Dades esfereïdores de l'últim informe publicat pel col·lectiu de defensa dels drets de les persones i comunitats migrants Caminando Fronteras. L'entitat ha presentat les conclusions del seu estudi 'Víctimes de la necrofrontera 2018-2022: per la memòria i la justícia', que revela la xifra de persones que han mort en l'intent de travessar la "frontera occidental euroafricana". Això són quatre vies marítimes principals: la ruta canària, la ruta de l'Estret de Gibraltar, la ruta de l'Illa de l'Alborán, i la ruta algeriana. Cal sumar-hi també les fronteres terrestres entre el Marroc i les ciutats autònomes espanyoles de Ceuta i Melilla.

Segons ha pogut calcular Caminando Fronteras, un total 11.286 persones han perdut la vida durant els darrers cinc anys a les rutes d'accés a l'Estat espanyol des del continent africà. Això suposa sis morts al dia. D'aquestes rutes, la més mortal ha estat la que té com a destí les Illes Canàries: un total de 7.692 persones han perdut la vida intentant arribar a l'arxipèlag, de manera que dos de cada tres migrants del total han mort durant el trajecte. Lluny queden les altres vies, però no per això són menys preocupants: la ruta algeriana s'ha cobrat la vida de 1.526 persones; 1.493 a la ruta de l'Alboran; 528 a la de l'Estret; i la via terrestre entre el Marroc i les ciutats de Ceuta i Melilla (on va produir-se la recent tragèdia el passat mes de juny) ha deixat 47 víctimes mortals.

Les dades també assenyalen l'increment continuat de la pèrdua de vida, amb l'única excepció d'aquest any 2022. El 2018 va deixar 978 morts, però és l'únic que va aconseguir mantenir-se per sota del miler. L'any següent va haver-hi 1.131 víctimes mortals, una xifra que va duplicar-se fins als 2.384 el 2020, sense que la pandèmia oferís cap treva. L'any més mortífer va ser el 2021, amb 4.639 víctimes, abans de rebaixar-se fins a les 2.154 morts que s'han registrat enguany com a "reacció enfront de l'escàndol internacional" que suposen les xifres de l'any anterior. L'estudi també es fixa en l'origen de les persones, provinents de 31 països, la majoria del continent africà, però també d'indrets de l'Orient Mitjà i del subcontinent asiàtic. Del total de víctimes, 1.272 eren dones i encara 377 més eren infants, el col·lectiu més vulnerable i que ha patit amb més gravetat durant les rutes marines. De fet, 241 embarcacions han desaparegut completament amb tots els seus membres a bord en els darrers cinc anys.

Una necropolítica estructurada i sostinguda en el temps

Amb les dades a la mà, Caminando Fronteras conclou que existeixen "una sèrie de polítiques que han permès la construcció d’aquesta tragèdia". "Les persones que travessen les fronteres de l’Estat espanyol es troben en una situació de vulnerabilitat estructural, que comença des de l’expulsió dels països d’origen i trànsit migratori, la qual cosa acaba provocant que perdin la vida durant el seu camí", recorden. Però l'arribada a la frontera occidental euroafricana no facilita les coses, perquè Espanya, en col·laboració amb països com el Marroc, Algèria, Mauritània i el Senegal, "han establert de manera arbitrària models bilaterals de polítiques migratòries". Aquesta decisió redueix "de manera important" la protecció de drets a les persones en moviment i n'incrementa la seva vulnerabilitat. De fet, l'informe assenyala que les polítiques frontereres "basades a provocar dany i en última instància mort a les persones migrants". Aquest factor porta l'entitat a parlar d'una "necropolítica estructurada sostinguda en el temps".

També hi ha una mirada crítica respecte a diverses qüestions recents. D'una banda, i tenint en compte la migració de refugiats que ha suposat la guerra a Ucraïna, l'informe assenyala que aquest any Europa ha gestionat les fronteres "de manera diferent" per a les persones provinents d'aquest conflicte, "veient com se’ls han aplicat lleis protectores amb garanties i celeritat", a diferència del que s'ha fet amb la població provinent de territori africà. "Ens mostra com operen el colonialisme i el racisme com a elements ideològics dels sistemes migratoris actuals". D'altra banda, i tenint en compte la massacre de Melilla d'aquest passat 24 juny, en què es va mostrar "quina és la política de control i fins a on estan disposats a arribar els Estats en la seva aplicació", l'entitat recorda que els fets són resultat de l'acord renovat de bon veïnatge entre l'Estat espanyol i el Marroc. Entre d'altres conseqüències, hi ha l'augment de les ràtzies executades contra les persones migrants per part dels agents militars i l'acceptació per part del govern espanyol de la presència militar marroquina en el seu propi territori, sempre que serveixi per evitar l'entrada de migrants.