La presidenta del PP valencià, Isabel Bonig, ha garantit aquest dissabte que eliminarà el requisit lingüístic per a l'accés a la funció pública si guanya en les pròximes eleccions autonòmiques de 2019. Aquest requisit "només serà obligatori en llocs que exigeixin l'ús del valencià", ha promès, i per als altres "serà mèrit i no imposició", segons informa Europa Press. Així ho ha anunciat en la seva intervenció en l'acte que ha celebrat el Partit Popular a l'Auditori de la Diputació d'Alacant (ADDA), encapçalat el president del Govern Mariano Rajoy, al costat del líder provincial, José Císcar, i el nou alcalde d'Alacant, Luis Barcala. Bonig ha assegurat que, "com aquesta és una terra oberta i de progrés", el PPCV eliminarà el requisit per a l'accés a la docència mitjana i universitària si guanya el 2019. "Perquè en aquesta terra estimem els millors metges, investigadors i empresaris", ha subratllat.

D'altra banda, ha centrat el seu discurs a tornar a criticar el "xantatge lingüístic" que, segons el seu parer, suposa el model de plurilingüisme del Consell. Ha posat com a exemple la sentència de la setmana passada del Tribunal Superior de Justícia (TSJCV), que va declarar la nul·litat parcial del decret d'Educació en considerar que implica discriminació del castellà davant el valencià a les aules. Es tracta de "la tercera" resolució contra la norma que va derogar el Consell el desembre de l'any passat, abans de l'aprovació a Les Corts de la nova llei de plurilingüisme, al febrer. I ho ha definit com "un torpede en la línia de flotació en la política lingüística de Puig".

Però també ha remarcat que la nova normativa aprovada al febrer inclou "molts articles" del decret derogat. Sobre això, ha agraït l'ajuda de Rajoy "amb un segon decret-llei i en els tribunals" i li ha tornat a demanar col·laboració per "acabar amb aquesta vulneració dels drets dels pares". I ha destacat l'actitud del PP a tot el procés, l'únic partit que va recórrer el decret de xantatge lingüístic, no via Twitter ni en vídeo, sinó en els tribunals juntament amb pares i a la societat civil, com també ha recordat que és l'únic grup parlamentari que ha demanat una comissió bilateral per analitzar la "possible inconstitucionalitat".

Dimissió de Puig

Per tot això, ha reclamat "la dimissió del causant més gran, el que ha atropellat aquesta llibertat, que no és (Vicent) Marzà --conseller d'Educació--, no és el Bloc-Compromís: és (Ximo) Puig -- 'president' -- i el PSPV, que imposa, autoritza i ratifica la política d'imposició lingüística de la Generalitat. La cap dels populars ha insistit que "si hi ha un àmbit que preocupa els valencians no són aquests viatges als quals va Puig --ha assistit aquest dissabte a un homenatge a víctimes de camps de concentració a Àustria--, és la imposició i el xantatge per canviar aquesta societat". "Bé que el sabeu en aquesta terra", ha recalcat en referència a Alacant. Així, Bonig ha assegurat que és alguna cosa que no consentiran "ni la gent, ni els familiars, ni els tribunals, ni el PP". I ha afegit: "Això és una cosa que no pot suportar l'esquerra, la de tota l'anada i la nova d''iphone' i 'ipad': la llibertat".

Prefereixen ser catalans de segona

Sota aquest prisma, Isabel Bonig ha reiterat que "la Comunitat no transitarà la senda de catalanització que va començar fa 20 anys a Catalunya, per molt que li malgrat Puig i a Oltra". "El valencià i el castellà mai no ha estat motiu de conflicte, sinó d'orgull i senyal de convivència pacífica", ha asseverat, en considerar que "la cooficialitat mai no ha acomplexat" els valencians. Per contra, segons la seva opinió, "els complexos estan des que comencem amb l'autogovern d'aquells que prefereixen ser catalans de segona a valencians de primera, no en els valencians i en el PP". Davant aquest "xantatge", ha insistit que la societat i els 'populars' diuen "no'". "Com guanyarem i a governar el 2019, que ningú no tingui dubte: el PP serà el partit que defensa la llibertat i el dret dels pares a triar la llengua dels seus fills", ha reblat.