Gabriel Rufián és un tipus que no deixa indiferent. Les polèmiques l’acompanyen allí on és. Tant pel que diu —qui té boca s’equivoca— com pel seu posat que pot semblar xulesc, però que no és altra cosa que orgull de barri. Quan Yolanda Díaz i la patronal li van dir amb la reforma laboral allò de "son lentejas, las tomas o las dejas", els va deixar amb un pam de nas.

Ara, la sociovergència el busca per la proposta d’una nova residència d’avis a Santa Coloma de Gramenet. Que els de Núria Parlon defensin el feu metropolità és lògic. Una altra cosa és el paperot dels nosurrender de fantasia i els seus acòlits, exercint de fregona metropolitana d’Illa.

Esclar que des de Waterloo a la seu central —de lloguer, després de tant embargament— li fan vudú. I a la resposta estomacal instintiva —li tenen ganes— s’hi suma el paper d’estrassa estratègic que juguen a recer de l’hegemonia socialista metropolitana. Un apunt en aquest apartat, clarificador de la farsa del nosurrendisme de segona residència: juntaires i socialistes tenen pactadíssim l’intercanvi de cromos a la Diputació i l’Ajuntament de Barcelona. Ambdós enyoren temps pretèrits, quan es repartien a pams territorials el negociat polític, i l’únic obstacle per tornar-hi són els republicans que han esberlat la Catalunya dual.

Uns i altres recorren a tòpics suats, i a la nostàlgia, mentre exploten sentimentalment la frustració fins a l'avorriment, entabanant bona gent a la qual han pretès idiotitzar. Especialment els juntaires, que repeteixen com a lloros la comèdia que torna el tripartit, quan l’únic que anhelen que torni és el repartiment del pastís amb els socialistes mentre entretenen la parròquia evocant Ítaca i repartint credencials de puresa.

El soroll infame no només farà que ara sí que els socialistes es prenguin seriosament la residència de Santako, no només que Santa Coloma estigui en boca de tothom, també ajuda Gabriel Rufián a visibilitzar-se

Rufián ha posat Santa Coloma de Gramenet al mapa. I ara sí, gràcies al seu empeny, la residència d’avis es farà. Fa 32 anys que els socialistes manen sense cap contrapès a Sant Coloma de Gramenet. Des que Manuela de Madre va fer fora el capellà roig. Fins i tot van sobreviure a un altre Bartomeu, empurat fins a les celles. I en 32 anys no han estat capaços de fer la residència. Tampoc amb el president Montilla al Palau de la Generalitat. I si tampoc no ho fan ara és perquè han apostat per una obra faraònica que és una comissaria de set pisos que si no té un spa, poc hi falta. Per molts menys diners, més de 12 milions d’euros hi inverteixen, haurien pogut tenir una residència seguint l’exemple del Prat de Llobregat. Fent l’obra i carregant la gestió al Govern de la Generalitat. I aquí és on va entrar el conseller d’Acció Social, Carles Campuzano, quan Rufián va proposar que l’Ajuntament fes l’obra. A la qual cosa el conseller, amb bon criteri, va respondre que si així es feia, garantia posar en marxa la residència i assumir-ne la gestió i el cost. Com al Prat de Llobregat.

I és aquí on se’ls han llançat al coll els llops. Mentint, sense rubor. Perquè mai —ni per un instant— va dir el conseller Campuzano que condicionava la seva part al fet que Rufián guanyés. Campuzano literalment no té un pèl de tonto. Els que ens prenen per tontos són tots aquells que ens pretenen fer creure que Campuzano hauria imposat aquesta condició. Però és clar que qui mal fa, mal pensa. Només cal recordar aquell episodi del PSC de l’Hospitalet quan es vantava que tenir l’alcaldessa Núria Marín a la presidència de la Diba era un xollo per a l’Hospitalet. Vaja, que hi arribarien diners a cabassos discrecionalment.

El soroll infame no només farà que ara sí que els socialistes es prenguin seriosament la residència de Santako, no només que Santa Coloma estigui en boca de tothom, també ajuda Gabriel Rufián a visibilitzar-se. El reforça i el fa gran. Tant que acabarà per treure de polleguera els seus detractors. Gràcies a ells, també, faran que a Santa Coloma hi hagi una oposició forta als socialistes, que Rufián faci el millor resultat metropolità per als republicans i que, de retruc, es guanyi tornar a ser cap de llista republicà a Madrid.

I ara ja podeu seguir fent vudú al xarnego, borinots! Mentre ell somriu, complagut, veient com us pot l’estómac. Assaborint com qui guanya és ell i Santako, que, ara sí, tindrà la residència que en 32 anys no han sabut fer. El xarnego del Fondo és més llest que tots vosaltres, entre tots no en feu un.