Joan Romero (Albacete 1953) és catedràtic de Geografia Humana en la Universitat de València. Durant anys ha centrat la seva activitat docent i investigadora en el camp de la geografia política, polítiques públiques, estructura de l'Estat i noves formes de governança territorial a Espanya i a Europa. Recentment, ha coordinat un estudi, realitzat per investigadors de nou universitats espanyoles, que dibuixa el mapa del malbaratament en inversions públiques innecessàries, realitzades en l'estat espanyol entre 1995-2016, quantificades en 81.000 milions d'euros. Romero opina que el malbaratament en política hauria de tenir conseqüències penals. És un ferm defensor del model federal per a la presa de decisions i diu que els alts funcionaris de l'Administració de l'Estat continuen exercint el madrileñismo polític que va encunyar Ortega i Gasset.
Què els va motivar a realitzar aquest estudi?
Aquest és un treball que ens ha ocupat poc més de dos anys. Va derivar d'un treball en equip. En concret, una investigació sobre corrupció política que va dirigir el meu col·lega Fernando Jiménez de la Universitat de Múrcia i d'un article anterior ―Territoris insostenibles―, un balanç sobre la bombolla especulativa immobiliària a Espanya, que vam publicar, fa uns anys, juntament amb Manuel Villoria, responsable de Transparència Internacional a Espanya. Entre aquests dos articles vaig veure que hi havia un buit: posar el focus en les infraestructures públiques des del punt de vista del malbaratament. Corrupció i malbaratament són conceptes que cal separar.
Espanya té una baixa qualitat institucional
Quines conclusions han obtingut amb la realització d'aquest estudi?
La primera és que sabem molt poc d'aquestes qüestions, que són molt rellevants. Un dels problemes d'Espanya, i molt greu, és la falta de transparència en la informació per part dels poders públics a l'hora d'explicar com es gasten els diners dels impostos en ministeris inversors ―Foment, Agricultura, Medi Ambient―, també en conselleries inversores i ajuntaments.
La Unió Europea és bastant més gelosa i trasllada informació molt més interessant i abundant a la ciutadania respecte d'aquells projectes en els quals posa diners per cofinançar. El Tribunal de Comptes Europeu dona més informació de com s'han gastat els diners de les inversions que les nostres Sindicatures de Comptes.
Manquem de cultura i tècnica federal
Quan un llegeix l'informe que han escrit, el rastre que deixa és: quin desastre de país i de governants.
Nosaltres tenim dos problemes molt importants: el primer és la baixa qualitat institucional en el conjunt de l'Estat espanyol. El segon, un problema de coordinació entre nivells i esferes de govern. Tenim deficients sistemes de contractació, d'informació i no tenim mecanismes d'avaluació abans, durant i després d'una inversió. A més d'informes molt lleugers d'impacte ambiental que no condueixen a res, i pràcticament cap de rendibilitat social i econòmica.
Espanya és un estat compost, diu el Tribunal Constitucional. Té textura federal, encara que segons el meu parer estem lluny de ser-ho. Manquem, no ja d'instruments, sinó de cultura i tècnica federal a l'hora de prendre les decisions. Li poso dos exemples: el traçat de l'AVE a Espanya no té cap explicació; només s'explica des del quadrant de la política. Com és possible que el Corredor Mediterrani estigui encara per fer?
I un altre exemple. Fa uns dies, els governs de València, Catalunya, Andalusia i Múrcia s'han assabentat, a través dels mitjans de comunicació, que han estat exclosos del traçat dels futurs Corredors de Transports. Parlem que una part de l'Estat, que és govern, no ha informat les altres parts d'aquestes grans infraestructures d'Estat. Això és una anomalia institucional de primer nivell.
I m'atreviria a afegir un altre problema, hi ha massa proximitat entre interessos privats i esferes públiques. Això alguns col·legues ho defineixen com a Crony capitalism ―"capitalisme d'amics"―; capitalisme políticament garantit.
Pot concretar-lo?
Jo faig la inversió. Si va bé, el benefici és per a la meva empresa i si no va bé, l'Estat la rescata.
Aquest ha estat el procediment en el projecte Castor?
Aquest és l'exemple recent més cridaner. Aprofito per dir que discrepo radicalment de l'última sentència de l'Audiència Nacional. Hem d'acostumar-nos també a discrepar de les sentències com discrepem de les lleis dels governs.
Vostè diu que una estructura federal de presa de decisions milloraria els resultats. Però, no li sembla que la descentralització pot haver facilitat l'auge de la megalomania dels líders polítics?
No té a veure amb la descentralització. Té a veure amb l'absència de mecanismes eficaços de coordinació, el procés de presa de decisions i l'absència de sistemes de transparència i avaluació. Si fóssim un estat federal, del qual som molt lluny de ser-ho, les coses es podrien fer millor.
