A nivell judicial, el cinquè aniversari del Referèndum d’Independència de Catalunya, que es compleix aquest dissabte, s’entoma amb moltes expectatives sobre les negociacions de la taula de diàleg entre els dos governs per visualitzar l’anunciada desjudicialització de les causes contra l’independentisme català, especialment dels judicis pendents i de l’exili. És difícil aturar processos quan la maquinaria judicial està en marxa, però no és impossible. Només caldria que la fiscalia es retirés dels procediments penals (no es pot jutjar només amb acusacions populars, com ara la de VOX, segons la doctrina Botin), també pot sol·licitar penes més ajustades, o fer decaure delictes greus, com el de malversació en els altres organitzadors de l’1-O pendents de ser jutjats. L'Advocacia de l'Estat, que depèn directament del govern espanyol, té més marge per modular la petició de penes, com ja va fer en el judici del procés, en demanar el delicte de sedició, en lloc del de rebel·lió, que sol·licitava la fiscalia, tot i que les condemnes imposades pel Suprem van ser desorbitades. Una mostra d’aquest camí és la recent acusació que ha fet la fiscalia a l’exconsellera d’Agricultura i actual diputada d’ERC, Meritxell Serret, que li demana un any d’inhabilitació i 12.000 euros de multa pel delicte de desobediència, càstig inferior al que el Suprem va imposar als seus companys de Govern (Mundó, Borràs i Vila) pel mateix. El futur dels polítics a l'exili, com el president Carles Puigdemont i la dirigent d'ERC Marta Rovira també està pendent de resoldre's per diferents vies.
L'1 d'Octubre 5 anys després: el dia que el poble va doblegar l'Estat
No obstant això, hi ha tribunals, com el Tribunal Suprem (TS), que tenen una agenda pròpia. Així, per exemple, si el govern espanyol va intentar taponar una ferida amb una part de Catalunya i va indultar parcialment els 9 presos polítics, ara el Suprem, en l'àmbit contenciós administratiu i trencant la seva jurisprudència, revisa si estan ben concedits, a petició de partits polítics, que fins ara no estaven acreditats a impulsar una revisió ja que no se’ls considera afectats directes. El Tribunal Suprem es pronunciarà aviat sobre els recursos contra els indults dels llavors líders socials, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, ja que cap dels dos s’ha personat en aquest procediment. Els indultats d’ERC sí que tenen representació i s’espera que presentin recursos contra les iniciatives dels partits espanyolistes.
La Fiscalia General de l’Estat revisa l’acusació de l’1-O
A banda dels indults en la corda fluixa, una preocupació real en el Govern és què passarà amb la trentena de càrrecs de la Generalitat i empresaris acusats d’organitzar l’1-O, investigats pel jutjat d’instrucció 13 de Barcelona i que fa temps que estan pendents de ser jutjats per la secció 21 de l’Audiència de Barcelona, pels delictes que poden implicar elevades penes de presó. El Nacional.cat te constància que les fiscals de Barcelona responsables de la investigació ja han elaborat l’escrit d’acusació, i actualment està sent revisat per la Fiscalia General de l’Estat (FGE). Per ara no se sap, si afila el llapis a la baixa o a l’alça. Val a dir, que en l’escrit d’acusació de Laura Borràs (que no té res a veure amb l’1-O), la FGE va respectar tot el que van proposar les fiscals a Barcelona. Paral·lelament, l’Audiència de Barcelona ha de tornar a resoldre si el jutjat d’instrucció 13 ha d’assumir la investigació gairebé tancada per la magistrada del jutjat d’instrucció 18 de Barcelona sobre despesa exterior de l’1-O, que han exigit l’exsecretari d’Acció Exterior, Aleix Villatoro, i l’exsecretari general del Diplocat, Albert Royo, per no ser penalitzats dos cops per fets connexos.
La causa del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona és un garbuix d’imputacions. Hi ha acusats que només han estat processats per desobediència, que només implica inhabilitació a càrrec públic, tot i que pels funcionaris és un càstig greu. Entre ells hi ha l’exdirector de TV3, Vicent Sanchis; l’exdirector de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo,i l’exdirectora de Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Núria Llorach. Pel delicte de falsedat documental està investigada Marta Gasaball, autoritzada en un compte bancari a Brussel·les, el titular del qual és la delegació del Govern a la Generalitat, i l’excusa del Tribunal Suprem per endur-se tota la causa de l’1-O a Madrid. Hi ha altres setze processats a qui se’ls imputa la despesa de 4,3 milions d’euros (diners dipositats al jutjat, malgrat que aquesta quantitat està duplicada al Tribunal de Comptes, ara rebaixada a 3,9 milions); i alguns tenen imputat el delicte de malversació de fons i el de prevaricació junts, altres separat, amb un delicte de desobediència o de falsedat documental.
