Tres dècades després del genocidi de Srebrenica -considerat la pitjor massacre a Europa des de la Segona Guerra Mundial-, aquest poble encaixonat entre muntanyes a la República de Srpska (Bòsnia i Hercegovina) s'erigeix en un símbol de la lluita per no oblidar les víctimes, per uns, i un exemple de negacionisme institucional, per part dels altres. Enmig d'aquesta atmosfera, continuen arribant al Centre memorial de Srebrenica els taüts amb les restes mortals trobades. I és que el juliol de 1995, entre els dies 11 i 22, membres de l'Exèrcit serbobosnià comandats per Ratko Mladić van executar de forma sistemàtica més de 8.000 bosnians musulmans, entre ells molts nens. L'episodi va tenir lloc els últims mesos de la guerra de Bòsnia (1992-1995), que va deixar uns 100.000 morts, i Mladic va ser condemnat a cadena perpètua per un tribunal de l'ONU el 2017 per crims de guerra, inclòs el genocidi de Srebrenica. En l'aniversari dels 30 anys d'aquesta massacre, aquest divendres, diverses mobilitzacions en record de les víctimes recorren el país balcànic, mentre a Sèrbia aquest episodi és silenciat.
La massacre més gran a Europa des de la Segona Guerra Mundial
Tot i que des del 1993, Srebrenica tenia estatus de «zona protegida de l'ONU» i, per això, s'hi havien refugiat milers de civils bosnians musulmans, l'11 de juliol del 1995 les forces serbobosnianes van irrompre a la ciutat, cometent el crim més gran durant la guerra de Bòsnia i Hercegovina i culminant una campanya de neteja ètnica contra els bosnians musulmans. La ciutat estava protegida per uns 300 cascos blaus neerlandesos que no van aconseguir oferir resistència davant les forces sèrbies, que havien concentrat uns 15.000 soldats al voltant de l'enclavament, on en aquell moment hi havia unes 40.000 persones, moltes desplaçades i refugiades. Aquests cascos blaus van sol·licitar el suport aeri de l'OTAN, però els avions aliats van ser suspesos davant l'amenaça dels serbobosnians d'executar els neerlandesos capturats. El principal objectiu de les forces serbobosnianes durant la guerra, segons el Tribunal Penal Internacional per a l'ex-Iugoslàvia, va ser crear territoris serbis ètnicament homogenis en zones que reclamaven per a un ens autònom, que va acabar sent l'actual República Srpska, un dels dos ens a Bòsnia, des de l'Acord de Pau de Dayton el 1995.
Les execucions van ser seguides d'una ocultació sistemàtica de les proves, de manera que els cossos sovint van ser destrossats i traslladats a fosses comunes secundàries i terciàries. El 2025, continua la recerca de les restes de més de mil víctimes de la massacre, mentre continuen arribant ossos des de les muntanyes que rodegen la ciutat. Fins ara, 54 persones han estat condemnades a penes de presó per delictes relacionats amb el genocidi de Srebrenica. Entre altres, el llavors president serbobosnià Radovan Karadzic i el comandant de l'Exèrcit serbobosnià Ratko Mladić, van ser condemnats a cadena perpètua. El mateix tribunal va declarar Sèrbia culpable de no prevenir el genocidi i d'haver violat l'obligació de castigar els autors.
Diverses mostres en record de la massacre de Srebrenica, perquè no caigui en l'oblit
Per evitar que aquesta massacre caigui en l'oblit, més de 6.000 persones van emprendre des de dimarts una caminada de tres dies en honor a les víctimes des de la localitat bosniana de Nezuk (al nord-est del país). A més de supervivents de la matança, hi han participat membres de diversos grups de la societat civil, tant locals com estrangers, representants de diverses associacions i molts joves, segons informa l'emissora local N1. La marxa, en sentit invers al recorregut que van fer molts bosnians en el seu intent de fugir de la brutal persecució, ha recorregut a peu més d'un centenar de quilòmetres a través de zones muntanyoses i boscoses, fins a arribar aquest dijous al cementiri de Potocari, ubicat al nord-oest de l'enclavament de Srebrenica.
També s'han donat mostres de suport des de fora de Bòsnia. Concretament, el Parlament Europeu va demanar dilluns passat que crims com aquest no es repeteixin. La presidenta del Parlament, Roberta Metsola, durant la commemoració dels trenta anys de l'episodi a la sessió plenària a Estrasburg, va assenyalar que "darrere de cada número hi ha una persona". Durant el debat posterior, diversos eurodiputats, com el popular Ondřej Kolář i el socialista Matjaž Nemec, van remarcar que aquest aniversari ha de servir perquè situacions així "no tornin a passar".
Serbis i serbobosnians continuen negant el genocidi i glorificant els criminals
Tot i aquestes mostres de suport a la memòria democràtica, la negació del genocidi i la glorificació dels criminals de guerra persisteixen per part de les autoritats de la República Srpska i de Sèrbia. De fet, l'actual Alt Representant Internacional, Christian Schmidt, qui és l'encarregat de garantir de l'acord de pau entre les dues entitats que formen Bòsnia i Hercegovina, va acusar en recents informes enviats a l'ONU les autoritats serbibosnianes -que no ho reconeixen- d'estar fent passos secessionistes que posen en perill l'acord del 1995. Més enllà de la República de Srpska, on es concentren avui la majoria dels actes i discursos negacionistes del crim és a la Sèrbia governada pel nacionalpopulista Aleksandar Vučić.
És allà on, segons l'informe del Centre Commemoratiu de Srebrenica, el negacionisme es difon sobretot a través dels mitjans afins al govern. L'informe també adverteix que la majoria dels llibres escolars serbis i serbobosnians minimitzen o directament ignoren els crims de Srebrenica: els fets solen descriure's com un "enfrontament bèl·lic" i s'ometen les sentències dels tribunals internacionals, que van ser els que van concloure que aquesta massacre tenia caràcter de "genocidi". És més, a Belgrad, la capital de Sèrbia, més d'un centenar de murals, glorifiquen la figura de Mladić, que és sovint presentat com un heroi, i el juny de 2024 van aparèixer unes lletres pintades a la plaça de la República, el centre neuràlgic de la ciutat, on es podia llegir en anglès The only genocide in the Balkans, was against de Serbs (L'únic genocidi als Balcans, va ser contra els serbis).