Antoni Gaspar (Faura, 1973) es convertirà hui en el nou president de la Diputació de València en substitució del dimitit Jorge Rodríguez, que va ser detingut el passat mes de juny en una operació judicial anomenada Alqueria i encara declarada secreta, i que investiga presumptes irregularitats en les contractacions de l'empresa provincial Divalterra.
Les aspiracions polítiques de Gaspar, militant del PSPV-PSOE, durant els últims anys, han coincidit precisament amb pugnes contra els qui hui són els principals representants del socialisme valencià: Ximo Puig, a qui li va disputar la candidatura a la Presidència de la Generalitat el 2014, i el ministre de Foment, José Luis Ábalos, que el va guanyar la secretària del PSPV de la província de València el 2012.
Aquestes dues derrotes no han minat l'ambició política d'aquest economista, fins hui vicepresident de la Diputació i alcalde de Faura, un poble de la comarca del Camp de Morvedre que respon a les característiques d'una població menor de 20.000 habitants que pot rebre les prestacions i serveis públics per als quals van ser creades les diputacions provincials el 1836; la recollida d'escombraries, abastament d'aigües, neteja, millora d'accessos, vies urbanes i enllumenat.
Entitats clientelars
182 anys després de la seua creació, les diputacions provincials, constitucionals però anacròniques amb el mapa de l'estat autonòmic espanyol, són considerades com a entitats instrumentals, generadores de duplicitats i xarxes clientelars, com així ho va constatar l'estudi Cost i utilitat de les diputacions provincials: claus per a un debat necessari coordinat per la fundació ¿Hay derecho?, el 2016.
En l'actualitat hi ha a Espanya 51 diputacions i consells insulars. Les tres diputacions valencianes manegen a l'any 824 milions d'euros per atendre 266 municipis del total de 542 del territori valencià.
El debat sobre la continuïtat o desaparició de les diputacions provincials és cíclic, politico-jurídic i preelectoral. Al País Valencià ho és, a més, com a resultat d'accions policials que en els últims anys han afectat les presidències de les de Castelló, València i Alacant.
El PSOE i Ciutadans van acordar la seva supressió i substitució per Consells d'alcaldes quan es va produir la primera moció de censura fallida de Pedro Sánchez contra Rajoy. Hui els socialistes parlen de modernitzar-les reformulant el seu paper com a espai de trobada entre els ajuntaments de menys de 20.000 habitants.
Ciutadans manté el discurs de suprimir-les i fusionar municipis perquè puguin prestar serveis de forma més eficaç i sostenible. Podem advoca per la supressió perquè siguin les Comunitats Autònomes les que decideixin quin tipus d'organisme intermedi intermunicipal consideren més adequat.
Només el PP defensa la seva continuïtat, acusant la resta de formacions de voler tancar els pobles o deixar-los orfes dels serveis que ofereixen aquests organismes.
Les Diputacions capten el vot rural
El debat i la presa de decisions sobre això, sembla urgent i inajornable. Però les diputacions, ara com ara, continuen sent un instrument decisiu en la disputa del vot rural en les cites electorals i marca les negociacions per a la formació de governs després de la cita amb les urnes.
Si d'eficàcia i transparència es tracta, Hisenda admet que les diputacions no són les administracions més costoses i el 90% de les mateixes presenta els seus comptes anuals.
Però PSOE i Ciutadans van justificar el seu acord, amb àmbit estatal, en què s'evitaria una despesa d'entre 4.000 i 5.000 milions. La reducció del pressupost vindria de l'eliminació de competències impròpies o duplicades. Segons Hisenda, aquest estalvi podria elevar-se, en tot l'Estat, a 3.500 milions d'euros.