La xarlotada

Un dels aspectes que sempre m'han divertit del sarau polític és la manera en què les misèries internes de les esquerres es plantegen com una mena de drama per a la humanitat. Parteixen d'una arrogància tan considerable que es creuen que les seves baralles, rebequeries, aliances frustrades i guerres d'egos són una tragèdia per als ciutadans. I així, amb el títol autoimposat de "salvadors del poble", conclouen que els seus fracassos deixen l'aital poble indefens davant les forces obscures del poder.

El problema és que darrere d'aquests gurús de l'alliberament ciutadà acostuma a proliferar una mena d'espècie política que acumula tants fracassos com abundància de demagògia. De fet, confirmen amb tossuda constància aquell famós principi de Peter segons el qual les persones van pujant d'influència fins a arribar al seu màxim nivell d'incompetència. Només cal observar els personatges que formen part de la darrera "escopeta nacional" progre-LGTB-ecològica-antisionista-gretathunbergista que ara es baralla pel poder, per entendre fins a quin punt tot això és una gran xarlotada.

Entre tots sumen tants anys de poder com absència de resultats, cosa que no els impedeix continuar gaudint dels beneficis de la demagògia. Són els eterns activistes, tan còmodes amb les pancartes i les protestes com inútils quan seuen a la trona 

D'una banda tenim una exalcaldesa de Barcelona, arribada al poder gràcies als atacs de les clavegueres contra Xavier Trias, i als pactes amb el nas tapat que va perpetrar, i que després de vuit anys va deixar el balanç econòmic i social més depriment de les darreres dècades. Torna a presentar-se com a salvadora del problema de l'habitatge qui, durant el seu mandat, va deixar els lloguers més cars, el mercat més estressat, no va complir cap de les seves promeses, i va empitjorar el dèficit d'habitatge. Alça, Manela! I de l'altra tenim un autoproclamat defensor de les esquerres mundials, la feina del qual durant els seus anys de diputat es resumeix a fer de gosset falder del PSOE i inundar X d'atacs a la gent de Junts, que segons la seva venerable saviesa són l'expressió de la dreta burgesa-malvada-opressora-sardanista. No cal dir que pel camí s'ha oblidat de la independència i la resta de romanços que ja no li mariden amb el discurs de les aliances de les esquerres hispanes, totes elles aliades de la unitat espanyola. I després hi ha la resta del sainet, els líders del podemisme i del frontpopulisme que tornen a prometre les mateixes meravelles socials que no han estat capaços d'oferir quan han gaudit del poder. No deixa de ser realment meravellós observar aquest fenomen d'amnèsia col·lectiva que pateixen.

En realitat tota aquesta colla que ara es presenta a les notícies amb cares compungides i dramatisme sobreactuat, desolats perquè no han aconseguit anar juntets a les eleccions, no són altra cosa que una comparsa de fracassats. Entre tots sumen tants anys de poder com absència de resultats, cosa que no els impedeix continuar gaudint dels beneficis de la demagògia. Són els eterns activistes, tan còmodes amb les pancartes i les protestes com inútils quan seuen a la trona.

Acabo amb un apunt que augmenta el volum de la bola que ens volen fer empassar, desgraciadament amb més èxit del que seria desitjable: la qüestió nacional. Per bé que un dels personatges porti el segell d'"independentista" i ens vulgui vendre la matraca que vol unir-se amb les esquerres perifèriques, favorables a no se sap quina mena de model plurinacional i bla, bla, el fet és que tots aquests de la cosa "pluri" han estat defensors acèrrims de l'Espanya eterna, i en el cas de l'exalcaldessa de Barcelona, agent actiu dels atacs que l'independentisme ha patit, i col·laboradora conspícua de la dissolució de Barcelona com a capital de la nació catalana. Prou de mentides. Prou de monumentals falòrnies que volen endinyar-nos com si fóssim més babaus del que ja aparentem. La supremacia de la ideologia per damunt de la causa nacional no només no ens porta a conquerir els nostres drets, sinó que els dilueix de manera permanent. És una estafa que coneixem molt bé en la història, i que ara ens tornen a vendre en el mercat tot a cent de la xerrameca. Són uns xarlatans que s'alien entre ells perquè la mentida funciona millor quan s'unifica.