El zodíac és la nova religió, principalment, dels joves; i no m’estranya gens ni mica perquè, al zodíac, tot quadra i, gràcies a ell, tenim respostes per a tot. En un món ple de crisis climàtiques, socials, econòmiques i existencials, fa falta el zodíac per resoldre tots aquests dubtes.

Ja ho sé que la majoria de vosaltres penseu que tot això dels signes del zodíac és una estupidesa; però llavors digueu-me com us expliqueu que Jesús de Natzaret fos capricorn i no aquari? Com molt bé sabeu, Jesús [en arameu: ישוע (Jeixua)] va néixer un 25 de desembre a Betlem i era tossut com una mula: es va entossudir a néixer i, com que tenia molta pressa per existir, es va ficar dins l’úter de la seva mare sense demanar-li permís i la pobra Maria no va poder gaudir ni d’una sola nit de passió. Només un capricorn és capaç de sortir del no-res si se li posa entre banya i banya. Ara em direu que és casualitat que fos capricorn, oi?

Doncs seguim. Com us expliqueu que tots els aquaris que coneixeu siguin persones excèntriques, que els bessons tinguin doble personalitat, que els sagitaris es passin la vida viatjant i que a tots els balança els agradi flirtejar? I ja no us parlo de les cartes astrals, que és una cosa molt més complexa perquè hi intervenen molts més factors. Els signes solars del zodíac són només la punta de l’iceberg del saber universal. A mi em va molt bé el zodíac quan algú em diu de quedar per conèixer-nos. El primer que faig és preguntar-li quin signe és, i si veig que és un signe que no lliga amb el meu, ja no hi quedo —així m’estalvio de malgastar dies amb una persona que no m’aportarà res—. Mai quedo amb taures, crancs, capricorns ni amb bessons quan estan en la fase depressiva.

Com us expliqueu que tots els aquaris que coneixeu siguin persones excèntriques, que els bessons tinguin doble personalitat, que els sagitaris es passin la vida viatjant i que a tots els balança els agradi flirtejar?

Si no m’agrada algú físicament o no m’agrada la seva olor, també faig servir els signes com a excusa per no haver-hi de quedar; en comptes de dir-li que és lleig com un pecat o que fa pudor de patata grillada (que el podria ofendre), li dic que els nostres signes solars són antagònics i que, quan vam néixer, els astres no es van alinear perquè ens coneguéssim. Ho entenen perfectament i no torno a saber mai més res d’ells. Algun cop me n’he trobat algun pel carrer i han fet veure que no em veien o han sortit corrents. Així que, funciona! Si, arribats aquí, encara sou escèptics pel que fa al zodíac, potser és perquè us fa falta saber que en Napoleó Bonaparte i la Madonna són lleó —no podien ser de cap altre signe, són ambiciosos i segurs d’ells mateixos.

I ara canviant de tema, per què carai us penseu que hi ha tants divorcis i separacions? Ja us ho dic jo: perquè, per estalviar-se calés, la gent no es fa cartes astrals abans d’iniciar la relació. Si ho fessin, veurien que no lliguen ni amb pintura. Però tothom es pensa ser més savi que els astres. Doncs llavors no us queixeu si esteu casats amb una persona que no és la que els astres havien preparat per a vosaltres o treballeu d’una cosa que no us agrada. De vegades, la garreperia surt cara.

I ara us deixo un vídeo que vaig fer fa un parell de setmanes quan vaig anar a preguntar a una astròloga si Catalunya seria independent l’any 2023.

Espero que us agradi.

Fins dijous que ve!