queda gent dins la sala, entre ells, Rivera i Arrimadas, que encara xerren amb els assistents i s'hi fan fotos.

"Que ningú no es quedi a casa!"

Catalunya Sí que es Pot, com Ciutadans, també s'ha presentat com a recanvi per a aquells votants socialistes a qui "el PSC se'ls queda curt". Aixío ho deia la Mercè, de 40 anys, al míting de Cornellà –amb Pablo Iglesias, Joan Herrera i Lluís Rabell. Sempre votant d'Iniciativa, duia una samarreta de Podemos, on milita des que es va fundar. Afirma que Podemos proposa solucions efectives al que passa al món, amb economistes de primer nivell, tot i que espera que no passi com va passar a Grècia i que es posi fre a les mesures d'austeritat de la troika.

No pensa el mateix en Joan, de 70 anys, que anuncia que a CSQP "se'ls en va la boca amb mesures que no poden complir" i que no els votarà per això i perquè no defensen, segons ell, que Catalunya segueixi essent Espanya.

En general, els assistents entrevistats als mítings de CSQP coincideixen que cal diàleg amb Madrid, i consideren que una victòria de Rabell a Catalunya i d'Iglesias a Madrid al desembre obrirà les portes al diàleg per acordar una solució pactada entre el Govern de l'Estat i Generalitat sobre el futur polític de Catalunya.

public CSQEP

Bressolada i esperonada pels seus aliats de Podemos, la llista de CSQP ha provat de recuperar sobretot al 30% del cens que s'absté a les eleccions autonòmiques i que va saber mobilitzar Pasqual Maragall quan va pilotar la candidatura socialista a la Generalitat.

"Que ningú es quedi a casa", ha repetit incansablement Pablo Iglesias, secretari general de Podemos, davant el públic, majoritàriament conformat pel teixit associatiu i l'activisme social. Un cop i un altre, ha animat a fer córrer la veu a amics, coneguts i familiars. De fet, Pablo Iglesias i Íñigo Errejón són els comodins del públic, mai millor dit, per assegurar-se la mobilització més elevada possible a Barcelona.

"Hem provat de fer arribar el nostre missatge a la gent que no té referent identitari i que, per aquest motiu, sovint no vota a les eleccions autonòmiques", afirma el director de campanya, el politòleg Marc Rius.

Ho han fet amb un discurs que pivota al voltant d'un sol punt: fer fora Mas del Govern de la Generalitat i Rajoy del Govern d'Espanya. De fet, la crida a acabar amb la corrupció, a la privatització de serveis públics i a la manca d'assistència que atribueixen als governs de Rajoy i de Mas ha estat la consigna més aclamada als mítings, a peu de carrer, com els que feia Ada Colau al maig emplenant places i fugint dels freds (i cars) recintes tancats, que donen un caire més popular als mítings i apleguen centenars de persones (unes 800 al míting de Nou Barris, territori amic, bandera del canvi de govern a Barcelona). Cada cop que Pablo Iglesias s'hi dirigia, el públic aplaudia calorosament i deixava anar exclamacions com ara "això, això!", o "fora!". Acabat l'acte, tothom volia saludar Iglesias i Errejón, mentre que Rabell i Camats quedaven en un segon pla.

"Les coses clares, amb un parell"

En aquesta pugna per l'hegemonia de Barcelona, el més damnificat, segons les enquestes, és el PP. Els populars han confiat que la popularitat de Xavier García Albiol contribueixi a aturar el dessagnament del partit a Catalunya.

Albiol ha aplicat al territori la mateixa fórmula que els va valer l'èxit a Badalona: trepitjar molt el carrer, fentt el que anomenen "micropolítica". Albiol és un habitual dels bars, dels comerços, dels carrers. Aquesta campanya ha fugit dels grans mítings i els contactes amb la premsa els ha fet a peu de carrer, en trobades "micro" amb gent gran, amb pacients d'hospitals, amb associacions de veïns.

Albiol ha visitat especialment els barris d'aquelles ciutats de l'àrea metropolitana on els veïns es queixen de problemes de convivència, que sovint atribueixen a la immigració.

El director de la campanya d'Albiol, Antonio Gallego, admet que sobre immigració tenen un missatge diferent al de la resta de partits "perquè la gent ho demana". Els assistents als seus mítings valoren de Xavier García Albiol aquesta proximitat i aquesta manera de "parlar clar", com afirma el Julio, un gallec de 67 anys de l'Hospitalet que es va plantejar votar Ciutadans per primer cop en aquestes eleccions, però que va decidir seguir essent fidel al PP quan va saber que n'Albiol es presentava a les eleccions.

En aquest sentit, si parem atenció al que expressen els seus votants, l'eslògan "Plantem cara" no podria definir millor allò que volen els votants de Xavier García Albiol: "Albiol diu les coses clares, hi posa un parell de nassos", diu en Florencio, transportista de 56 anys nascut a Sòria, que xerra animadament sobre política amb el cambrer d'un bar de Cornellà. La cuinera assenteix amb el cap. El cambrer, un noi d'uns 25 anys, afirma que "el PP sempre ens fa sortir de les crisis". "Són tots uns xoriços, però quan hi ha crisi, qui aixeca el país sempre és el PP", afegeix, "Mas hauria de fer com Rajoy, preocupar-se de treure el país endavant, en comptes de partir Catalunya".

Amb informació de Maria Macià