La 53 edició de la fira del llibre de València acollirà, aquest any, vora un 22% més d'expositors i casetes que el 2017. Això suposa que aquesta és l'edició amb major participació i millors xifres de la seua història: 73 exhibidors (13 més que l'any passat), en 112 parades (20 més que en l'edició anterior). Tal com ha explicat el president del Gremi de Llibrers, Nacho Larraz, “l'objectiu no és vendre llibres en si, sinó acostar i fomentar l'hàbit de la lectura entre la ciutadania per a aconseguir una societat més culta, més lliure i amb major esperit crític, empoderada i conscient dels seus drets”.
Però, tantes xifres i expectatives també evidencien una dada significativa: el baix índex de lectura en valencià que està en el 3%. El País Valencià es el territori on menys es lleig en llengua pròpia. A Catalunya es lleig en català al voltant del 30% dels llibres, a Balears i Galicia, entre un 7% i un 10% i a Euskadi, al voltant del 5%. La bretxa entre els lectors en castellà i en valencià és molt ampla, un distanciament que el conseller d'Educació i Cultura, Vicent Marzà considera que “és conseqüència, entre altres qüestions, del fet que, fins al canvi polític, les editorials i els llibreters han estat treballant sols per a intentar que la lectura en valencià arribés al conjunt de la població.
No obstant això, Marzà es mostra confiat a acurtar la separació entre els lectors en castellà i en valencià gràcies al "múscul" i la col·laboració entre el sector públic i privat per a "caminar" plegats cap a l'objectiu d'assolir uns índex més alts de lectors. Segons dades oficials, al País Valencià hi ha 20 editorials que publiquen uns 800 libres a l’any en valencià. Entre els autors i les autores que participaran a la 53 fira del llibre de València, els organitzadors només destaquen escriptors en castellà, com ara, Almudena Grandes, Juan José Millas, Alejandro Palomas, Manuel Rivas, Vicente Molina Foix, Juan Eslava Galán, o Blue Jeans, entre altres.