Hi va haver espais i investigacions de la policia i de la fiscalia per aturar l’1-O del 2017 "buits de control legal" i actualment, amb els atacs amb el programari Pegasus a independentistes catalans. És una de les afirmacions i constatacions del debat, en format webinar, organitzat per l’Advocacia Catalana aquest dimecres a la tarda, per analitzar els efectes de la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), feta pública el juny passat, que condemna l'Estat espanyol per la publicació al diari La Razón de la fotografia del DNI de 33 magistrats i jutges catalans que s'havien pronunciat a favor del dret a decidir, el 2014. En la sentència, el tribunal d’Estrasburg sosté que s'ha vulnerat el dret a la intimitat dels jutges i magistrats i afirma que el fet que existissin informes policials "recollits sense ser d'acord amb cap llei" ja suposa una violació de dret a la intimitat dels afectats (art.8 Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats).
En el debat, el penalista Andreu Van den Eynde, advocat dels 25 jutges que van portar el cas al TEDH: el penalista Benet Salellas, i la magistrada de Barcelona i una de les afectades, Montserrat Raga, han coincidit a afirmar que actualment, com en el cas dels jutges, es mantenen investigacions que no tenen empara legal perquè són rebutjades en denunciar-les. En la clausura del debat, el president del Consell de l’Advocacia Catalana i degà del Col·legi de Figueres, Joan Ramon Puig, ha instat els companys de professió “a mantenir la defensa dels drets fonamentals i a fer complir el dret europeu” en els tribunals espanyols, “malgrat -ha assegurat- que el Tribunal Suprem triga fins a quatre anys a complir-lo, com ara en matèria d’Estrangeria”. El Ministeri de Justícia encara no ha penjat en la seva web la sentència del TEDH sobre els jutges catalans ni l’ha traduït, ha indicat Salellas, per il·lustrar el poc interès del govern espanyol a difondre i transposar resolucions dels tribunals europeus.
Les ordres de la fiscalia el 2017
En el debat, Van den Eynde ha comparat el tribunal europeu com “un arc de sant Martí, on els jutges et pregunten i t’escolten: és un debat jurídic entre tècnics, sense ideologies”, fet ha afirmat que no passa als tribunals espanyols. Ha admès que un moment clau és quan el tribunal fa preguntes als demandants, ja que centra el debat jurídic, i en el cas dels jutges catalans “amb ideologies diferents”, al final no ha primat la defensa de la seva llibertat d’expressió sinó que se’ls va investigar sense base legal i per defensar un posicionament jurídic a Catalunya. “L’informe policial recollia qui eren les seves famílies, la seva ideologia i detalls estrambòtics”, ha assegurat Van den Eynde, que ha afegit que la publicació de les seves fotos i el format escollit, “com un Se busca de l’Oeste”, tenia “una intenció de menyspreu” i per aturar-los. L’advocat no ha oblidat que la resolució ha arribat 5 anys després, ha destacat la col·laboració desinteressada que va donar-li Benet Salellas per encarar la demanda, i ha apel·lat a treballar més en equip, i crear un “lobby de l’advocacia catalana en defensa dels drets humans.”
Montserrat Raga s’ha centrat a detallar les execucions d’aquestes sentències, de les quals ha assegurat que ”costa la seva execució quan impliquen reformes legislatives importants”. També ha revelat que els magistrats menys coneguts tenien clar que s’havia de denunciar aquesta intromissió -com també va fer el seu company de l'associació Àgora Judical Xavier Gonzàlez de Rivera- però que tampoc sabien com fer-ho-, i que alguns companys van desistir. Els àudios, ara coneguts, del comissari jubilat José Manuel Villarejo ha confirmat que els 33 jutges també van ser víctimes de la policia patriòtica del PP.
La sentència del TEDH que dona la raó als magistrats catalans hauria d’implicar un major control de les investigacions il·legals o sense control judicial. Benet Salellas, però, ha afirmat que “hi ha moltes investigacions policials que dificulten el seu control”, i ha exposat, per exemple, les actuacions de la policia judicial sota les ordres de la fiscalia, quan el 2017 va ordenar requisar materials per aturar el procés independentista. “Cap jutjat va recollir les nostres denúncies de vulneració de la llibertat d’expressió; ni en el contenciós”, ha declarat Salellas. En aquest sentit, Raga, que es magistrada i delegada dels jutjats del contenciós-administratiu a Barcelona, ha admès que van tenir un debat sobre les demandes plantejades l'1-O, i que les van descartar perquè hi havia una investigació penal oberta. La tensió i les presses d’aquells dies també ho precipitaven tot, sense reflexió serena, han admès.
Salellas ha afegit que ara torna a passar el mateix per aclarir els atacs amb el programari Pegasus que han denunciat haver patit almenys 65 polítics i ciutadans només pel fet de defensar l’autodeterminació de Catalunya, i els lletrats no saben en quin organisme demanar que aturi aquestes investigacions prospectives. “És difícil que investigui qui ha comès el delicte”, ha afegit Van den Eynde, que també ha revelat que va denunciar diligències d'investigació de la fiscalia -“que acaben en querelles, i a més no et donen còpia”- a Estrasburg, i que li van denegar per incipient. “Hem de rebel·lar-nos contra les injustícies. És un deure dels ciutadans demòcrates”, ha conclòs Van den Eynde.