"El que està passant a Catalunya és una rebel·lió. Un punt i a part. No és la primera vegada que ocorre; aquest nacionalisme català ja dugué Catalunya a la tragèdia i hem de fer-li front amb ciutadania democràtica i determinació inflexible per a defensar el que és de tots”. “El seu temps s’ha acabat. No tornaran a la situació anterior”. José María Aznar ha fet aquestes afirmacions en la cloenda d’un fòrum de la Fundació FAES a València que portava com a títol: “La Comunitat Valenciana davant el nacionalisme català i altres manifestacions com el lliscament educatiu i cultural cap al relat catalanista”.

Aznar ha començat el seu parlament fent una lloança a la Fundació que presideix, dient que està compromesa amb la diversitat d’Espanya. “Nosaltres insistim que l’acció de la política ha d’estar assentada en idees. No fem retrats apocalíptics, ha dit, però la situació actual és de tal gravetat que està posant a prova l’edifici constitucional, i aquest està donant mostres de la seua solidesa. La Constitució no és el problema ni la seua reforma la solució”.

La situació a Catalunya ha estat l’eix central del seu discurs i ha assenyalat que “necessita el remei de la llei i polítics que creguin en això”. Espanya és una nació de ciutadans, ha dit, i no es posa en qüestió. “No hi pot haver diàleg amb els protagonistes de la rebel·lió".

En el seu discurs també ha fet menció al País Valencià i les Illes Balears: “El nacionalisme desestabilitza la Constitució i la seua expansió apunta cap a la Comunitat Valenciana i Balears”. València és un exemple de motor de creixement i essencial per a l’equilibri territorial, ha dit, i això ho saben els que volen trencar Espanya: els convençuts i els companys de viatge”, els que ha identificat com a revisionistes del projecte constitucional. “La Comunitat Valenciana ha d’assegurar-se de no seguir els passos de la ruptura”.

A l’acte organitzat per la Fundació FAES hi han acudit un centenar de persones que durant el matí han pogut escoltar les opinions d’altres ponents com ara Jon Juaristi, exdirector de l’Institut Cervantes, que parlant d’ideologia nacionalista i estratègia política ha dit: “Els bascos no volen la independència, no faran com els catalans, que és un nacionalisme més simple, volen ser espanyols però amb privilegis. El nacionalisme basc ha tornat a una situació del segle XVIII, però millorada. Ara aposten pels pintxos de lluç”.

Per la seua part, l’escriptor Miguel Porta Perales, en la mateixa taula, ha dit: “El nacionalisme català és identitari, tribal, no genètic. I encara que ara s'està formulant un nou pancatalanisme, l’efecte dominó del procés, en relació al País Valencià i les Illes, ha fracassat, com va fracassar l’etapa d’evangelització de Fuster, Cahner, Pujol o Eliseu Climent als anys seixanta”.