Ho van anunciar i avui han donat els arguments: 150 científics catalans i estrangers han firmat un manifest basat en deu punts, argumentats amb xifres econòmiques i socials, del per què uns Jocs d'Hivern als Pirineus l'any 2030 no s'han de celebrar. A més, ho han expressat de forma pública i han obert un procés per recollir signatures que estiguin a favor de la seva tesi. Una de les primeres en mostrar el seu recolzament ha estat l'alpinista Araceli Segarra que ha acompanyat les seves dades amb un "signat" escrit a través de twitter. Però, per què estan en contra de celebrar aquests Jocs? Les respostes que donen són diverses però, d'entrada, des de la vessant científica asseguren que mai seran sostenibles. A partir d'aquí, les explicacions.
"Els Pirineus seran inviables a finals de segle"
El canvi climàtic és un argument de pes: "Les darreres publicacions indiquen que la majoria de les estacions d’esquí als Pirineus seran inviables a finals de segle. La temperatura als Pirineus ha augmentat 1,3 °C al llarg dels darrers cinquanta anys i l’increment de temperatures màximes pot oscil·lar entre 1 i 2,7 °C al 2030 i 1,4 i 4 °C el 2050 en funció de si estabilitzem o seguim incrementant les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Segons els models, per cada grau que augmenta la temperatura el mantell redueix la seva durada en vint-i-cinc dies a cota de 2000 m". Però els científics també centren totes les mirades en els promotors públics d'aquest esdeveniment, els polítics: "La proposta de candidatura de JJOO d’Hivern és poc transparent i no té un pla d’implementació concret, acompanyat pel document pertinent d’avaluació ambiental, com exigeixen: la Llei 6/2009 (28 abril), Llei 16/2015 (21 de juliol)". I alerten que celebrar-los pot suposar una incompatibilitat amb els diversos compromisos legals i polítics adquirits per les institucions catalanes a diferent escala".
"Perill en jaciments arqueològics"
Un altre aspecte lligat al paisatge és el perill que patiran els jaciments arqueològics de la zona: "Són el testimoni material que s’ha conservat de les societats i cultures ancestrals que van habitar els Pirineus. Algunes pistes d’esquí i la seva àrea d’influència es troben en zones d’important riquesa arqueològica, que poden veure’s irreversiblement afectades per la seva ampliació". I posa com exemple les afectacions que ja s'han patit per l'estació de Baqueira Beret i afegeixen el llegat que ara es pot qüestionar: "Models fets a partir de 1.052 jaciments dels Pirineus catalans i andorrans pels quals s’han derivat les següents variables: altitud, gradient del vessant, orientació del vessant, distància euclidiana al riu o estany més proper, insolació solstici d’estiu, insolació solstici d’hivern, entre d'altres".
"Pèrdues econòmiques"
A més, també miren enrere per analitzar què han aportat aquesta mena d'esdeveniments als entorns on s'ha celebrat en els darrers temps. Des dels costos "enormes" a la Xina per produir neu artificial en els jocs d'enguany fins els de les darreres dècades: "No han tingut efectes positius significatius en el PIB de les regions on s’han celebrat. En canvi, sí que s’ha observat un efecte negatiu, amb caigudes del PIB d’entre el 2,3% i el 2,7% (en comparació amb el PIB nacional) durant l’any dels jocs i posteriorment. Diversos factors expliquen aquest fet, com per exemple que la capacitat d’acollir visitants és limitada, i que disminueix l’activitat turística habitual i l’activitat econòmica que se’n deriva. En el cas de la proposta de JJOO d’hivern als Pirineus, les grans inversions monetàries necessàries per a solucionar l’absència de neu i per adequar les infraestructures obsoletes podrien tenir costos molt alts".
Però més enllà de la sostenibilitat, també alerten al perill que consideren patirà l'economia local de la zona: "La proposta de JJOO d’hivern agreujarà el desequilibri i la dependència que pateixen les comarques pirinenques. Actualment, les comarques amb més inversions turístiques no experimenten una gran disminució de l’atur, i la seva renda per habitant es situa entre els nivells més baixos de Catalunya". I conclouen: "La repercussió econòmica del jocs sobre les poblacions locals és escassa, ja que només proporcionen feina precària, principalment a persones de fora del territori, i les inversions són captades bàsicament per grans empreses de construcció i hostaleria, sense repercussió positiva per la població local, com ara els petits comerços".
Científics d'Oxford també se sumen
Els responsables es comprometen a presentar un nou document amb propostes que ells consideren sostenibles i viables. Tots els científics provenen, majoritàriament de l'àmbit acadèmic i institucions públiques i privades de renom com: Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Girona, Institut Català d'Ornitologia, Università di Pisa, Universitat de Lleida, Universitat d'Oxford, Elisava, University of Antwerpen, Museu de Ciències Naturals de Granollers, el CREAF, el CSIC, entre d'altres.