L'expresident José Luis Rodríguez Zapatero temia que Julio Martínez, el seu amic Julito, fos el següent Víctor de Aldama i el temor acaba de consumar-se. La "doctrina Sánchez", aplicada en les causes obertes que afecten el govern espanyol, s'ha imposat: mà estesa a rebaixes molt generoses de les penes a canvi de confessions completes que impliquin els responsables polítics i permetin esclarir la corrupció. Un esperit gairebé d'indult al corruptor, més expansiu que l'aplicat en el cas Púnica, que va afectar el PP de Madrid, amb el constructor i confessor David Marjaliza, o en el Gürtel, amb el delator i exregidor del PP José Luis Peñas.
La confessió de l'empresari alacantí Julio Martínez desmunta Zapatero en l'àmbit polític i li obre un front pràcticament mortal en el penal. Martínez es descriu a si mateix com el testaferro de l'expresident, l'home de palla que, per si sol, "no tenia cap possibilitat d'obtenir res, i molt menys finançament públic o privat". Res decidia i res feia per iniciativa pròpia. Ni tan sols la idea va ser seva. Va ser Javier de Paz, íntim amic de Zapatero, directiu i durant divuit anys conseller de Telefónica, qui li va proposar crear la consultora Análisis Relevante. I, sempre segons la seva confessió, era l'expresident qui aportava els clients.
El jutge de l'Audiència Nacional José Luis Calama té avui una llarga llista de precisions per demanar a Julio Martínez. L'empresari haurà d'aclarir, perquè en el seu escrit no ho fa, si els 239.755 euros abonats a What The Fav, l'empresa de les filles de Zapatero, corresponien al pagament de la comissió pel rescat de Plus Ultra. Zapatero va justificar aquests ingressos com a contraprestació per informes verbals de consultoria geopolítica. Julito també haurà d'explicar si els informes elaborats per Sergio Sánchez, cofundador d'Análisis Relevante, existien realment o si el mateix Sánchez era un altre home de palla.
A més de Plus Ultra, Julio Martínez haurà d'aclarir quins treballs es van encarregar per als altres tres clients que, segons la seva confessió, va aportar Zapatero, tots ells amb idèntics contractes d'assessoria i vinculats a empresaris veneçolans, així com qui els va realitzar. L'ocultació de Plus Ultra és evident. Zapatero, com a expresident, no pot realitzar gestions davant l'Administració sense declarar-les, i molt menys cobrar una comissió per facilitar un rescat amb fons públics. Si bé, respecte de les altres tres empreses, Julito Martínez no precisa si es tractava d'informes de consultoria o de gestions davant el govern espanyol.
La confessió de Julio Martínez deixa pràcticament en game over Zapatero, però també compromet el govern espanyol
Zapatero ha d'explicar massa coses. Va ser hàbil i era fàcil veure el truc quan va dir: "No vaig parlar absolutament amb ningú del sector públic sobre el rescat de Plus Ultra". Aquest és l'enllaç presumptament delictiu: el tràfic d'influències sobre una decisió de l'Executiu que havia de passar pel Consell de Ministres. La confessió de Julio Martínez deixa pràcticament en game over Zapatero, però també compromet el govern espanyol. Quan passi la ressaca del Mundial, i serà avui mateix, aquestes preguntes cauran a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. Sobre el rescat, Julio Martínez pot dir que no en sap res més. El president de Plus Ultra, l'altre Julio Martínez que també ha confessat davant el jutge, haurà d'aclarir si sap davant de quin funcionari públic es van fer les gestions del rescat. Però, igual que les rebaixes de pena s'estan aplicant als confessors amb més generositat que en el passat, la Justícia pot considerar que la mera intervenció de l'expresident, fent la consulta o demanant el favor sense saber davant de qui, podia constituir una influència suficient per sustentar el presumpte tràfic d'influències.
Per a Zapatero, l'explicació sobre l'origen de l'aixovar de joies d'1,3 milions d'euros torna a ser el més petit dels seus problemes. Per a l'expresident, aquesta causa no ha fet res més que començar. Per al govern espanyol, també. La causa que fins ara no l'afectava, perquè no podia incidir ni controlar l'activitat privada de Zapatero, l'acaba d'implicar.