La decisió del president espanyol, Pedro Sánchez, de convocar eleccions generals anticipades per al pròxim 23 de juliol implica la dissolució immediata de les Corts, fet que, al seu torn, suposa la caiguda de totes les iniciatives legislatives. La paralització de l'activitat parlamentària al Congrés dels Diputats a partir d'aquest dimarts —quan es publicarà oficialment la convocatòria electoral— implica que més de 60 lleis quedaran frustrades. En cas que l'executiu les volgués recuperar en una nova legislatura hauria d'iniciar la seva tramitació des de zero. La llei de Famílies, la del Cine, la de Funció Pública o la de Mobilitat Sostenible són alguns dels projectes legislatius que quedaran truncats pel canvi del calendari electoral, però Sánchez també deixarà en el tinter algunes de les promeses de les últimes setmanes, com la garantia a l'oblit oncològic o els descomptes per a joves en trens i busos.
🔴 Eleccions municipals 2023, DIRECTE | Última hora de la convocatòria d'eleccions generals
Les lleis que queden frustrades
Algunes de les lleis que no sortiran a la llum estaven encallades al Congrés per la manca de consens de les formacions polítiques, però altres es trobaven ja en l'etapa final de tramitació i estaven a punt d'aprovar-se. Entre aquest segon grup es trobava la proposició de llei que afavoria els incentius fiscals de micromecenatge, la de la prevenció de malbaratament alimentari, la de serveis d'atenció a la clientela o la creació de l'Autoritat del Client Financer. Aquest pròxim dijous també s'havia d'aprovar al Congrés la llei d'Ensenyaments Artístics i la convalidació d'un decret amb mesures contra la sequera, que també incloïa la gratuïtat de l'Interraïl i el descompte del 90% per als viatges en tren o en bus a joves. Tanmateix, cal destacar que quan es dissolen les Corts la Diputació Permanent n'assumeix les funcions, i que aquest organisme pot convalidar decrets llei.
D'altra banda, hi ha lleis aprovades pel Consell de Ministres que no podran acabar la seva tramitació. Aquestes inclouen la llei de seguretat nacional, la transposició de directives europees per a la lluita contra el frau, la d'equitat del Sistema Nacional de Salut, la llei d'eficiència digital de la Justícia, la Llei del Cinema, la que crea l'Agència Estatal de Salut Pública, la Llei de Famílies i la del Dret de Defensa. A aquestes se suma el projecte de reforma constitucional per substituir el terme disminuït de la Constitució pel de 'persona amb discapacitat'. En matèria econòmica l'avançament electoral paralitza la tramitació del projecte de llei de Funció Pública que incorporava la creació de les avaluacions d'acompliment com a "incentiu" per premiar els bons resultats. En l'àmbit industrial o laboral destaca l'Estatut del becari, la regulació de la jubilació parcial, la nova tarifa regulada de la llum, la llei de Mobilitat sostenible i la que establia una prestació d'atur per a persones treballadores al servei de la llar.
Tampoc no veuran la llum iniciatives impulsades pels grups parlamentaris, com la reforma de la Llei de Secrets Oficials, la reforma el Codi Penal per a la protecció de la llibertat d'expressió, així com la destinada a despenalitzar les injúries a la Corona i els ultratges a Espanya, les que reformen la que regula el Tribunal Constitucional i el Registre Civil. També es queden en l'aire la llei per a la gratuïtat del primer cicle d'educació infantil, les lleis que busquen millores per als pacients d'ELA i per a la protecció laboral dels que tenen una malaltia greu com el càncer, la Llei de Salut Mental i la que perseguia aplicar un IVA del 4% als serveis de dependència.
Comissions d'investigació que desapareixen: Operació Catalunya i cas Kitchen
A més a més, les eleccions anticipades tindran com a conseqüència l'anul·lació de la tercera comissió d'investigació del cas Kitchen, en què havien de comparèixer l'exministra de Defensa, María Dolores de Cospedal i l'exministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz. Tampoc no podran seguir les comissions d'investigació de l'operació Catalunya.