Què fem nosaltres aquí hui? Es va preguntar el director artístic Graham Vick (Birkenhead, 1953) davant d'un auditori de 80 persones reunides en una sala d'assajos del Palau de les Arts de València. "Viure una nova experiència!", va respondre una veu d'entre els presents. Així s'inicià la trobada que aquest director d'òpera anglès va mantenir amb els qui seran els figurants anònims, i sense experiència teatral prèvia, en el seu nou muntatge de La Flauta Màgica de Mozart que aquest director, conegut per les seves posades en escena experimentals i revisionistes d'òperes tradicionals i modernes, estrenarà el proper mes de desembre.

Graham Vick 2

"Fa més de 40 anys que estic dins aquest món i l'he vist canviar molt. I també he conegut moltes persones que han entès el dret de fer pròpies les coses. He interioritzat aquesta manera de treballar perquè l'òpera és la meva passió i considero que cada ciutadà té el dret i hauria d'anar al teatre". "La meva vida", va explicar Vick als assistents, "ha tingut dues parts, i estic provant d'unir-les. D'una banda, una part molt bona, La Scala, el Metropolitan, París... però en paral·lel, des de fa 30 anys, tracte que la ciutadania experimenti amb el teatre, creant, així, una democràcia".

"Perquè la lírica tingui sentit, ha de comunicar"

Amb aquesta iniciativa de portes obertes, Vick proposa una acció social per establir una via de connexió entre el Palau de les Arts i la ciutat de València, "una invitació, que brinda l'oportunitat de conèixer els racons creatius d'una òpera alhora que aporten les pròpies històries i s'escolten les d'altres".

Graham Vick actualment és director artístic de la Birmingham Opera Company, i en aquest escenari desenvolupa apostes experimentals. "Perquè la lírica tingui sentit, ha de comunicar amb tots i la meva idea és que aquest missatge us cali profundament en cadascun de vosaltres", els va dir als candidats, persones entre 18 i 110 anys, disposades a comprometre's amb un calendari d'assajos de dilluns a divendres durant un mes i l'esforç del qual culminarà en mostrar-se davant de mil persones durant les representacions que se celebraran el proper mes de desembre.

Jubilats, mestresses de casa, persones a l'atur, professores de música, treballadores socials... en total seixanta persones formaran el grup de figurants de l'obra. "Per als professionals del sector", diu Vick, "treballar amb ciutadans és un repte que val la pena assumir".

Graham Vick 3 castingJPG

"A Birminghan hi ha gent de l'islam, afro... tots van al teatre i els agrada cantar històries. Jo experimento amb els veïns de la ciutat per crear una connexió, encara que al principi vaig haver de convidar personalment moltes persones que mai no havien tingut contacte amb el teatre amb la idea que cada un portaria amb ell els seus amics o familiars."

Fusió de matèria humana crua amb la sofisticació artística

Hi ha dues pel·lícules destacades en la història del cinema que posseeixen una tensió creativa similar: La batalla d'Alger de Gillo Pontecorvo, i L'arbre dels esclops, d'Ermanno Olmi. En ambdues produccions, gairebé tot l'elenc està compost per ciutadans locals, actors no professionals. "Aquesta fusió de la matèria humana crua amb la sofisticació artística, en ocasions excessivament fosca, és l'eix d'aquest viatge".

El director britànic afegeix que la cultura pot ser massa culta, però el missatge continua sent humà, reconeixible i clar. "La idea original del teatre és comunicar i fer arribar a les ciutats les històries que es representen. Tot va començar en una agitada ciutat de províncies italiana, Macerata, i el seu abast ha tingut un profund calat en la població. Estic desitjant desenvolupar un treball que ens impliqui amb les experiències dels ciutadans de València i impacienti per veure on ens porten les seves històries. És el moment d'obrir les nostres portes, les nostres ments i els nostres cors"

Graham Vick 4 càsting

L'obra serà en italià, però cadascú parlarà la seua llengua

La representació de La Flauta Màgica de Mozart, en el Palau de les Arts de València tindrà, a més, la singularitat de ser la primera vegada que Vick dirigeixi aquesta producció en un espai tancat després de la seva estrena a l'aire lliure a Macerata l'estiu passat. "Hauré de reinventar moltíssimes coses, primer convèncer al teatre de cantar l'obra en italià, però farem una cosa molt divertida en el que cada un parlarà la seva llengua", digué als seus futurs figurants.

Mozart, segons Vick, "va ser un idealista que va creure en la possibilitat que poguéssim millorar com a persones, que necessitem un ideal. I segon, que les dones gaudiren dels mateixos drets que els homes. Una cosa molt sofisticada per a la seva època"

La Flauta Màgica va ser estrenada el 30 de setembre de 1791 per al teatre popular auf der Wieden de Viena i no va ser escrita per a un públic líric. No és només una paràbola de la lluita entre el bé i el mal, del ridícul i el sublim, d'elements masculins i femení. És, sobretot, una obra genial que reuneix totes aquestes contradiccions enaltint l'amor per la veritat, la solidaritat mútua, la justícia, i tolerància, segons s'ha escrit  en nombroses ocasions. Per a molts experts, és un conte de fades amb diferents lectures; la més òbvia és el triomf del bé sobre el mal, la més profunda és el camí cap a la il·luminació i el coneixement. Aspecte aquest, encunyat per altres tants coneixedors de l'obra del compositor vienès, que veuen a La Flauta Màgica nombroses referències i simbolismes amb la maçoneria, lògia en què va ser iniciat Mozart. "El silenci, diu Vick, és una cosa molt perillosa, si treballem el silenci, també entrenem l'habilitat per arribar a l'altre costat"

càsting vick 5

Unirem moltes coses que ens portaran de la crítica a la diversió

No és estrany que Vick hagi elegit aquesta òpera per transmetre el seu compromís social. "Hi ha moments que canten només els homes, les dones ho intenten, però no poden perquè tenen la boca tancada amb cintes. Hi ha aspectes racistes en el text que són irònics i desafiadors alhora, com quan un personatge diu la teua ànima és negra com la teva pell...Unirem moltes coses que ens portaran de la crítica a la diversió. A l'obra hi haurà dos nivells, un d'idealista-heroic i un altre de divertit. Som idealistes quan vivim segons el nostre ideal"

"L'objectiu és que l'acostament a l'òpera, els va dir als voluntaris, us faci sintonitzar amb ella. Quan s'arriba a construir aquesta unitat, es crea també la connexió amb el públic. El que vosaltres sentiu és el que comunicareu; no és un codi que es pugui analitzar i dir aquesta és la veritat. És com la vostra trobada individual amb una obra d'art. És vàlid el que un sent i inevitablement particular. Si acabes de divorciar-te, la resposta és diferent de si t'acabes de casar. L'art és el diàleg que s'estableix amb cada un"

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat