A la seu de Ferraz no només s'hi estava jugant la governabilitat d'Espanya. Més enllà de l'abstenció perquè Rajoy pugui formar govern i començar la legislatura, el PSOE té a hores d'ara més d'un govern autonòmic gràcies al suport parlamentari, més o menys actiu, de Podemos i les seves aliances. Qualsevol moviment d'apropament al PP, doncs, pot fer perillar aquests equilibris.
Els que millor ho saben són els presidents autonòmics que han preferit quedar-se en segon terme durant el debat del comitè federal, per posar-se a cobert per la més que probable tempesta que els caurà a sobre. Es tracta de Ximo Puig, que s'ha mantingut en un discret segon terme i ha cedit la veu valenciana a Ciprià Císcar; Javier Lambán, president de l'Aragó, que ha cedit la paraula a Víctor Morlán, i Emiliano García-Page, president de Castella-la Manxa, a qui Podemos ja va retirar la confiança i que ha preferit que es mullés en nom seu el també manxec José María Barreda.
El cert és que després de les últimes eleccions autonòmiques Podemos va optar per no entrar a formar part de cap govern, però sí que va oferir suport parlamentari perquè el PSOE pogués desbancar el PP al País Valencià, les Balears, l'Aragó i Extremadura. També a Castella-la Manxa, on l'actitud del president socialista amb el Partit Popular ja va provocar el trencament PSOE-Podemos fa just un mes.
Les declaracions que hi ha hagut durant les últimes setmanes evidencien que l'abstenció del PSOE a la investidura de Rajoy ajudarà a enrarir encara més les ja difícils relacions entre els dirigents territorials de la formació lila i els socialistes. En cas d'optar pel trencament, Podemos podria fer caure els governs autonòmics socialistes en votacions tan rellevants com les dels pressupostos.
Qui en qualsevol cas no es veurà directament afectada per la decisió que s'ha pres avui és Susana Díaz, que sosté el Govern andalús gràcies als equilibris amb Ciudadanos.