El juny passat l'actual cap d'estat va complir cinc anys de mandat i, davant la falta d'enquestes ad hoc del CIS (és igual qui governi, ja saben la substancial semblança entre els espanyols de dretes i els espanyols d'esquerres) l'empresa IMOP Insights va realitzar per a la revista Vanitatis una enquesta en la qual se li va preguntar a la gent per l'elecció entre monarquia i república.

Els resultats li donen un lleuger avantatge en l'àmbit estatal als monàrquics (50,8%) enfront dels republicans (46,1%). Al meu país els resultats s'inverteixen: 51,6% de gallecs per la república enfront del 45,6% monàrquics. Els resultats mostren una grandíssima bretxa territorial: 70,6% vs 24,7% per als bascos i 74% vs 21,6% per als catalans, sempre a favor de la república. Al País Valencià empaten a 50%, mentre que a Andalusia, a Madrid i a la resta de comunitats autònomes els percentatges de seguidors de la monarquia pugen a 75,1%, 62% i 56%, respectivament.

Sense ànim de fer d’aquestes dades dogma de fe, és evident que la Corona no és una institució percebuda com a neutral per les majories socials

La bretxa també és generacional: en els menors de 45 anys guanya àmpliament la república i en els majors d'aquesta edat, la monarquia. I també ideològica: absoluta hegemonia de republicans en els simpatitzants de Podemos, IU i forces sobiranistes enfront d'una absoluta hegemonia de monàrquics en els seguidors del PP, Vox i Cs. En els simpatitzants socialistes hi ha majoria republicana (51,6% vs 44,5%).

Sense ànim de fer d’aquestes dades (semblants, això sí, a alguna enquesta del 2018) dogma de fe, és evident que la Corona no és una institució percebuda com a neutral per les majories socials. I, després de cinc anys de mandat de Felip de Borbó, sembla que el principal factor de filies i fòbies monàrquiques (sense menysprear problemes de legitimitat d'origen evidents com l'origen franquista de la reinstauració de 1975 o la falta d'una decisió popular independent respecte exclusivament de la institució en el referèndum constitucional de 1978) és el propi discurs, explícit i implícit, emanat dels actes del Rei.

I en aquest àmbit és en el qual s'expliquen les dades de l'enquesta i la terrible bretxa territorial, ideològica i generacional entre seguidors i detractors de la monarquia. Perquè el discurs del 3-O va situar el cap de l'Estat fora de la seva funció arbitral i enfront de, com a mínim, més de la meitat de la ciutadania catalana. I perquè el seu missatge, també implícit, en aquest quinquenni el va dibuixar com a garant dels privilegis dels quals componen el deep state en lloc d'un àrbitre facilitador de solucions més democràtiques als problemes d'exclusió social, desigualtat econòmica i paràlisi política.