Els 12 membres de CDR acusats de terrorisme han començat a reclamar a l'Audiència Nacional que els apliqui la llei d'amnistia, després que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va avalar dijous la legalitat d'aquesta norma de l'oblit penal perquè exclou les vulneracions de drets humans, com el seu cas. Ho exigeix la llei d'amnistia, en consonància amb la directiva europea de lluita contra actes terroristes. El primer a fer-ho aquest dilluns ha estat Jordi Ros, a qui inicialment la Fiscalia li demanava 27 anys de presó i al final que fos amnistiat, com la resta de ciutadans processats i detinguts el 2019. El seu advocat, Xavier Monge, de la formació Alerta Solidària, ha demanat al tribunal que aixequi la suspensió del procediment, que va dictar el 2024 per consultar al TJUE, li apliqui l'amnistia i, per tant, li extingeixi tota responsabilitat penal, segons l'escrit al qual ha tingut accés ElNacional.cat. La resta de CDR defensats per Alerta Solidària presentarà la mateixa reclamació al llarg d'aquesta setmana, segons informa la formació de l'esquerra independentista.
En l'escrit, el penalista recorda al tribunal que "la mateixa sala, en la resolució del 9 de juliol de 2024, ja va deixar constància que, atesos els escrits de qualificació provisional, no es descriu cap resultat lesiu contra la vida o la integritat física o psíquica de cap persona, ni l'existència de víctimes, ni danys materials". El Tribunal de Justícia de la UE comparteix el mateix criteri, i per tant esvaeix els dubtes del tribunal, presidit pel magistrat Alfonso Guevara, que asseguraven tenir dubtes que els fets imputats als CDR fos respectuós amb la directiva europea 2017/ 541.
"Un escarni als independentistes"
Els CDR insten l'Audiència Nacional a resoldre el seu cas abans d'anar-se'n de vacances d'estiu. Fonts del tribunal han indicat a aquest diari que tot dependrà de quan els arribi la sentència del Tribunal de Luxemburg. Els advocats la van tenir el mateix dia que es va fer pública, dijous passat. "Tot endarreriment en l'acabament d'aquest malson només respondrà a voluntat d'escarni contra els 12 independentistes", manifesta Alerta Solidària en un comunicat.
L'Audiència Nacional va fer la consulta al TJUE perquè considera que "limitar l'exclusió de l'amnistia a les violacions més greus de drets humans en matèria de terrorisme, com a configurador d'una distinció entre els delictes de terrorisme no prevista en la Directiva 2017/541, és a dir, configurant un terrorisme de baixa intensitat, pogués ser contrari al Dret de la Unió Europea, perquè la Directiva 2017/541 no distingeix entre delictes de terrorisme que violin drets humans i altres que no ho facin".
Ara, l'advocat Xavier Monge exposa a l'Audiència Nacional que el TJUE "ha resolt de forma expressa la qüestió plantejada per aquesta sala i declara que la Directiva (UE) 2017/541 no s'oposa a una llei nacional d'amnistia com la Llei Orgànica 1/2024, adoptada per a reduir tensions institucionals i polítiques i facilitar un escenari de reconciliació, respecte d'actes compresos en la Directiva que no hagin causat de manera intencionada greus violacions de drets humans", com és el cas dels CDR.
Hi afegeix que la sentència del TJUE en l'assumpte del Tribunal de Comptes i la despesa de l'1-O (C-523/24) "reforça aquesta conclusió", i que en el seu apartat 119 declara literalment: "En aquest context, l'obligació dels òrgans jurisdiccionals nacionals de dictar una resolució d'extinció de la responsabilitat sense valorar les al·legacions i les proves exculpatòries és consubstancial al principi mateix de l'amnistia. Quan es determina que les conductes en qüestió estan compreses en l'àmbit d'aplicació de l'amnistia, l'òrgan jurisdiccional que coneix de l'assumpte ha de concloure est amb una resolució d'extinció de la responsabilitat sense prèviament valorar aquestes al·legacions i proves. El mateix cal dir de l'obligació, no acompanyada de sancions, de concloure l'assumpte en un termini màxim de dos mesos". Els 12 CDR fa set anys que esperen una resposta.