El 84,25% dels ajuntaments catalans no exhibeix la bandera espanyola a la seva façana i per tant desobeeixen la normativa, segons un informe elaborat per l'entitat constitucionalista Impulso Ciutadano i que ha recollit l'agència Efe. Així, només 149 ajuntaments dels 947 que hi ha a Catalunya mostren aquesta bandera, i les províncies on s'accentua més el rebuig al símbol espanyol són Girona i Lleida, on el percentatge d'ajuntaments que no pengen la bandera s'eleva al 90%. En canvi, la província on més banderes espanyoles onegen és Barcelona, on 68 dels 311 municipis la incorporen, el que suposa un 22%.
L'informe també desprèn que, a un total de 14 comarques catalanes no hi ha cap ajuntament on onegi la bandera d'Espanya, com són Alt Camp, Alt Urgell, Berguedà, Conca de Barberà, Garrigues, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Pla de l'Estany, Pla d'Urgell, Priorat, Ribera d'Ebre, Ripollès i Solsonès.
La Llei de Banderes dels ajuntaments estableix que la "la bandera d'Espanya ha d'estar present a l'exterior i a l'interior de tots els edificis i establiments públics, i segons l'informe, hi ha 392 municipis catalans que no tenen penjada cap de les banderes, un 41,39%, i es dóna la circumstància que no hi ha cap consistori en el qual onegi únicament la bandera d'Espanya. Així mateix destaquen que els municipis menys poblats són els que no solen exhibir cap de les banderes i que els mitjans majoritàriament exhibeixen la senyera.
Durant la presentació de l'informe, el president d'Impulso Ciudadano, José Domingo, ha valorat que a Catalunya hi ha "una gran majoria d'ajuntaments insubmisos", i ha apuntat que el compliment de la normativa en matèria de símbols no pot deixar-se en mans "dels equips de govern". És per això que l'entitat proposa que els ajuntaments que no compleixin amb la normativa en matèria de símbols no tinguin accés als fons públics -ni de la Generalitat, ni de l'Estat, ni europeus- i així establir una "mesura dissuasòria" per evitar el que consideren que és un grau de conflictivitat.
Per fer l'informe, l'entitat ha recorregut els 947 municipis catalans i ha fotografiat les façanes dels ajuntaments entre el juliol i l'octubre d'aquest any, en una tasca feta per una vintena de voluntaris. Aquests han plasmat en l'informe, així mateix, que en un total de 119 municipis està penjada l'estelada, i que a 197 s'exhibeixen "símbols nacionalistes o independentistes", entre els quals inclouen llaços grocs o pancartes a favor de l'amnistia o els presos polítics.
La presentació de l'informe arriba la mateixa setmana en què el diputat de la CUP Pau Juvillà ha anat a judici després que el desembre de 2017 pengés llaços grocs al seu despatx de l'Ajuntament de Lleida en protesta per l'empresonament dels líders de l'ANC Jordi Sànchez i d'Òmnium Jordi Cuixart. Ahir Juvillà va viure un judici llampec que ha quedat vist per sentència, on la Fiscalia demana 8 mesos d'inhabilitació i 4 mesos de multa, que li poden costar l'escó.
A la imatge destacada, la Paeria de Lleida / ACN