Com a advocat, sé molt bé que l'indult per a les nou persones preses polítiques, sobiranistes catalanes, no és cap solució en dret, atès que l'indult no extingeix la responsabilitat criminal ni pot suprimir les penes d'inhabilitació per a funcions i càrrecs públics (excepte un acord, avui dia impensable, del Tribunal Suprem que va condemnar injustament aquestes persones) ni les indemnitzacions per responsabilitat civil. L'indult suposa esperar la gràcia del Govern de l'Estat. Vet aquí per què considero lògic que no ho demanin ni les persones condemnades ni les organitzacions polítiques i socials a les quals pertanyen.

Amb tot, fa tres anys que aquestes persones compleixen condemnes (entre 9 i 13 anys de presó) injustes i desproporcionades, mentre que Urdangarin va sortir per menys de sis anys i l'emèrit viu en la impunitat als Emirats Àrabs Units. El Tribunal Superior del land alemany de Schleswig-Holstein va mostrar la incompatibilitat del tipus penal de la sedició (pel qual van ser condemnats els patriotes catalans) amb el dret penal de l'Europa democràtica i el jutge competent de Brussel·les va rebutjar l'euroordre que reclamava l'extradició del conseller Lluís Puig perquè el Tribunal Suprem espanyol era incompetent per sol·licitar-la. Perquè no hauríem d'oblidar que el tribunal ordinari predeterminat per la llei per als presos polítics catalans era el Tribunal Superior de Catalunya, que hauria emès una sentència recurrible davant el Tribunal Suprem espanyol. L'atribució a aquest tribunal de la competència per jutjar-los va vulnerar el dret a una segona instància judicial, en oberta contradicció amb la Convenció Europea de Drets Fonamentals.

Cal exigir un indult urgent que alliberi les nou persones preses polítiques injustament retingudes a les presons catalanes, sense perjudici que aquestes persones continuïn fins a l'última instància judicial pel reconeixement de la seva innocència

A més a més, el Tribunal Suprem, com a tribunal emissor de la sentència, té revocat el règim penitencial dels presos polítics, bé en segon grau a l'empara de l'article 100.2 del Reglament Penitenciari, bé en el tercer grau. D'aquesta manera, el Tribunal Suprem té desarticulat el règim competencial i de recursos en detriment de les Juntes de Tractament de les Administracions Penitenciàries, dels Jutjats de Vigilància Penitenciària i de les Audiències, en una clara manifestació de recentralització competencial i injust greuge de les condicions de vida dels presos polítics, que aviat s'estendrà a la major part de les persones preses, excepte per a aquells que el deep state assenyali com dels seus.

És per això que cal exigir del Govern de l'Estat, i dels dos partits de l'esquerra estatal que el secunden, un indult urgent que alliberi les nou persones preses polítiques injustament retingudes a les presons catalanes, sense perjudici que aquestes persones, les seves famílies i amistats, les seves organitzacions polítiques i socials, la ciutadania catalana i la gent de bé de la resta de l'Estat i de l'Europa democràtica continuïn fins a l'última instància judicial pel reconeixement de la seva innocència.

Si el Govern de l'Estat ajorna o rebutja aquesta decisió, PSOE i UP demostraran ser més del mateix: que pertanyen a la lògica repressiva del deep state, que pertanyen al perímetre del problema i no de la solució.