Davant l’embarrancament de la causa del jutjat d’instrucció 13, es preveu que la fiscalia presenti abans al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) l’escrit d’acusació contra els excàrrecs d’Economia i Hisenda i actuals diputats d’ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvadó per organitzar l’1-O. Si no hi ha sorpreses, pot fer-se públic a finals d’any. L’expectativa és que es pugui retirar de l’escrit d’acusació delictes importants com ara el de malversació de fons públics, que impliquen elevades penes de presó, i que de retruc també hauria de beneficiar als del jutjat d’instrucció 13. Un argument pot ser que els seus superiors, els líders polítics, ja van ser condemnats per la malversació i que ells seguien ordres, i que el Tribunal de Comptes té pendent de jutjar-los per recuperar els diners, ara rebaixats a uns 3 milions d’euros. Jové i Salvadó van ser processats pels delictes de desobediència, prevaricació, malversació de fons i revelació de secrets. La seva causa s’ha endarrerit perquè s’hi ha afegit la consellera de Cultura Natàlia Garriga, que inicialment va ser processada per malversació i ara només serà jutjada per desobediència.
Pendents del nou judici contra els Síndics Electorals de l’1-O
Una nova ferida oberta aquest estiu és que la secció 8a de l’Audiència de Barcelona ha resolt que s'ha de repetir el judici contra els cinc membres de la Sindicatura Electoral de l’1-O, que van ser absolts per una magistrada d’un jutjat penal Barcelona però que la fiscalia va indicar que no havia analitzat bé algunes proves i que calia repetir la vista. La fiscal els demanava dos anys i nou mesos de presó pels delictes de desobediència i usurpació de funcions públiques, mentre la magistrada, en la sentència, sostenia que “no s'acredita que donessin cap instrucció o ordre ni que es tornessin a reunir després de les providències dictades pel Tribunal Constitucional (TC)”. Ara, la defensa dels síndics ha representat un recurs i demana la nul·litat de la resolució de l’Audiència de Barcelona.
Els síndics de l'1-O són: el catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Barcelona (UB) Jordi Matas, que va presidir la sindicatura; la professora de Ciència Política a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i actual consellera, Tània Verge; el professor de Dret Administratiu a la UB Marc Marsal; el professor de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Josep Pagès, actual diputat al Congrés per Junts, i l'advocada Marta Alsina. Els nous càrrecs de Verge i Pagès compliquen la competència de qui ha d’assumir el judici: Verge és aforada al TSJC i Pagès al Suprem, i s’haurà de decidir si l’alt tribunal espanyol ho arrossega tot o la causa es divideix. És una complexitat jurídica que ja s’analitza des de la fiscalia.
Els alcaldes pendents de judici per l’1-O
En l’àmbit penal, una desena d’alcaldes i alcaldesses de Junts, ERC i la CUP són encara investigats per la fiscalia o estan pendents de judici per haver permés la votació de l’1-O en el seu municipi. Ara, fins i tot, hi ha qui té causes reobertes pels recursos presentats per la fiscalia en haver estat absolts en primera instància. Actualment, la majoria ja no són els batlles de les seves ciutats, menys els d’ERC. Fins ara, tots són acusats de desobediència al Tribunal Constitucional (TC), que va ordenar no realitzar cap iniciativa d’impuls del procés sobiranista català. El delicte implica inhabilitació a càrrec públic.
Pel que fa a nous judicis, el pròxim 28 d’octubre, l’exalcalde d’Argentona, Eudald Calvo (Unitat-Argentona per la República/ CUP), serà jutjat en el jutjat Penal 1 de Mataró. La Fiscalia li demana 18 mesos inhabilitació a càrrec públic i una multa de 15.000 euros. A més, ja hi ha judicis assenyalats pel 2023. És el cas de l’exalcaldessa de Figueres, Marta Felip (Junts), amb judici assenyalat el febrer de 2023 en el jutjat penal 2 de Figueres. També l’exbatlle Maties Serracant (Entesa per Sabadell) serà jutjat l’abril de l’any que ve en el jutjat penal 1 de Sabadell. La fiscalia li demana dos anys d’inhabilitació a càrrec públic i una multa de 15.000 euros. L’alcalde de la Ràpita, Josep Caparrós (ERC), també serà jutjat en el penal 2 de Tortosa, tot i que encara no hi ha una data de judici, segons el TSJC. La fiscalia li demana 1 any i 4 mesos d’inhabilitació a càrrec públic. A la Ràpita es van viure situacions de molta d’angoixa davant l’actuació de la Guàrdia Civil en un poliesportiu.
A més, la fiscalia de Barcelona informa que també continuen vives les causes contra l’exalcalde de Molins de Rei, Joan Ramón Casals (JuntsxCat) i l’alcalde de Collbató, Miquel Solà (ERC). I la fiscalia de Girona detalla que la causa contra l’alcalde de Castelló d’Empúries, Salvi Güell (ERC), està en tràmit al jutjat d’instrucció 6 de Figueres.
