La llibertat d’expressió és preferent. Una jutgessa de Barcelona ha absolt un veí, a qui la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat demanava 2 anys de presó i elevades multes, per haver piulat una fotografia de Montserrat del Toro -lletrada de l’Administració de Justícia del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, que va fer els escorcolls al Departament d’Economia per aturar l’1-O- al costat dels hashtags #MontserratDelToro alies #spiderman, #judiciFarça i #judicialproces. En la sentència, del 27 d’abril passat i a la qual ha tingut accés ElNacional.cat, la jutgessa del jutjat Penal 5 de Barcelona afirma que “no ha quedat acreditat” que aquest ciutadà cometés el delicte d’obstrucció a la justícia ni el de coaccions perquè no s’ha demostrat que volgués intimidar a la secretària judicial, sinó expressar la seva opinió i disconformitat amb el que va declarar, com a testimoni, en el judici al Tribunal Suprem als líders independentistes catalans. La fotografia de la funcionària va ser extreta de les xarxes socials, que ella havia posat al seu Faceboock.
En el judici, l’investigat va explicar que escoltava el judici del procés per la ràdio, que es retransmetia en directe, i que el 6 de març de 2019 va escoltar el que declarava la secretaria judicial sobre els escorcolls en el Departament d’Economia i com ella va haver de sortir escoltada i passar pel terrat a l’edifici del costat, on hi havia un teatre, davant la pressió dels manifestants. L’home va assegurar a la jutgessa que ell havia estat a la protesta davant d’Economia, que “era una concentració pacífica”, i en escoltar Montserrat del Toro va considerar que “el seu relat era fantasia, com si estigués en una guerra”, i que allò el va indignar. I per això, va fer una cerca a Google amb el seu nom, i li va sortir una fotografia seva amb seu càrrec judicial, i el va difondre a les xarxes amb els hashtags, sense opinions concretes. El ciutadà, defensat per l’advocat Benet Salellas, també va explicar que no sabia que s’havia declarat testimoni protegida a la funcionària, i que la seva intenció no era pas intimidar-la, sinó “expressar la seva indignació”, i que el va comunicar perquè ho sabessin les seves amistats. I sobretot, l’acusat també va confessar que el va sorprendre que la funcionària posés obertament que era seguidora de la formació d’extrema dreta Unidad Nacional Española.
El calvari de la secretaria judicial
La lletrada de l’Administració de Justícia del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona va explicar en el judici contra aquest veí que va viure un calvari, després dels escorcolls judicials a Economia, el 20 de setembre de 2017; que les amistats l’avisaven del que sortia a les xarxes socials, i que al final va denunciar-ho perquè s’aturés el setge. Des de Mossos, recorda, se li va recomanar tancar el seu compte de Facebook, tot i que només el tenia restringit per a familiars, i que desconeixia d’on va sortir la imatge de la piulada amb el seu càrrec.
Davant aquesta realitat, el jutge instructor del Tribunal Suprem, Pablo LLarena, va dictar el 2018, la condició de testimoni protegida de Del Toro. I en el judici, que es retransmetia per un canal de televisió, el tribunal va protegir la seva imatge. Això no obstant, la funcionària va relatar que va haver de tenir protecció durant un any, que la seva filla va marxar de Barcelona i que van ocasionar danys al cotxe del seu marit.
En aquest sentit, en la sentència, la jutgessa afirma que certament Del Toro va ser considerada testimoni protegida, però que a les xarxes socials van seguir circulant dades seves en obert. A més, hi precisa que el calvari viscut per la funcionària va ser molt abans de la piulada de l’acusat. L’advocat defensor també va preguntar a la funcionària si va denunciar que la seva foto sortia en un diari espanyolista, i ella va assegurar que no havia donat permís, però que no els va denunciar.
El recel dels Mossos
Dos agents dels Mossos d’Esquadra que van realitzar la investigació sobre les piulades en contra Del Toro van assegurar que van incloure la piulada del veí no per les ofenses, que admeten que no hi havia, sinó pels hashtags que tenien molta visibilització i perquè feia un enllaç directe al compte de Facebook de la funcionària. També van detallar que va ser fàcil identificar la persona del compte de Twitter que usava un pseudònim, de com li diuen els amics, va dir al judici. Els agents de la policia catalana tampoc van saber aclarir l’origen de la imatge de la lletrada judicial. Els mossos van admetre que el missatge de la piulada “no hi havia cap consigna a la violència, ni cap incitació”.
Per tot això, la jutgessa conclou que ha quedat “meridianament clar” que amb aquest “missatge molt pobre”, l’acusat no va cometre cap delicte, i prioritza la seva llibertat d’expressió, en un “context de molta crispació i tensió”, on afegeix, segurament sí que es van fer piulades en contra Del Toro que podrien arribar a ser delictives, però no en aquest cas. Insisteix que en aquest cas, la piulada “ni tan sols es dirigeix contra la funcionària, ni demana represàlies contra ella”.
Finalment, la jutgessa comparteix el criteri d’una resolució del Tribunal Suprem, aportada per la Fiscalia, en la qual l’alt tribunal afirma que no s’hauria d’haver arxivat una denúncia per injúries a Montserrat del Toro perquè “pot constituir” delicte, i s'havia d'investigar. I en aquest cas, afegeix, la jutgessa de Barcelona s’ha investigat i jutjat el cas i ha conclòs que l’acció del ciutadà no encaixa en els elements que exigeixen els delictes de coaccions ni el d'obstrucció a la justicia.
Aquesta és, almenys, la segona sentència absolutòria sobre la difusió de dades o la imatge de Montserrat del Toro. L’abril del 2021, un home també va ser absolt per un jutjat penal de Barcelona per haver difós dades personals de la funcionaria a Twitter el dia de la seva declaració al Tribunal Suprem.