El 75,7% dels advocats es relacionen habitualment en català entre ells: un 44% sempre o de manera majoritària, i un 31,7% tant en català com en castellà. Malgrat això, només el 36,6% dels advocats diuen treballar en català. Són dades de l'enquesta que Plataforma per la Llengua ha encarregat a l'empresa GESOP, una enquesta que també conclou que el 63,8% dels advocats són catalanoparlants i que, en el cas dels menors de 41 anys, el percentatge puja al 64,2%. Tot i ser més catalanoparlants, els advocats més joves també són els que menys consideren el català com la seva llengua de treball: només la consideren així el 27,9%. L'estudi s'ha fet amb una mostra de 800 advocats i, si tenim en compte que el 2021 a Catalunya hi havia 32.844 advocats col·legiats, els resultats tenen un marge d'error del 3,5%, segons la mateixa Plataforma per la Llengua.

El que evidencia l'enquesta és que, malgrat que el català sigui majoritari en la vida privada dels advocats i en la comunicació entre advocats, aquests professionals no el fan servir a l'hora de treballar. L'estudi ha volgut saber en quin idioma parlen amb els clients, en quin idioma presenten els escrits als jutjats i en quin idioma fan les actuacions orals als jutjats. Pel que fa a la llengua amb els clients, només el 29,3% diuen que parlen amb els clients majoritàriament en català (encara que puntualment el 80% el fan servir), mentre que el 44,3% diuen que ho fan majoritàriament en castellà. En relació amb la llengua en què presenten els escrits, un 57,3% no ho fan mai o gairebé mai en català. En el cas dels advocats catalanoparlants, aquest percentatge baixa al 40,9%, però això no vol dir que la resta els presentin en català: un 24% encara ho fa majoritàriament en castellà i menys del 34% tant en català com en castellà, o més en català. Preguntats per la llengua en què intervenen als jutjats, el 45,8% diuen que ho fan sempre o gairebé sempre en castellà. En el cas dels advocats catalanoparlants, aquest percentatge baixa al 29%, encara que s'hi podria sumar un altre 36,9% que intervé en castellà de manera majoritària i en català minoritàriament.

El català, un requisit per als jutges?

L'enquesta encarregada per Plataforma per la Llengua també ha volgut conèixer els frens amb què es troben els advocats a l'hora de fer servir el català a la feina i les propostes que els semblarien bé per incentivar-ne l'ús. En aquest sentit, el 57,1% proposen mesures per augmentar el coneixement de català entre els jutges i fiscals, i el 63,4% defensen, fins i tot, que conèixer el català sigui un requisit per als jutges i fiscals que vulguin treballar a Catalunya. A més, dos terços dels advocats creuen que a la pràctica el català està en inferioritat de condicions a la justícia i que fer-lo servir no facilita la feina als jutjats i tribunals. Aquestes opinions són majoritàries a pràcticament tots els perfils d'advocats analitzats.

L'idioma de la carrera de dret

Una altra dada rellevant de l'enquesta és que el 76,4% dels advocats diuen haver estudiat la carrera de dret bàsicament en castellà. En el cas concret dels advocats joves, els que van estudiar sobretot en castellà baixen al 65,4%, però són igualment pocs els que van estudiar majoritàriament en català: només el 20,4%. En el cas dels que tenen entre 41 i 55 anys, aquest percentatge baixa al 16% i en els més grans de 55 anys, al 5,7%. Això contribueix a explicar que gran part dels advocats s'acostumin a fer servir únicament el castellà en l'àmbit professional.

El Govern vol exigir un C1 de català

Precisament fa 15 dies, la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, va assegurar al Ple del Parlament que exigiran que "els professionals de l'àmbit judicial que treballen a Catalunya hagin de tenir, com a mínim, el nivell C1 de català”. A més, va afirmar que aquest requisit "no és nou" perquè, segons va manifestar, al País Valencià "ja està concedit". En aquest sentit, va defensar que cal passar del B2 que ara es demana i equiparar-se al nivell que tenen els estudiants quan acaben l'escolarització.