Hi ha altres procediments enquistats, com el cas de Dosrius. L’exalcalde de Dosrius i actual regidor d’ERC Marc Bosch, és investigat per desobediència al TC i alhora és denunciant de les violentes càrregues que provocar la Guàrdia Civil en dos punts, al municipi i al nucli de Canyamars. Bosch va ratificar la “brutalitat” de l’acció policial, on s’han denunciat 30 agents del cos armat, l’octubre de 2021 al jutjat d’instrucció 4 de Mataró, i un any després no te cap novetat d’aquest procés judicial.
A banda dels càrrecs públics, hi ha incotables causes contra ciutadans anònims acusats per haver-se manifestat a favors dels presos polítics, contra la sentència del Tribunal Suprem, i en els distints aniversaris de l'1-O. Òmnium Cultural ha elevat la xifra de represaliats fins els 4.200 persones a l'Estat espanyol per la seva defensa de l'independència de Catalunya. Això significa que hi haurà investigacions judicials i judicis, almenys, dos anys més.
Cap agent jutjat per les càrregues als votants
En el cinquè aniversari de l’1-O també es constata que cap agent de la policia espanyola ni de la Guàrdia Civil han estat jutjats per les brutals càrregues als votants que eren als centres i feien resistència passiva, a punts de tot el país. La causa més voluminosa i avançada és la de Barcelona, que estava a punt de tancar-se a l’estiu ,però les entitats ANC, Òmnium i Irídia, que exerceixen l’acusació popular, van demanar més imputacions. El titular del jutjat d’instrucció 7 de Barcelona en va acceptar una part. Hi ha uns 40 agents investigats per lesions lleus i accions humiliants als votants. I es jutjarà a part el cas de Roger Español, que va perdre l’ull dret per un impacte de bala de goma de la policia espanyola, on són acusats l’escopeter i el seu superior, però també l’activista per atemptat a l’autoritat.
També aniran a judici 27 agents de la policia espanyola que van reprimir votants a centres de votació de Girona. I un agent de la Guàrdia Civil serà jutjat per usar un aerosol contra votants a Aiguaviva. La resta de casos denunciats per ciutadans, com a Lleida, s'han anat arxivant reiteradament, tot i la insistència dels advocats voluntaris.
Escanyats econòmicament
En l’àmbit econòmic, el Tribunal de Comptes ha convocat una audiència prèvia el proper 16 de desembre perquè les defenses dels demandants i les acusacions presentin les proves que demanen pel judici sobre la despesa independentista. A l’abril passat, la Fiscalia del Tribunal de Comptes va rebaixar a més de la meitat la reclamació que exigeix als governs d’Artur Mas i de Carles Puigdemont per haver organitzat el referèndum de l’1-O i la promoció de la independència de Catalunya a l’exterior. En concret, inicialment demanava 9 milions per les dues causes que es jutjaran de forma conjunta, i ara 3,4 milions d’euros. La Fiscalia General de l’Estat va detallar, en un comunicat, d’aquest canvi i va assegurar que ha revisat de forma més acurada les partides. No obstant això, manté els 35 excàrrecs del Govern, a qui va investigar inicialment, com a responsables de més de 29 conceptes comptables. Aquesta rebaixa, però, podria ajudar a alguns acusats de l’1-O en la causa penal del jutjat d’instrucció 13, com ara la interventora de la Generalitat ja que la fiscalia sosté que es van aprovar despeses fora dels canals oficials. Una altra afirmació important és que la despesa de més d’1 milió d’euros per a Unipost, en l’encàrrec de les cartes censals, no es van pagar. No obstant això, el delicte de malversació castiga que s’aprovin o consignin partides irregulars, i no cal que s’arribin a abonar, com aquest cas.
Els Mossos encara vigilen dos edificis judicials
Finalment, de l’excepcionalitat de l’1-O, hi ha un reducte de l’anomenada Operació Toga, que consistia en la vigilància estàtica dels Mossos d’Esquadra en certs jutjats catalans. El president del TSJC, Jesús Maria Barrientos, va demanar al cos dels Mossos d’Esquadra el gener de 2019 una vigilància als edificis judicials perquè s’hi llençava literalment merda davant dels edificis per protestar per la persecució a independentistes. La policia catalana informa que aquesta operació va acabar el 5 de març de 2020, i que manté la vigilància en dos espais: el Palau de Justícia a Barcelona i la Ciutat de la Justícia a Barcelona. En aquest temps, no s’ha produït cap incident contra jutges ni treballadors, mentre un cotxe policial amb dos agents (com a mínim), es mantenen cada dia hipotecats en aquests dos espais. És una decisió de la direcció del cos de la policia catalana, no judicial. Quan hi ha judicis especials, amb força detinguts o que es preveuen protestes al carrer, la vigilància als edificis judicials ja es reforça amb unitats antiavalots.