Posi-me'n un exemple.
Recomano la lectura del document elaborat pel Ministeri Federal de Transports i Comunicacions alemany. Aquest document està penjat a la xarxa. És el pla d'inversions resultat d'una discussió de tots els actors polítics concernits, és a dir, el govern central i els lands. En ell es concreta el repartiment de l'execució pressupostària i de responsabilitats, més enllà de qui té la competència. El document s'elabora a partir de conferències sectorials i de presidents. Hi ha una visió "genuïnament federal" que nosaltres no tenim.
La Constitució del 78 hauria pogut ser "federalitzant", és a dir, prefigurava models horitzontals. Tanmateix, el 2018, els nostres models continuen sent verticals. El Ministeri de Foment i els seus alts funcionaris dissenyen el pla de traçats dels futurs corredors de transport i l'envien a Brussel·les sense comptar amb les comunitats autònomes. Això no té cap explicació.
El malbaratament polític ha de tenir responsabilitats en l'àmbit judicial
Quin impacte creu que té en la ciutadania parlar de 81.000 milions malversats?
En el nostre estudi, hem posat el focus en el concepte de malbaratament no de corrupció. La corrupció política sí que s'ha instal·lat en l'imaginari col·lectiu de la ciutadania, però no així el malbaratament. El nostre article pretén obrir un camí. Desconeixem la suma total del malbaratament en infraestructures i equipaments a Espanya infrautilitzats, sense servei o rescatat. Aquí, insisteixo, tenim un problema de qualitat democràtica tant en el govern central, com en els governs autònoms i locals.
Com es conjuga que tots els governs autonòmics i locals vulguin tenir els seus corresponents auditoris, palaus de congressos, de la música... i, al final, tantes "caixes buides" per falta de recursos econòmics per dotar-les de programació?
Jo crec que la pregunta és com es combat? I la meva resposta és amb informació i amb investigació. Una altra de les nostres sorpreses com a resultat de l'estudi és el gran nombre de "ciutats de la qual cosa sigui" que hi ha a Espanya. Del Circ, de la Justícia, de la Llum...
Ja sabem que aquestes decisions les han pres les elits polítiques autonòmiques i locals pensant que aquest tipus d'inversions tenien rendibilitat electoral sense cap cost en cas de fracàs. Aquesta manera de procedir hauria de tenir un cost més enllà de la responsabilitat política. El malbaratament ha de tenir una responsabilitat en l'àmbit judicial.
I allà, és on reclam la implicació dels mitjans de comunicació i l'àmbit acadèmic. Cal veure si la rendibilitat de la inversió és bona o no encara que funcioni relativament.
La falta d'informació pública a Espanya és un escàndol
Però, a Espanya, el malbaratament no és delicte.
Ara ens trobem que els governs del canvi han de buscar-li sortida, ús o rendibilitat social a d'altres tantes inversions. A València, l'ús més cridaner és el de la Marina. Han rebut una caixa buida i ara ha de resoldre com tornen part de l'espai urbà a la ciutadania i com li donen activitat. És un problema de concepció i de responsabilitat de les elits polítiques.
Hauríem d'analitzar projecte per projecte, i la meva pregunta és per què no s'ha investigat des dels tribunals de comptes respectius? La Unió Europa fa dictàmens i visita totes les infraestructures aeroportuàries en les quals col·labora econòmicament. La falta d'informació pública a Espanya és un escàndol.
Els alts funcionaris de l'Estat continuen aplicant el madrileñismo polític
Qui beneficia que el govern d'Espanya aposti per un corredor de transport que representa el 20% del volum total i en discrimini un altre que suposa el 80% de les mercaderies?
La Unió Europea no s'immisceix en la presa de decisions dels estats membres. En el cas dels corredors de transports, el govern de l'Estat espanyol ha tingut una actuació deslleial, esbiaixada i parcial, no només amb València, sinó amb tot l'Estat.
No sé si aquesta decisió va contra algú, però demostra una miopia política que deriva d'una concepció de l'Estat. Una col·lega meva de la Universitat de Sevilla assenyala, i el comparteixo, que les comunitats autònomes sí que han volgut llegir la Constitució del 78 en clau federal, però els alts funcionaris de l'Estat, no.
Els alts funcionaris continuen pensant en clau d'estat unitari. Creuen que Espanya acaba a la perifèria de Madrid. Això no passa ni a França, que és un país absolutament centralista. Ortega i Gasset l'anomenava a això "madrileñismo político".
Com valora vostè l'actitud del sector empresarial en la reclamació d'aquestes infraestructures?
Fa ja temps que els actors polítics van veure quin era la visió que s'estava traçant d'Europa fins al 2030. Els actors econòmics ho han vist també. Aquest és el bon camí, però crec els falta guanyar visibilitat i pes econòmic en els centres de decisió centrals.