La celebració de l’Aberri Eguna d’enguany ha estat, de nou, el marc dels partits abertzales per explicitar el seu compromís amb les aspiracions nacionals d’Euskadi. Malgrat que sempre és una jornada amb una intensa càrrega política, en els darrers anys ha perdut rellevància. Històricament el PNB aprofitava la celebració per llançar missatges que eren contundentment replicats des de Madrid. Ara, la fi de la violència d’ETA i el procés català han desplaçat el País Basc de la primera línia del debat públic.

L’anunci d’ETA d’abandonar l’activitat armada va marcar un punt d’inflexió. La tensió generada pel terrorisme es traduïa en un enfrontament constant, que era una màquina replicadora d’independentistes de 'tot o res'. Segons l’últim baròmetre d’opinió publicat pel Govern basc, els independentistes han passat del 30 al 19% en només dos anys. I no només això, un 38% dels enquestats estan en contra de la independència; la xifra més alta des del 1998. Per això mateix, els nacionalistes bascos segueixen amb certa enveja el procés català. Un dels objectius d'una jornada com la d’aquest diumenge, en la qual se celebra el Dia de la Pàtria, és escenificar la voluntat de no perdre el tren de la sobirania i la millora de l’autogovern. Sobretot en un context en què Catalunya eclipsa qualsevol debat al voltant d’aquesta qüestió i, sobretot, per a un partit com el PNB que governa i que històricament ha estat un bon jugador de mus en les negociacions amb el Govern espanyol.

Podemos se suma a la celebració

Per primera vegada, un partit no nacionalista com Podemos ha celebrat la diada. Van guanyar les eleccions espanyoles del 20D al País Basc i les enquestes pronostiquen que la formació encapçalada per Pablo Iglesias podria ser la segona força política al Parlament basc amb una forquilla de 19-21 escons. Les eleccions autonòmiques estan previstes per al mes d’octubre i, tant les enquestes, com el mateix Aberri Eguna, deixen entreveure que hi haurà una aferrissada lluita pel vot nacionalista.       

El lehendakari Iñigo Urkullu s'abraça a Andoni Ortuzar

Aberri Eguna: tres escenaris, tres projectes

Pamplona-Bilbao-Donosti. Aquest ha estat el triangle geogràfic d'un Aberri Eguna, com sempre, dividit. Des de Bilbao i en plena operació de precampanya, el PNB ha anunciat que el lehendakari Iñigo Urkullu serà el seu candidat a la reelecció. El president de l’executiva, Andoni Ortuzar, ha dit que el partit està disposat a parlar amb l’esquerra abertzale per construir una “nació basca”. Tot i així, Ortuzar –a qui escoltaven prop de 10.000 persones– ha tancat la porta a la col·laboració si es tracta d’impulsar una “Euskadi revolucionària”. “Han de decidir si la prioritat és ser d’esquerres o abertzale”, ha etzibat. Per la seva banda, Iñigo Urkullu ha reivindicat un estatus polític amb sobirania compartida i veu pròpia a Europa.

Pernando Barrena (Sortu) a la manifestació de Pamplona

L’esquerra abertzale s’ha manifestat pels carrers de Pamplona. Des d’allà, el portaveu de Sortu, Pernando Barrena, ha insistit que “la independència és l’única oportunitat per aconseguir una societat més igualitària”. La manifestació l’ha organitzat la plataforma Independentistak amb el suport d’EH Bildu (Sortu, Eusko Alkartasuna, Aralar i Alternatiba). El seu portaveu, Txutxi Ariznabarreta, ha carregat contra l’estratègia de negociació del PNB amb el Govern d’Espanya. També contra Podemos per creure en “la democratització d’Espanya”. En aquest punt, el portaveu de la plataforma s’ha emmirallat en el procés català i ha dit que “la millor manera d’ajudar al procés independentista de Catalunya és ampliar-lo a Euskal Herria”. Arnaldo Otegi no ha participat en cap acte públic però ha penjat aquest comentari al seu perfil de Twitter. 

Finalment, Podemos s’ha estrenat a Donosti en un acte on hi han participat poc més de 200 persones. La líder del partit a Euskadi, Nagua Alba, ha defensat el dret a decidir lliurement i ha clamat per un nou acord de convivència a Euskadi.    

Comunicat d'ETA

ETA també ha aprofitat l'Aberri Eguna per valorar la situació actual. A través d'un comunicat, han demanat "un acord polític sobre el dret a decidir i que la seva materialització es converteixi en eix de la política basca". Tanmateix, valoren positivament el "canvi de cicle", malgrat que apunten que no està en l'escenari que haurien desitjat perquè "no s'ha iniciat un procés dialogat de pau i resolució, ni amb els Estats ni entre les forces polítiques". 

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat