Les declaracions d'Arturo Fasana, gestor de Joan Carles de Borbó, davant la Fiscalia suïssa de Ginebra ratifiquen l'absolut desprestigi de l'anterior cap d'Estat. Malgrat que, davant dels 100 milions de dòlars de la comissió del rei Abdallah d'Aràbia Saudita del 2008, els 1,7 milions d'euros del regal del 2010 del sultà de Bahrain són quantitativament molt menys rellevants.

No obstant això, a més de clavar un altre clau en el sepulcre de l'honestedat de l'anterior monarca, aquestes manifestacions mostren una història de tripijocs de sèrie B: diuen que Borbó i Borbó va transportar els diners en un maletí entre Abu Dhabi i Ginebra, fent-se valer de la seva qualitat de cap d'Estat i, per tant, de l'absència obligada de controls. A Ginebra els va lliurar al seu gestor perquè aquest els ingressés en el compte de la fundació panamenya Lucum de la banca Maribaud. Recordem que l'únic beneficiari en vida de l’esmentada fundació era el mateix rei emèrit i que el seu fill i actual cap d'Estat n’era beneficiari en cas de defunció, fins que hi va renunciar al març del 2019, un any abans d'informar d'aquest affaire a l'opinió pública.

Els fets denunciats són gravíssims. Per molt menys hi ha molta gent a la presó, començant pel gendre del rei emèrit. És esgarrifós pensar en aquests nivells de corrupció en la institució al llarg de 39 anys, que només comencen a ser descoberts per la jurisdicció d'altres democràcies europees.

La monarquia de Joan Carles i Felip de Borbó és la institució que encarna i dona sentit al deep state, a la baixa qualitat democràtica, a la recentralització política i econòmica

Ningú negarà ara la necessitat urgent d'una investigació parlamentària, com la que van demanar fa unes setmanes Compromís, PNB, EH Bildu, JuntsxCat, ERC, CUP i BNG. Perquè el desprestigi de la monarquia espanyola en el context europeu i universal és irreversible. I el desprestigi de la monarquia fereix de mort el prestigi de l'estat espanyol. Una ullada a la millor premsa internacional és suficient per comprovar-ho.

Però davant d'aquesta sol·licitud, el tripartit de dretes i el PSOE van unir els seus vots per furtar a la ciutadania de les diferents nacions de l'Estat una investigació independent que determini els actes concrets de corrupció de l'anterior cap de l'Estat. Investigació que no hauria de perjudicar la judicial que correspon a la sala penal del Tribunal Suprem, malgrat que com a advocat dubto molt que un tribunal tan polititzat mogui un paper.

Perquè la monarquia de Joan Carles i Felip de Borbó és la institució que encarna i dona sentit al deep state, a la baixa qualitat democràtica, a la recentralització política i econòmica, al predomini dels sectors regulats de l'Ibex 35, a l'Espanya de la gran banca, de la gran distribució elèctrica i del lobby constructor-concessional. La institució que dona sentit al capitalisme d'amiguets i a l'Espanya de la llotja VIP del Bernabéu.

La crisi de la monarquia és la pròpia crisi de l'Estat.