El 9 d'Octubre, els valencians celebren que aquest dia de 1238 Jaume I d'Aragó conquistà la ciutat de València i creà el Regne de València que va gaudir de lleis i institucions pròpies fins que en 1707 van ser abolides pel decret de Nova Planta promulgat pel rei Felip V. Quan Jaume I va incorporar el territori valencià a la corona d'Aragó i va crear el Regne de València, no existia un espai etno cultural nacional valencià. Això es va anar formant, molt a poc a poc, fins que va ser avortat per la guerra de Successió de 1707.

Gairebé tres segles després de la centralització borbònica, el 1982, amb el recent implantat estat de les autonomies a l'Espanya democràtica, els valencians es van dotar d'un estatut d'autonomia bàsic, pactat entre els partits hegemònics de l'època, Unió del Centre Democràtic i el PSOE. El contingut va ser un reflex de l'inexistent espai polític valencià del moment i el d’un poble poc cohesionat des del punt de vista civil i cultural, com en 1238. La elecció de la denominació de Comunitat (conjunt de persones que viuen juntes sota certes regles o que tenen els mateixos interessos) Valenciana, per aquest territori, va evidenciar la inexistència d'un cert sentit de consciència de tipus nacional, d'identitat pròpia, de saber que té valor el que ets.

Els valencians, cuers en sentiment nacionalista

XPuig MOltra

Res més lluny de la realitat, 36 anys després de la promulgació de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana i 880 després que Jaume I certificara la partida de naixement del poble valencià, hui  en 2018, no més un 1 per cent de la població d’aquest territori declara sentir-se sol valencià, per tant, no espanyols.  La xifra és la més baixa dels últims baròmetres del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), on s'ha inclòs aquesta pregunta ja que en anteriors consultes tot just va fregar el 2%. En aquest àmbit, els valencians són els quarts a la llista que menys 'nacionalistes' se senten només per damunt dels de La Rioja (0%), madrilenys (0,5%) i castellà-manxecs (0,8%)

Lluny es troben els valencians de les xifres més elevades de la taula que mostren altres territoris com Catalunya (24,1%), País Basc (21,5%), Balears (10,9%), Canàries (9,8%) , Navarra (9,8%) o Galícia (3,6). També hi ha més sentiment autonomista en territoris com Cantàbria (2,5%), Andalusia (1,3%), Aragó (1,2%), Astúries (1,3%), Múrcia (1,2%) i Extremadura ( 2,6%).

Aquest 9 d'Octubre, segons el CIS, el 94% dels valencians se sent espanyol, destacant els que diuen sentir-se valencians i espanyols per igual, el 60%. A més, la valenciana és una de les autonomies on més ciutadans diuen sentir-se únicament espanyols, el 21%, només superada per Castella-la Manxa (44,7%), Castella i Lleó (40%) i la Comunitat de Madrid (26,5 %)

Observar la realitat

Com va declarar l'antropòleg Joan Francesc Mira en una entrevista a El Nacional, "ens hem de molestar a observar la realitat. No es pot tenir una apreciació superficial i anecdòtica dels fenòmens. S'ha de buscar les transformacions històriques i sociològiques que es transmeten com transformacions ideològiques"

Huit segles després, pot ser, el País Valencià ja ha dissenyat el seu espai etno-polític-cultural: espanyols dels que, el cinquanta per cent, parlen valencià.

 

 

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat