La partida d'inversions per a cada territori previstos en els Pressupostos Generals de l'Estat és com jugar a la Grosa de Nadal. Et pot tocar un premi gran o premis menors, però, en aquest cas, sempre toca alguna cosa. Enguany, el País Valencià ha resultat beneficiat amb el repartiment. Els comptes, preveuen unes inversions per valor de gairebé 1.200 milions d'euros, el 9,8% de la inversió global, el que el situa en quart lloc després d'Andalusia, Catalunya i Madrid.

Aquesta xifra suposa un augment de més del 50% en la inversió real respecte a 2018 i compleix el compromís que Pedro Sánchez va contreure amb el president del Consell, Ximo Puig. Tot i que encara passaran setmanes fins a conèixer el detall de les inversions, algunes de les més reclamades i emblemàtiques trigaran a concretar-se.

Per exemple, és el cas de la subvenció de l'Estat al transport metropolità de València, els PGE només contemplen una partida de 10 milions, idèntica a l'aprovada pel PP per al present exercici. En canvi, a Madrid se li han destinat 126 milions, a Barcelona 149 milions (40 més que en 2018) i a les Canàries 47,5 milions.

Davant la polèmica que ha causat aquest greuge, el mateix Puig ha assegurat que compta amb el compromís de la ministra d'Hisenda que la partida destinada a València s'incrementarà via esmenes fins als 38 milions d'euros demandats pel Consell.

Hi ha una altra gran obra del Cap i Casal que haurà d'esperar: el soterrament de les vies (canal d'accés i túnel passant) i l'estació subterrània que permetrien acabar el Parc Central, un projecte per al qual s'estima un cost de 2.000 milions d' euros i tan sols s'ha habilitat una partida de 2,7 milions d'euros en 2019, als quals se sumarien altres 2 el 2020 i 60,5 més en 2021.

Sobre això, l'alcalde de València, Joan Ribó, s'ha mostrat crític amb aquesta previsió, ja que entén que suposarà que l'inici de les obres del canal d'accés s'ajornarien un any, donant començament el 2021.

Greuges comparatius

Ribó ha criticat també el lleu increment inversor que reben el Palau de les Arts (passa de 600.000 euros a 1 milió) i el Museu de Belles Arts (passa de 500.000 a 600.000 euros), mentre l'IVAM manté la mateixa aportació que amb el PP , és a dir, 260.000 euros.

El primer edil de la ciutat ha denunciat que, en canvi, la Maestranza passa d'1,6 a 2,2 milions d'euros, Thyssen puja de 5,5 a 7,5 milions d'inversió i el Reina Sofia augmenta de 39,5 a 41,5 millones de euros. 

 

 

 

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat