Un 97,2% dels estudiants van escollir el català com a llengua dels enunciats dels exàmens de les Proves d'Accés a la Universitat (PAU) i un 2,8% el castellà. Aquestes dades representen que dels 40.557 estudiants que s'han presentat a la Selectivitat, 39.421 alumnes han demanat fer la prova en català i només 1.136 ho han fet en castellà. La consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, ha destacat que això suposa un petit increment pel que fa al català respecte al curs passat, quan van ser el 95% dels estudiants, en canvi, els alumnes que han demanat els exàmens en castellà suposa gairebé la meitat del 5% assolit l'anterior convocatòria. En aquest sentit, ha reconegut que aquest era un any "especialment complicat per les interferències" que hi ha hagut. "El català continua sent la llengua de la selectivitat", ha destacat. Davant d'aquestes xifres, la consellera ha demanat que es deixi d'intervenir sobre aquesta qüestió.
En aquesta edició de les PAU els alumnes havien d'omplir un formulari anònim indicant si volien els exàmens en català o en castellà com a resultat d'un procés judicial. La consellera el primer dia de Selectivitat va defensar aquesta mesura afirmant que si hi havia queixes d’algun partit o associació contra el formulari que permet demanar fer els exàmens en català se seguiria treballant de la mateixa manera. En aquest formulari es demanava fer els exàmens en català el primer dia i una còpia se l'emportava el professor i una altra els alumnes. El formulari, que era anònim, permetia demanar fer tots els exàmens en català o marcar en un llistat de les matèries en quina llengua es volia fer cada prova. Geis defensava que "en aquest sentit, no canvia res: els professors mai sabien qui feia els exàmens en català o en castellà perquè a les proves no s’hi posa el nom, sinó una etiqueta". "Aquest nou sistema és una imatge del que sempre havia passat, que és que més d’un 90% dels estudiants escullen el català per fer la selectivitat", argumentava.
Projecte de la LOSU
La consellera s'ha reunit aquest dimecres amb el conseller d'Educació del País Basc, Jokin Bildarratz. Després d'aquesta trobada, Geis ha expressat la seva preocupació perquè l'avantprojecte de la llei orgànica del sistema universitari (LOSU) no reconeix la "diferenciació" del sistema català i ha demanat flexibilitat i finançament. Ha mostrat les seves reticències no només per no reconèixer les característiques pròpies del sistema universitari català, sinó per la manca d'acompanyament financer per poder aplicar mesures i polítiques que introdueix. Ha lamentat que aquestes polítiques són difícils de complir si no hi ha aquest acompanyament i per això ha demanat que es reconegui la diferenciació i que es doni "flexibilitat i autonomia". Bildarratz ha coincidit en algunes de les crítiques a la LOSU i ha reivindicat que el País Basc va aprovar la seva pròpia llei d'universitats el 2004. D'altra banda, ha expressat la voluntat de col·laborar amb Catalunya en diversos projectes.