Primera validació. L’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), Dean Spielmann, ha avalat la llei d'amnistia, segons expressa en les seves conclusions comunicades aquest dijous. Manifesta que l'amnistia és "competència exclusiva" dels estats membres, i que en el cas de la norma del procés, respecta el dret de la Unió i no s'han afectat fons de la UE amb l'1-O. És a dir, descarta la malversació, delicte pel qual el Suprem no vol aplicar l'amnistia al president a l'exili, Carles Puigdemont, i al seu Govern. L'advocat del TJUE assegura que la Directiva Europea no conté cap disposició que prohibeixi expressament l'ús de mecanismes d'extinció de la responsabilitat penal, com l'amnistia, i replica a l'advocat de la Comissió Europea que "no és una autoamnistia". Spielmann també afirma clarament que la llei de l'oblit penal "no és contrària a la directiva europea relativa a la lluita contra el terrorisme".
Ara caldrà esperar que el TJUE dicti la sentència i que validi la llei d'amnistia —impulsada pel govern espanyol del PSOE, amb Junts i ERC—, tal com li ha proposat l'advocat general del tribunal, seguint l'aprovació feta pel Tribunal Constitucional (TC). S'espera que el TJUE es pronunciarà a finals d'any, i uns mesos després pot arribar la sentència del TC sobre si el delicte de malversació imputat a Puigdemont es pot amnistiar.
La despesa de l'1-O
En les conclusions sobre la causa de la despesa de l'1-O —que afecta els governs de Puigdemont i Artur Mas, plantejada pel Tribunal de Comptes (TCu), que no els vol aplicar l'amnistia—, l'advocat general proposa al TJUE que respongui a la primera consulta de la prejudicial que "el Tractat de Funcionament de la UE (TFU) no s'oposa a l'extinció de la responsabilitat prevista en la llei d'amnistia pels actes determinants de responsabilitat comptable que afectin els interessos financers de la Unió, ja que no existeix un vincle directe entre aquests actes i la reducció, actual o potencial, dels ingressos posats a la disposició del pressupost de la Unió". La reclamació del TCu per l'1-O és de 5 milions d'euros.
Mesures cautelars qüestionades
L'única pega que posa l'advocat del TJUE a la llei d'amnistia del procés és que algunes de les seves disposicions vulneren el dret a tutela judicial efectiva, com ara el fet que no es pot obligar els tribunals a resoldre si apliquen la norma en un termini de dos mesos, ni a aixecar les mesures cautelars de forma "imperativa", ni tampoc que arxivin causes sense que ponderin els fets. Qüestions que ja van ser esmenades en rebre el dictamen de la Comissió de Venècia.
A més, la majoria dels jutges i tribunals espanyols no ha complert el termini de dos mesos, i han valorat i raonat les causes. Una prova clara és que el Suprem no vol aplicar l'amnistia a Puigdemont, que li manté l'ordre de crida i cerca a l'Estat espanyol, i als exconsellers, acusats de malversació.
L'aixecament obligat de les mesures cautelars s'interpretava que clarament era per fer aixecar l'ordre de detenció de Puigdemont, que continua en vigor. En aquest cas, l'advocat general del TJUE afirma que "l'òrgan jurisdiccional nacional ha de poder acordar o, si és el cas, mantenir mesures cautelars fins que dicti la seva resolució després de la resposta del Tribunal de Justícia a la seva petició de decisió prejudicial". Afirmació que es podria interpretar com un suport al Suprem de mantenir la cautelar contra Puigdemont si al final vol fer una consulta al TJUE, com va amenaçar que faria si el TC aprova l'amnistia de la malversació de l'1-O, en concloure que no va haver-hi enriquiment personal, com sostenen les defenses dels líders polítics.
L'advocat del TJUE també assegura que el Tribunal de Comptes és considerat "un òrgan jurisdiccional" i, per tant, la seva prejudicial ha de ser admesa. Els advocats Gonzalo Boye, en nom de Junts, i Marc Marsal, en nom d'investigats d'ERC, van denunciar obertament "la falta d'imparcialitat del Tribunal de Comptes" i que no podia presentar consultes al TJUE.
La causa dels 12 CDR acusats de terrorisme
En les segones conclusions, sobre la causa dels 12 CDR de l'operació Judes acusats de terrorisme, Spielmann també valida que es puguin amnistiar, com defensaven els advocats dels encausats d'Alerta Solidària, enfront de l’Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes (ACVOT). L'advocat general del TJUE afirma que el criteri determinant per a avaluar aquesta compatibilitat radica en la seva conformitat amb les exigències mínimes que es deriven del dret internacional, en particular del dret humanitari, i amb els estàndards jurisprudencials establerts, en particular, pel Tribunal Europeu de Drets Humans.
"No és una autoamnistia"
En concret, l'advocat del TJUE manifesta: "La llei d'amnistia compleix els estàndards jurisprudencials establerts pel Tribunal Europeu de Drets Humans: d'una banda, sembla haver-se aprovat en un context real de reconciliació política i social i no constitueix una autoamnistia; d'altra banda, no inclou violacions greus de drets humans, entre les quals es compten, primerament, les violacions dels drets a la vida i a la integritat física. La llei d'amnistia estableix una exclusió explícita dels actes que hagin causat de manera intencionada tals violacions, sense incloure formalment el conjunt dels delictes contemplats en la Directiva. Aquest plantejament no sembla incompatible, en principi, amb els objectius d'aquesta última."
Aquesta afirmació és un clar revés a l'advocat de la Comissió Europea, Carlos Urraca, que en la vista de la gran sala del TJUE va afirmar que la llei d'amnistia "és una autoamnistia" perquè Pedro Sánchez la va aprovar per obtenir el suport dels grups independentistes catalans per ser investit president del govern espanyol.