El vicepresident Oriol Junqueras ha clavat 5 calbots dialèctics a les acusacions del Tribunal Suprem, durant la seva declaració de to polític responent només a preguntes del seu advocat, Andreu Van den Eynde.
El primer calbot és quan Junqueras s'ha definit d'entrada com a pres polític, una qüestió que és anatema en la política i els mitjans de comunicació espanyols.
El segon calbot és quan Junqueras ha contradit el relat de les acusacions espanyoles sobre la suposada violència en la concentració davant la Conselleria d'Economia, recordant que s'hi va cantar el Virolai, l'himne dedicat a la Mare de Déu de Montserrat.
El tercer calbot ha estat quan Junqueras ha dedicat una part del discurs a dir que s'estima Espanya i la llengua castellana, en un intent de trencar la visió espanyola sobre Catalunya i el catalanisme. Els fiscals i el mateix Marchena semblaven no mostrar el mateix tracte amb el català, després que no s'ha admès la traducció simultània, i que en nombroses ocasions s'ha citat els acusats com si tinguessin nom en espanyol. El fiscal l'ha anomenat en una ocasió "Oriol Pujol".
El quart calbot és que Junqueras ha estat tan còmode en el seu discurs que fins i tot ha demanat disculpes per si havia estat massa apassionat. L'acusació no hi ha pogut fer res ni entrar en detalls perquè no ha respost a les seves preguntes, i en canvi la conversa amb l'advocat Van den Eynde estava pactada.
El cinquè calbot ha estat quan Junqueras s'ha esplaiat en el pacifisme del moviment independentista, i ha negat les acusacions de violència, que la fiscalia necessita per avalar que es va produir una rebel·lió.