Fa dos anys, vaig llegir el llibre de l’economista Xavier Sala i Martín De la sabana a Mart. L’economia de la intel·ligència natural. Em va interessar i em va encantar llegir-lo, de manera que vaig escriure’n un article en aquest mateix diari el setembre del 2023. Aquest professor d’economia que no necessita presentació ha escrit recentment Entre el paradís i l’apocalipsi. L’economia de la intel·ligència artificial, un dels llibres més venuts a l’edició del Sant Jordi d’enguany. Uns dies abans, el 12 d’abril, aquest diari publicava a ON Economia una llarga entrevista amb l’autor sobre el llibre i més coses (enllaç). No repetiré els tòpics d’aquella entrevista ni tampoc resumiré el llibre, però sí que vull destacar altres aspectes de l’obra. Abans, però, deixin-me ressaltar la importància del tema que toca l’autor.

La irrupció i l’aplicació extensiva de les tecnologies de la informació té categoria de revolució històrica, comparable amb la revolució energètica iniciada el segle XVIII amb fites tan emblemàtiques com la màquina de vapor, l’electricitat, el motor de combustió, l’energia nuclear o les energies renovables. Les tecnologies de la informació, després de grans progressos en els darrers setanta anys, són omnipresents en les nostres vides i en les màquines que ens envolten, i tenen actualment com a punta de llança el que s’ha vingut a anomenar “intel·ligència artificial”. Els interessats a conèixer com s’ha gestat l’univers de la informàtica, trobaran en el llibre un relat exhaustiu des dels seus inicis, des de les seves bases històriques fins als progressos tecnològics que han permès arribar on som, un repàs dels èxits i dels fracassos dels cervells més privilegiats que hi han aportat les seves investigacions, de les empreses que hi han abocat milers de milions, de les limitacions de la tecnologia en qüestió, dels riscs que comporta i de les utilitats que pot arribar a tenir si els humans som capaços de fer-ne usos orientats cap al progrés econòmic i social. 

L’autor insisteix una vegada i una altra que som davant de màquines, que fins al moment actual no poden substituir els humans, sinó que segueixen ordres dels humans

El llibre té una estructura de missatges ben definida i una redacció fluida i atractiva, marca de la casa. Te’l pots llegir de dalt a baix, o bé fer algun salt en la gènesi de la tecnologia informàtica. Tanmateix, serà bo que el lector no es perdi les conseqüències possibles de la intel·ligència artificial, que és la finalitat última del llibre, en particular els dos darrers capítols, dedicats als reptes socials i als reptes econòmics de la tecnologia en qüestió. Sala i Martín dona molts exemples i il·lustracions del progrés de la tecnologia informàtica al llarg del temps, que són accessibles. No ha de fer por a persones que puguin sospitar que és per a iniciats o experts en informàtica, és per a tots els públics. Amb un estil fluid, planer i didàctic, el llibre va destinat a persones interessades en la intel·ligència artificial, tinguin carrera o no en tinguin cap.

L’autor aporta una dimensió que a mi personalment sempre m’interessa: qui hi ha darrere dels fenòmens? En aquest cas, qui són els actors més rellevants de la intel·ligència artificial? Amb noms i cognoms de persones, d’empreses, d’universitats, de centres de recerca i altres, s’identifiquen científics i visionaris del màxim nivell mundial que han fet possible el progrés tecnològic en aquest àmbit, amb els seus èxits i fracassos (que també n’hi ha molts), es fa una mena de dissecció històrica del progrés, tot identificant-ne els principals protagonistes. Per fer-ho en una obra que s’acosta a les mil pàgines, el treball de recopilació d’informació ha d’haver estat ardu. Se citen 453 notes bibliogràfiques, la qual cosa pot servir de mostra de l’abast de la feina feta en identificar i processar informació existent sobre el tema abans de posar-se a escriure.

Que l’autor no necessita presentació ho sap tothom, perquè és una figura mediàtica i amb autoritat reconeguda en economia, però també per un atribut poc abundant en aquest sector, com és la seva claredat conceptual i la seva capacitat comunicativa, quin sigui el tema que tracti, amb l’afegit que fa fàcils i comprensibles a tots els públics els seus raonaments, i això s’agraeix en un llibre d’aquest volum.

Un altre atribut destacable, a cavall de la fidelitat personal de l’autor i de la realitat social de qualsevol país normal, és que està escrit en català com a primera i, per ara, única versió, a diferència de la pràctica tan estesa per part de molts autors, que, per mor d’arribar a mercats molt més grans, escriuen els seus treballs en castellà.

Finalment, tornant a l’objecte de l’obra, el llibre és útil per a alarmistes preocupats per les conseqüències de la IA. L’autor insisteix una vegada i una altra que som davant de màquines, que fins al moment actual no poden substituir els humans, sinó que segueixen ordres dels humans. La IA no és intel·ligent, aquest atribut no l’hi pertany ni se li entreveu. Té unes capacitats de càlcul de probabilitats que superen les dels humans, però són màquines, amb permís de Mark Zuckerberg (el propietari de Meta-Facebook) que acaba de posar en marxa un equip de talents mundials al servei d’un projecte de “superintel·ligència”.