Un total de 140 electes francesos, de la majoria de grups parlamentaris, han reclamat una revisió de la Constitució per protegir el català i les llengües denominades regionals, segons informa Ouest France.

Un total de 125 diputats i 15 senadors han firmat una carta oberta adreçada al president francès, Emmanuel Macron, demanant que l’executiu doni garanties per salvaguardar i protegir les línies i els centres d’ensenyament amb immersió en català i altres idiomes.

Els 140 elegits consideren que la millor forma és revisar l’article 2 de la Constitució francesa, que defineix "el francès com llengua de la República" seguint la tradició jacobina.

Els parlamentaris afirmen que el procediment es pot fer en tres mesos, és a dir abans de l’elecció presidencial de l’any vinent.

Sense precedents

La mobilització dels diputats i senadors no té precedents a França en una reivindicació lingüística d'aquesta mena, i també ho posa de manifest que hi han participat representants de 15 dels 17 grups parlamentaris.

El Tribunal Constitucional francés va tombar al mes de maig dos articles nuclears de la llei que promou les llengües regionals minoritàries del país, com ara el català, el basc, el cors o el bretó. Aquesta llei, coneguda com la llei Molac, pel diputat bretó que la va impulsar, Paul Molac, es va aprovar el passat 8 d'abril a l'Assemblea Nacional Francesa per 247 vots a favor i 76 en contra.

A conseqüència de l'aprovació d'aquesta llei, un total de 60 diputats francesos, tots ells del partit del president Emmanuel Macron, van portar davant el Tribunal Constitucional de París la innovadora llei.

La decisió del Constitucional francès ha provocat el malestar de les regions franceses, que van fer un posicionament conjunt a favor del català i els altres idiomes.

L'argument de Morac per convèncer diputats de pràcticament tots els grups va ser que les llengües regionals també són patrimoni de França i que ja no se'n pot garantir l'ús per tradició familiar, sinó que cal una actuació decidida des de l'escola. El punt que li va costar més tirar endavant va ser impulsar la idea de la immersió (amb el matís que només arribarà al 50% i que serà voluntària), que és un sistema d'èxit a la Catalunya sud, i també al Quebec amb el francès, a Flandes amb el neerlandès o a Israel amb l'hebreu. Però finalment va quedar aprovat.

Paul Morac fa anys que intenta convèncer els francesos que l'estudi del bretó o el català des de l'escola maternal no fa que després els alumnes no sàpiguen el francès, sinó que serveix, al contrari, per adquirir la flexibilitat necessària per aprendre idiomes.